Viquipèdia

Berta Isabel Cáceres Flores

activista d'idees ambientalistes d'Hondures i pertanyent al grup humà lenca
(S'ha redirigit des de: Berta Cáceres)

Berta Isabel Cáceres Flores[1] (La Esperanza,[2] 4 de març de 1971,[3] 1972,[4] o 1973[5] - 2 de març de 2016)[6] fou una ecofeminista,[7] activista ambientalista[8] i a favor dels drets de les persones indígenes[2] d'Hondures i pertanyent al grup humà lenca.[8] El 2015, guanyà el Premi Mediambiental Goldman i liderà una campanya per a la paralització de la construcció d'una presa a Hondures. Va rebre amenaces a causa del seu activisme[9] i morí assassinada malgrat la petició de protecció realitzada per l'ONU.[10][11]

Infotaula de personaBerta Isabel Cáceres Flores

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 març 1971 Modifica el valor a Wikidata
La Esperanza (Hondures) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 2016 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
La Esperanza (Hondures) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Directora Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicLenca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióambientalista, activista pels drets humans Modifica el valor a Wikidata
Activitat1993 Modifica el valor a Wikidata –
MovimentEcologisme i ecofeminisme Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBertha Zúniga, Laura Zúñiga Cáceres Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webberta.copinh.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6218657 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Sa mare era també activista i d'ella agafà un model que emular des de l'adolescència quan va participar en organitzacions estudiantils. Es va graduar com a mestra i fou una de les fundadores el 1993 del Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH).[12] Es casà amb Salvador Zúniga, també dirigent del COPINH, amb qui va tenir quatre fills. Es va comprometre contra les conseqüències socials de la mineria a cel obert. L'any 2012 rebé el Premi Shalom a Alemanya per la seua defensa dels drets humans. El 2014 fou finalista del Premi Front Line Defenders a Irlanda.[2]

El 2006, Cáceres exercí de coordinadora de l'acció de la comunitat lenca per a denunciar al COPINH les conseqüències del projecte de construir una presa d'Agua Zarca (finançada per la Corporació Financera Internacional (IFC), branca del Banc Mundial, i el Banc Holandès de Desenvolupament (FMO) al riu Gualcarque. L'acció que desenvoluparen sota la seua coordinació arribà a aconseguir la retirada de l'empresa constructora de la presa, Sinohydro, fet que la va fer mereixedora del premi Goldman.[9]

El 20 de febrer de 2016 ella, junt a la comunitat del riu Blanco i altres membres del COPINH, van estar protestant contra l'empresa Desarrolos Eléctricos SA (DESA) per la pretensió de construir una presa al riu Gualcarque. Durant la protesta van ser amenaçats i reprimits. Després de la protesta, Cáceres rebé amenaces de mort. El 25 de febrer una comunitat lenca fou forçada a marxar de les seues propietats i aquestes foren destruïdes.[13]

Abans d'haver sigut assassinada, segons digué sa mare, va tenir una baralla amb militars i els amos de l'empresa encarregada de fer la presa. Mentre que sa mare afirmava que a la seua filla no li arribaven les mesures cautelars,[13] el ministre de seguretat afirmà que Cáceres havia renunciat a la seua seguretat en canviar de domicili sense avisar.[14]

Fou abatuda a trets a la colònia El Líbano, La Esperanza, Intibucá,[15] el 3 de març de 2016. El seu assassinat provocà que el Consejo Indígena de Centro América realitzés una petició a l'ONU d'investigar eficaçment la mort i es feren concentracions arreu del món per a reclamar justícia i protecció enfront del paramilitarisme.[16] En el moment del seu assassinat, estava present l'activista mexicà Gustavo Castro Soto, que resultà ferit.[17] El cos de Berta Cáceres fou traslladat amb un helicòpter conduït per l'exèrcit al centre Medicina Forense de Tegucigalpa. Se li practicà una autòpsia i se l'entregà a la família.[13]

La investigació de la seua mort modifica

En un primer moment la policia considerà que fou un robatori,[15] i hi va haver declaracions contradictòries dels dos testimonis que estaven amb ella quan l'assassinaren. El sospitós, Aurelio Molina, fou alliberat. L'organització Otros Mundos demanà als activistes que vigilessin Gustavo Castro Soto perquè l'havien amenaçat de mort.[18]

Un informe fet per experts internacionals i publicat el 31 d'octubre de 2017[19] conclogué que:[20]

« L'assassinat de Berta Isabel Cáceres Flores executat el 2 de març de 2016, va respondre, com a mínim, a un plan concebut, per alts directius de DESA, almenys des del mes de novembre de 2015, havent-se delegat en un dels processats l'execució de l'operatiu i l'articulació amb agents estatals i no estatals per a aconseguir-ho. »

L'informe afirmà que més gent hauria de ser investigada.[21]

Judici modifica

Després d'un judici ple d'irregularitats, el 19 d'octubre de 2018 el Tribunal de Sentència de Tegucigalpa va emetre un veredicte de condemna contra els acusats com a autors materials de l'assassinat, però tant la família de Berta Cáceres com el COPINH van denunciar la impunitat en què seguien quedant els autors intel·lectuals i inductors de l'assassinat. Com es va dir en aquells dies. «Hi va haver sentència, però no hi va haver justícia».[22] Nogensmenys, s'ha qualificat l'assassinat de Berta Cáceres com un crim polític.[23]

