Bernat Gui
Bernat Gui (en llatí: Bernardus Guidonis; Roièra, Llemosí, 1261 o 1262 – 30 de desembre de 1331). Religiós dominic, fou Inquisidor de Tolosa entre 1307 i 1323. Com a recompensa pel seu treball com a inquisidor, se li assignà el Bisbat de Tui a Galícia, Corona de Castella, i un any més tard el de Lodeva (Llenguadoc). Va ser autor d'una guia pràctica per a inquisidors utilitzada durant la baixa edat mitjana.
 | |||||||||||
| Nom original | (fr) Bernard Gui | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||
| Naixement |
1261 Roiéra | ||||||||||
| Mort |
30 desembre 1331 (69/70 anys) Laurós | ||||||||||
18 desembre 1323 (Gregorià) –
Diòcesi: Bisbat de Tui-Vigo
Diòcesi: bisbat de Lodeva | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | Escriptor, hagiògraf, inquisidor i sacerdot catòlic | ||||||||||
| Orde religiós | Orde dels Predicadors | ||||||||||
 | |||||||||||
Bernat Gui en obres de ficcióModifica
És un dels personatges principals de la novel·la El nom de la rosa d'Umberto Eco, en la qual apareix com un individu fanàtic, cruel i despòtic que s'oposa ferotgement als raonaments lògics, preferint sotmetre's indefectiblement a la seva infranquejable fe en Déu, així com en les creences i supersticions de la seva època. Els historiadors han discutit profundament aquesta visió sobre la vida de Bernat Gui.
BibliografiaModifica
- Bernard Gui et son monde, Cahiers de Fanjeaux núm. 16 (1981, réédité en 1995), Privat, Toulouse.
- Anne-Marie Lamarrigue, Bernard Gui, 1261-1331 : un historien et sa méthode, Honoré Champion, Paris, 2000.