Bièvre (riu)

riu de l'Illa de França, tributari del Sena

El Bièvre és un riu de 36 quilòmetres de la regió Illa de França que desembocava al Sena a París.[1]

Infotaula de geografia físicaBièvre
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaFrança Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaNormandia (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSena Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 48° 47′ 10″ N, 2° 01′ 56″ E / 48.786°N,2.0323°E / 48.786; 2.0323
48° 51′ 05″ N, 2° 21′ 03″ E / 48.8515°N,2.3509°E / 48.8515; 2.3509
Afluent
Conca hidrogràficaconca del Sena Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud48 m Modifica el valor a Wikidata
Mida34,6 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica200,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal0,2 m³/s Modifica el valor a Wikidata

Neix a Guyancourt (Yvelines). El Bièvre entrava a París per la Potern des Peupliers (al districte 13è entre la porte de Gentilly i la porte d'Italie), serpentejant durant 5 quilòmetres pels districtes 13è i 5è abans de desembocar al Sena, a proximitat de l'Estació d'Austerlitz.[2] El tram parisenc va ser entubat el 1912, i el tram d'Antony a Gentilly el 1951. La pol·lució industrial de les adoberies i bugaderies establertes a la riba hi evacuaven l'aigua bruta sense tractar. Havien transformat el riu en una claveguera a cel obert.[3] Dins de París, el riu ha desaparegut completament, les aigües es van desviar cap al col·lector que vessa al Sena fora de París.[4]

El 2003 es va llançar un pla per renaturalitzar el riu.[5] El 2022 és van inaugurar els primers trams a Arcueil i Gentilly.[3]

Història

modifica

A partir del segle xi, s'hi van construir nombrosos molins d'aigua que van desaparèixer amb el temps. A mitjan segle xii, els canonges de l'abadia de Saint-Víctor de París van decidir desviar el riu del seu curs natural per regar les terres i alimentar un molí fariner. Per això hi van projectar el Canal dels Victorins.[2] [6]

El curs del riu es va modificar per augmentar-ne el cabal i abastir millor d'aigua els molins. Es va construir una bassa i diverses preses. La riera es va dividir: la llera original del riu esdevé la Bièvre morte i el curs artificial, la Bièvre vive. Des del parc Kellermann (13è) fins a la cruïlla dels carrers Pascal (13è i 5è districte) i Claude-Bernard (5è districte), discorrent en una llera artificial situat entre un i tres metres més alt que el recorregut del riu original.[2]

Un rastre de l'antiga presència n’és la rue de la Glacière com a record de l’antic camí de del pou de glaç que conduïa a Gentilly. El fet és que al barri de la Butte aux Cailles, on hi havia les antigues explotacions d'argila, adoberia i comerç de teixits eren sovint envaïdes pel Bièvre. A l'hivern, aquesta aigua estancada es congelava i el gel tallat en pans s'emmagatzemava en pous de glaç. Conservat gràcies a capes de palla, es feia servir l'estiu per fer sorbets i begudes fresques.[2]

Referències

modifica
  1. «La Bievre» (en francès). Sandre. [Consulta: 7 setembre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Les secrets enfouis de la Bièvre, rivière parisienne» (en francès). Ajuntament de París, s.d. [Consulta: 8 gener 2023].
  3. 3,0 3,1 Geredakis, Marie «À Arcueil et Gentilly, la Bièvre refait surface». Ouest France, 28-03-2022.
  4. Tricaud, 2003, p. 1.
  5. Tricaud, Pierre-Marie. Institut d'Aménagement et d'Urbanisme de la Région d'Ile de France. Restauration et amenagement de la Bièvre dans Paris (en francès), juny 2003. 
  6. Gagneux, Renaud; Anckaert, Jean; Conte, Gérard. Sur les traces de la Bièvre parisienne: promenades au fil d'une rivière disparue (en francès). Parigramme, 2002. ISBN 978-2-84096-238-0.