Bernat Glòria i Bosch
Bernat Glòria i Bosch (1691- Barcelona, 1762) fou un fabricant d'indianes i comerciant tèxtil català,[1] considerat l'introductor del cotó americà.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1691  |
| Mort | 1762 (70/71 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | comerciant, fabricant |
| Família | |
| Fills | Josep Glòria i Picó |
Biografia
modificaVa néixer en el si d'una família amb tradició d'artesans del vellut, i que a principis del segle XVIII era una de les grans contribuents del país.[2] Després de convertir-se en un dels principals comerciants majoristes de Barcelona,[3] diversificà les seves activitats i a partir del 1740 la seva producció tèxtil va rebre privilegis reials,[2] gaudint de bones relacions amb l'administració borbònica que li van suposar l'obtenció de contractes amb l'Estat.[4]
La fàbrica Gloria es va establir al casal familiar, en un edifici d'origen medieval que la família tenia al barri marítim de la Mercè (vegeu casa Glòria).[5] El 1746 les seves fàbriques ja tenien 112 treballadors, 34 telers i 5 taules d’estampar,[3] iniciant posteriorment l'exportació de teixits a Amèrica.
Va formar una societat amb el seu sogre, el comerciant barceloní Ramón Picó, i tots dos juntament amb Bonaventura de Milans van promoure[6] la fundació de la Companyia de Comerç de Barcelona a Índies,[7] també coneguda com en castellà com a Real Compañía de Comercio de Barcelona a Indias.
El 1738 va ser nomenat Ministre de la Reial Junta de Comerç Marítim i Terrestre de Barcelona, i el 1748 va ser distingit amb el títol de ciutadà honrat de Barcelona.[3] El comerç amb Amèrica li va permetre ser un dels pioners de la introducció del cotó a partir del 1751, disposant d'avantatges fiscals per al transport de cotó en floca.[8] També va invertir en sectors com la indústria naval o el comerç de cereals.[2] Adquirí el senyoriu d'Almacelles a fi d'accedir a reconeixement nobiliari.[8]
Referències
modifica- ↑ «Bernat Glòria i Bosc». Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Valero-Carreras, David «L'empresari tèxtil beneït pels Borbons». ARA, 24-04-2021 [Consulta: 27 abril 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 136.
- ↑ Thomson, J. K. J.. A Distinctive Industrialization: Cotton in Barcelona 1728-1832. Cambridge University Press, 2003, p. 92. ISBN 9780521522625.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 25.
- ↑ Gazeta de Barcelona, 12-07-1755. «Se restituyeron de Madrid, Don Bernardo Gloria y Don Ramón Picó, que consiguieron de la Piedad del Rey, el establecimiento de una Compañia en este Principado para negociar en América, y ya el Comercio tiene sus juntas para formar Ordenanzas, recibir Acciones, y dar principio a la Empresa, cuyas resultas se prometen favorables»
- ↑ «Companyia de Comerç de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 8,0 8,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 137.
Bibliografia
modifica- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Fernández Díaz, Roberto «La burguesía barcelonesa en el siglo XVIII. La familia Gloria». Pedralbes. Revista d’història moderna, 1, 1981, pàg. 363-369.