Ensenhamen

L'ensenhamen és un gènere líriconarratiu de la poesia trobadoresca que tracta l'amor cortès d'una manera didàctica. Sol anar destinat a un grup de persones (cavallers, dames, etc.) i sovint s'inicien amb una introducció narrativa on una persona del grup de destinataris (un cavaller, una dama) demana consell al poeta. Pel que fa als aspectes formals, sol tractar-se de versos apariats de sis síl·labes, sense divisó en estrofes.

Els tractats de poètica medieval no parlen de l'ensenhamen com a gènere, però el mot apareix en les rúbriques d'algun cançoner per referir-se a aquestes composicions.

Cal notar que els ensenhamens representen el gènere didàctic profà i en llengua vulgar més antic d'Europa.

Ensenhamens en la poesia trobadoresca

Els nou textos classificats per Monson com a ensenhamens són els següents:

Autor	Títol / Primer vers	Notes
Garin lo Brun	Ensenhamen de la donsela / El termini d'estiu	ca. 1155
Arnaut Guilhem de Marsan	Qui comte vol apendre	ca. 1170
Arnaut de Maruelh	Razos es e mesura	final del XII
Ramon Vidal de Besalú	Abril issi' e mays entrava	ca. 1200; en octosíl·labs
Sordel	Ensenhamen d'onor / Aissi co·l tesaurs es perdutz	1220-1230; en octosíl·labs
At de Mons	Sitot non es enquisitz	Segona meitat del s. XIII
Amanieu de Sescars	Ensenhamen del scudier / El temps de nadalor	finals s. XIII
Amanieu de Sescars	Ensenhamen de la donsela / En aquel mes de mai	finals s. XIII
Peire Lunel de Montech	Ensenhamen del garso / L'autrier mentre ques ieu m'estava	principi s. XIV; heteromètric

Altres estudiosos havien inclòs més textos, però Monson els descarta com a ensenhamens en el sentit estricte del terme cadascun per diversos motius que analitza en el seu estudi.

Els anomenats ensenhamens per joglars

Els que sovint s'han anomenat ensenhamens per joglars cal considerar-los, segons Monson, no ben bé com a ensenhamens sinó més aviat com a sirventesos i, de fet, en alguns casos es titulen així en les rúbriques dels cançoners. Pirot els va anomenar sirventès-ensenhamen. Els motius per a considerar-los sirventesos són el to sarcàstic envers els joglars i l'absència de finalitat didàctica. Es tracta de les peces següents:

Autor	Primer vers / Títol	Notes
Guerau IV de Cabrera	Cabra joglar	Adreçat al joglar Cabra; possiblement joglar al seu servei. Vers 1160
Guiraut de Calanson	Fadet juglar	Inicis del XIII
Bertran de Paris	Guordo, ie·us fas un bo sirventes l'an	Adreçat aun tal Gordó. 1197-1224

Bibliografia

• Don Alfred Monson, Les "Ensenhamens" occitans: essai de définition et de délimitation du genre. Paris: Klincksieck, 1981 (francès)
• Frank M. Chambers, An Introduction to Old Provençal Versification. Diane, 1985, pàg. 253-256 (anglès)
• François Pirot, Recherches sur les connaissances littéraires des troubadours occitans et catalans des XIIè et XIIIè siècles. Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 1972 (francès)

Vegeu també

• Trobador (apartat "Gèneres trobadorescs")
• Trobairitz

Enllaços externs

• «Ensenhamen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.