Bernat Ribera
Bernat Ribera (Barcelona, 1684 – Viena, 1777) fou un religiós de l'orde dels predicadors, natural de Barcelona on el 1699 prengué els hàbits i vots al Convent de Santa Caterina (Barcelona). Fou anomenat vulgarment Ribereta per ser de petita alçada.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1684  Barcelona |
| Mort | 1777 (92/93 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | missioner |
És curiosa la censura teològica poc favorable que fa de l'adoració que es retia com l'eucaristia al Lignum Crucis venerat a l'església parroquial de Cervera amb el nom de Sant Misteri. L'any 1723 predicà la quaresma a Santa Maria del Mar el discurs «Luz de la verdad o diálogo entre cuatro soldados Roque, Carranza ...» dels que Torres i Amat, tot i circular sense signar, atribueix a Ribereta. Aquest també esmenta que el canonge Pasqual de les Avellanes va copiar entre els seus manuscrits un romanç.
Predicà, a l'Imperi Rus sota la protecció de l'ambaixador espanyol. Trobant-se el dia 21 juliol 1730 a Moscou va assistir a unes conclusions de teologia, vestit amb l'hàbit del seu orde, desconegut a tota Rússia, i argumentà sobre la processó de l'Esperit Sant del Fill, que neguen els grecs. Arran d'unes imatges en una església en què es mostrava el Papa a la mateixa alçada que Luter, Mahoma i Calví feu una exhortació pública per manifestar el poc respecte que es tenia per als catòlics en aquelles terres. Cal advertir que havent viscut tres anys com a capellà l'ambaixador espanyol el duc de Llíria, i missioner apostòlic nomenat pel Papa; aquest li va encarregar esbrinar els ritus, i religió grega, temples, monestirs, sagristies, i tot el més recòndit li va ser manifestat amb tanta protecció. Va tractar als prelats russos: per això va poder donar una exacta notícia de l'Església Russa. Aquest tractat expressa una extensa relació de l'estat d'aquella església. Tenen a Sant Andreu pel fundador de la religió en aquell país.
Temps després (1733) publicà l'obra titulada «Echo Fidei» a Viena (Arxiducat d'Àustria) on sembla que s'establí amb certa protecció. Torres i Amat esmenta que a la biblioteca de Convent de Santa Caterina (Barcelona) abans dels avalots anticlericals del 25 de juliol de 1835, hi havia un retrat de Ribera, i en el seu contorn i al peu hi havia escrita una quarteta, i el diploma de Carles VI a què al·ludeix: «Varon de un aspecto afable = En esta bella pintura =Mas del César la escritura = Te hace mas recomendable». El tal diploma de Carles VI és de l'any 1730, en el qual el nomena el seu teòleg o conseller espiritual. És en aquest diploma en què es fa esment de la data en què va professar al convent de Barcelona el 1699.
Bibliografia modifica
- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 538-539 [Consulta: 20 octubre 2013].
Enllaços externs modifica
- «Bernat Ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.