Bernat Gui

Bernat Gui (en llatí: Bernardus Guidonis; Roièra, Llemosí, 1261 o 126230 de desembre de 1331). Religiós dominic, fou Inquisidor de Tolosa entre 1307 i 1323. Com a recompensa pel seu treball com a inquisidor, se li assignà el Bisbat de Tui a Galícia, Corona de Castella, i un any més tard el de Lodeva (Llenguadoc). Va ser autor d'una guia pràctica per a inquisidors utilitzada durant la baixa edat mitjana.

Infotaula de personaBernat Gui
Jean XXII bénissant Bernard Gui.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Bernard Gui Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1261 Modifica el valor a Wikidata
Roiéra Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 1331 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Laurós Modifica el valor a Wikidata
Bisbe diocesà
20 juliol 1324 –
← Jean de Tixanderie (en) TradueixBertrand du Mas (en) Tradueix →
Bisbe catòlic
18 desembre 1323 (Gregorià) –
Bisbe de Tui
26 agost 1323 –
← Juan Fernández de Sotomayor (en) TradueixSimón (en) Tradueix →
Diòcesi: Bisbat de Tui
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, inquisidor, hagiògraf, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Bernat Gui

Bernat Gui en obres de ficcióModifica

És un dels personatges principals de la novel·la El nom de la rosa d'Umberto Eco, en la qual apareix com un individu fanàtic, cruel i despòtic que s'oposa ferotgement als raonaments lògics, preferint sotmetre's indefectiblement a la seva infranquejable fe en Déu, així com en les creences i supersticions de la seva època. Els historiadors han discutit profundament aquesta visió sobre la vida de Bernat Gui.

BibliografiaModifica

  • Bernard Gui et son monde, Cahiers de Fanjeaux núm. 16 (1981, réédité en 1995), Privat, Toulouse.
  • Anne-Marie Lamarrigue, Bernard Gui, 1261-1331 : un historien et sa méthode, Honoré Champion, Paris, 2000.