Bernat VIII de Comenge
Bernat VIII de Comenge-Torena (1285-1336)[1][2] vas ser comte de Comenge i vescomte de Torena. Va succeir al seu pare, Bernat VII,[1] a la sobirania de Comenge el 1312, i el 1335 el va succir el seu fill Joan que va morir el 1339, amb quatre anys d'edat. Bernat VIII era fill de Bernat VII de Comenge i de Laura de Montfort.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1280  |
| Mort | 26 març 1336 ↔ 28 juny 1336 (41/51 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatari |
| Altres | |
| Títol | Comte de Comenge (1312–1336) Viscount of Turenne (en)  (1304–1336) |
| Família | Comenges |
| Cònjuge | Pubil·la d'Armanyac Margaret of Turenne (en) (1304–1312), mort del cònjugeMathe d'Isle Jourdain (1314–1336), mort |
| Fills | Joan de Comenge (  Mathe d'Isle Jourdain)Cecília I d'Urgell ( Mathe d'Isle Jourdain)Elionor de Comenge ( Mathe d'Isle Jourdain)Joana de Comenge ( Mathe d'Isle Jourdain) |
| Pares | Bernat VII de Comenge i Laura de Monfort |
| Germans | Pere Ramon I de Comenge, Joan-Ramon de Comenge, Cecília de Comenge i Elionor de Comenge |
.svg) | |
Per evitar que la sobirania del comtat de Comenge recaigués a la casa d'Aragó, ja que l'hereva legal era Cecília de Comenge, comtessa d'Urgell i vescomtessa de Torena, germana de Joan I de Comenge, (Cecilia estava casada amb Jaume I d'Urgell),[3] els estats de Comenge van ser heretats per l'oncle de Cecília, Pere Ramon I de Comenge.
Núpcies i descendència modifica
Bernat VIII de Comenge es va casar en les primeres núpcies amb la seva cosina Puella d´Armagnac, filla de Gerard II, comte d´Armagnac i de Fesensac, i Marta de Bearn. Després d'enviudar, es va tornar a casar amb Margarida de Torena, filla de Ramon VII, vescomte de Turena. Es va casar per tercera vegada amb Marta de l'Isla Jordan, filla de Bernat IV, senyor de l'Isla Jordan i Margarida de Foix.[4]
Bernat VIII va tenir de la seva tercera dona els fills següents:[1]
- Joan de Comenge (1336-1339).
- Cecília de Comenge (-1384). Casada el 1336 amb l'infant Jaume d'Aragó, comte d'Urgell. Fill d'Alfons III, Rei d'Aragó, i de Teresa, comtessa d'Urgell.[5]
- Margarida de Comenge (-1349).
- Joana de Comenge, casada el 1350 amb el seu cosí-germà Pere Ramon II de Comenge. Aquest matrimoni va ser de conveniència per evitar que els Estats Sobirans de Comenge caiguessin en mans estrangeres.
- Elionor de Comenge (-1397). Casada el 17 de novembre de 1349 amb Guillem Roger, comte de Beaufort. Nebot del papa Climent VI.
- Marta de Comenge, monja.
- Beatriu de Comenge, monja.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bernard VIII de Comminges» (en anglès). genealogics.org. [Consulta: 3 gener 2023].
- ↑ Higounet, 1984, p. 158.
- ↑ «Cecília, de Comenge». Diccionari Biogràfic de Dones. [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ «Comtes et vicomtes de Turenne» (en francès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 3 gener 2023].
- ↑ «Cecile de Comminges» (en anglès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 3 gener 2023].
Bibliografia modifica
- Higounet, Charles. Le Comté de Comminges : De ses origines à son annexion à la Couronne (en francès). 2a (1a edició del 1949). Sent Gaudenç: L'Adret, 1984. ISBN 2-904458-05-0.