Bernat Gui
Bernat Gui (occità: Bernatz Gui) (Roiéra, 1261 - Laurós, 30 de desembre de 1331) va ser un religiós dominic, Inquisidor de Tolosa entre 1307 i 1323. Com a recompensa pel seu treball com a inquisidor, se li assignà el Bisbat de Tui a Galícia, Corona de Castella, i un any més tard el de Lodeva (Llenguadoc). Va ser autor d'una guia pràctica per a inquisidors utilitzada durant la baixa edat mitjana.
  | |
| Nom original | (oc) Bernatz Gui |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1261 Roiéra |
| Mort | 30 desembre 1331 (69/70 anys) Laurós |
| Bisbe diocesà | |
| 20 juliol 1324 – ← Jean de Tixanderie (en)  – Bertrand du Mas (en) → Diòcesi: bisbat de Lodeva | |
| Bisbe de Tui | |
| 26 agost 1323 – ← Juan Fernández de Sotomayor (en) – Simón, bishop of Tuy (en) → Diòcesi: bisbat de Tui | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1323 (Gregorià)–), sacerdot catòlic, inquisidor, hagiògraf, escriptor |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Bernat Gui en obres de ficció Modifica
És un dels personatges principals de la novel·la El nom de la rosa d'Umberto Eco, en la qual apareix com un individu fanàtic, cruel i despòtic que s'oposa ferotgement als raonaments lògics, preferint sotmetre's indefectiblement a la seva infranquejable fe en Déu, així com en les creences i supersticions de la seva època. Els historiadors han discutit profundament aquesta visió sobre la vida de Bernat Gui.
Bibliografia Modifica
- Bernard Gui et son monde, Cahiers de Fanjeaux núm. 16 (1981, réédité en 1995), Privat, Toulouse.
- Anne-Marie Lamarrigue, Bernard Gui, 1261-1331 : un historien et sa méthode, Honoré Champion, Paris, 2000.