El 2018 es van condemnar set dels vuit acusats a penes d'entre 30 i 50 anys de presó per aquells fets.[24] El 2019 la Fiscalia d'Hondures demanà presó de per vida als condemnats.[25]

El Tribunal de Sentència d'Hondures va condemnar el 5 de juliol de 2021 l'empresari Roberto David Castillo, expresident executiu de la companyia hidroelèctrica DESA com a «coautor intel·lectual» de l'assassinat a trets de Cáceres.[12] Al judici es va demostrar que Castillo seguia ordres de la família Atala Zablah –propietària de l'empresa i una de les grans fortunes d'Hondures– i va coordinar seguiments, amenaces i atacs contra l'activista que van concloure amb l'assassinat.[26]

Referències modifica

  1. ↑ «Berta Cáceres, hondureña que entregó su vida en defensa del ambiente». LaPrensa, 03-03-2016 [Consulta: 10 març 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Berta Cáceres, un ícono étnico que les dio voz a los indígenas». LaPrensa, 03-03-2016 [Consulta: 7 març 2016].
  3. ↑ El País. «En memoria de Berta Cáceres: una mujer e indígena excepcional», 04-03-2016. [Consulta: 7 març 2016].
  4. ↑ «Bert Cáceres, hondureña que entregó su vida en defensa del ambiente». La Prensa, 03-03-2016. [Consulta: 8 març 2016].
  5. ↑ «Berta Cáceres festejaría hoy su cumpleaños». LaPrensa, 03-03-2016. [Consulta: 6 març 2016].
  6. ↑ Roxanna Altholz, Jorge E. Molano Rodríguez, Dan Saxon, Miguel Ángel Urbina Martínez, i Liliana María Uribe Tirado. «Represa de Violencia: El plan que asesinó a Berta Cáceres» (en castellà). Grupo Asesor Internacional de Personas Expertas, Novembre 2017. [Consulta: 3 novembre 2017].
  7. ↑ Rocha, Marta de la. Historia de la teoría feminista ilustrada. Primera edición. Barcelona: UHF, 2018. ISBN 978-84-15373-59-9. 
  8. ↑ 8,0 8,1 «Miles de hondureños protestan por el asesinato de la líder indígena Berta Cáceres». Euronews, 04-03-2016 [Consulta: 4 març 2016].
  9. ↑ 9,0 9,1 Hernández, Maribel «“Es fácil que a uno lo maten en la lucha por el medio ambiente”». Eldiario.es, 04-06-2015 [Consulta: 4 març 2016].
  10. ↑ «La ONU critica la falta de protección a Berta Cáceres, activista asesinada en Honduras». El Periódico de Aragón, 04-03-2016 [Consulta: 4 març 2016]. Arxivat 7 de març 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-07. [Consulta: 4 març 2016].
  11. ↑ «Si es tingués més en compte el pensament femení». Fundació Joan Miró, 02-11-2020. [Consulta: 6 novembre 2020].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Nova condemna per la mort de l’activista Berta Cáceres». Ara, 06-07-2021, p. 9.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Matan a Berta Cáceres, líder indígena hondureña». LaPrensa, 03-03-2016 [Consulta: 10 març 2016].
  14. ↑ «Berta Cáceres renunció a su seguridad: Julián Pacheco». LaPrensa, 3 maç 2016 [Consulta: 7 març 2016].
  15. ↑ 15,0 15,1 «"La mataron por su lucha": madre de Berta Cáceres». LaPrensa, 03-03-2016 [Consulta: 10 març 2016].
  16. ↑ «Activistas indígenas pedirán ante la ONU una investigación eficaz del asesinato de Berta Cáceres». Eldiario.es, 04-03-2016 [Consulta: 7 març 2016].
  17. ↑ «Un mexicano, testigo clave del asesinato de Berta Cáceres». LaPrensa, 03-03-2016 [Consulta: 7 març 2016].
  18. ↑ Orellana, Xiomara «Fiscalía carea a dos testigos para esclarecer caso de Berta Cáceres». LaPrensa, 06-03-2016 [Consulta: 7 març 2016].
  19. ↑ Camhaji, Elías «Un informe afirma que el Gobierno de Honduras estuvo involucrado en el asesinato de Berta Cáceres». El País, 01-11-2017 [Consulta: 1r novembre 2017].
  20. ↑ Grupo Asesor Internacional de Personas Expertas, 2017, p. 46.
  21. ↑ Grupo Asesor Internacional de Personas Expertas, 2017, p. 47.
  22. ↑ «La siembra de Berta Cáceres». El Salto, 02-03-2019. [Consulta: 18 juliol 2019].
  23. ↑ «Berta Zúñiga: "La mort de Berta Cáceres és un crim polític"». TV3, 02-05-2016. [Consulta: 18 juliol 2019].
  24. ↑ «La condena por el asesinato de la ambientalista Berta Cáceres no satisface a las partes». EFE, 29-11-2018 [Consulta: 1r novembre 2019].
  25. ↑ «La Fiscalía pide prisión de por vida para los acusados por el crimen de Berta Cáceres». EFE, 11-01-2019 [Consulta: 1r novembre 2019].
  26. ↑ Montanyà, Xavier. «Qui va matar Berta Cáceres?». Vilaweb, 18-07-2021. [Consulta: 6 agost 2021].

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berta Isabel Cáceres Flores

Vegeu també modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Berta_Isabel_Cáceres_Flores&oldid=33101813»