Obre el menú principal

Bertran de Paris (també Bertran de Parisot o Bertran de Paris de Roergue) (fl. darrer quart del segle XIII) fou un trobador occità. Se'n conserva només una composició.

Infotaula de personaBertran de Paris
Biografia
Naixement 1260 (Gregorià) (758/759 anys)
Parisòt
Floruit segle XIII
Activitat
Ocupació Trobador i compositor
Moviment Literatura medieval i música medieval
Modifica les dades a Wikidata
Caplletra de Guordo, ie·us fas un bo sirventes l'an, cançoner R, anomenat cançoner La Vallière (BnF). El manuscrit està preparat per incloure la notació musical, que, desgraciadament, no hi fou finalment copiada

VidaModifica

Aquest trobador seria originari de Parisòt,[1] a la regió històrica del Roergue i es considera que s'ha d'identificar amb un dels senyors del lloc, probablement Bertran IV. L'única poesia que se li coneix és un ensenhamen per un joglar[2] anomenat Gordó. És un dels tres únics que s'han conservat en la poesia trobadoresca (junt amb els de Guerau de Cabrera i Guiraut de Calanson). L'ensenhamen l'envia a la valen comtessa de Rodes, que es creu que ha de ser Mascaròsa de Comenge (1253-1292), dona d'Enric II de Rodés (1236-1304). L'ensenhamen consta de noranta-dos versos repartits en deu estrofes de versos decasíl·labs i tres tornades. En ell s'enumeren totes les obres literàries que Gordó hauria de saber segons el seu ofici i que no sap; s'hi barregen personatges antics o bíblics, personatges de la cançó de gesta, de la narrativa artúrica, etc.

ObraModifica

  • (85,1)[3] Guordo, ie·us fas un bo sirventes l'an

ReferènciesModifica

  1. Existeix un homònim proper al departament del Tarn.
  2. Tot i que aquest tipus d'ensenhamens a vegades es qualifiquen més pròpiament de sirventesos, utilitzem la designació tradicional (vegeu l'article ensenhamen)
  3. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

BibliografiaModifica

  • Frank M. Chambers, The "ensenhamen-sirventes" of Bertrand de Paris, in: Mélanges István Frank, Saarbrücken, Annales Universitatis Saraviensis, 1957, p. 129-141
  • François Pirot, Recherches sur les connaissances littéraires des troubadours occitans et catalans des XIIe et XIIIe siècles. Les « sirventes-ensenhamens » de Guerau de Cabrera, Guiraut de Calanson et Bertrand de Paris, Barcelona, 1972 (Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona; XIV) 649 p.
  • Vincenzo De Bartholomaeis, Insegnamenti pe'giullari di Giraut de Cabreira, di Giraut de Calanson e di Bertran de Paris de Roergue, Roma, Loescher, 1905, 17 p.

RepertorisModifica

  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Bertran de Paris és el número PC 85]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica