Bidet (cavall)

Per a altres significats, vegeu «Bidet».

Bidet era la denominació francesa d'un cavall robust i rabassut, que s'utilitzava indistintament per a muntar, per a càrrega o per al tir. L'equivalent català seria, aproximadament, quartau.[1][2][3] A França, la majoria de bidets eren de Bretanya o de Morvan. El bidet d'ambladura era un cavall de ruta per anar al pas d'ambladura.[4] A l'exèrcit francès el bidet de compagnie portava el materiali i el bidet de poste era la muntura de les oficines de correus.[5][6]

Infotaula cavallBidet
Bidet de selle.jpg
Bidet bretó de sella Modifica el valor a Wikidata
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata

RacesModifica

  • El bidet de Cornualla (o "bidet doble") és un antic tipus de cavall Bretó particularment robust i resistent. Raça, molt apreciada, va ser utilitzada durant diversos segles abans de desaparèixer amb la mecanització, igual que moltes races de treball. Va ser àmpliament utilitzada en els exèrcits napoleònics.
  • El bidet Bretó és un altre antic tipus de cavall bretó que s'emprava per anar al pas i va ser anomenat "bidet d'allure". Igual que el seu predecessor, ha desaparegut.[7]
  • El cob normand de vegades es descriu com descendent del bidet de poste, igual que la subespècie de bretó anomenat postier breton.
  • El cavall de Morvan, o bidet de Morvan, era un bidet exclusiu d'aquesta regió.[8]

Races similarsModifica

William Ridgeway, estudiós de les variants equines, afirmava que els cavalls de Morvan eren “absolutament idèntics” als cavalls d’Auvèrnia i els cavalls de Merens.[9]

Un quartau famósModifica

  • 1558: Le Greq. A les memòries de Jean de Mergey ( sieur Jean de Mergey ) es pot llegir que un dels cavalls del rei de França Enric IV (Henri IV) anomenat "Le Greq" o "Le Grec" li fou lliurat per a acomplir una missió. Jean de Mergey estava al servei del comte François III de Rochefaoucauld, que era protestant, i es convertí ell mateix al protestantisme. (El comte de Rochefaoucauld fou assassinat a la massacre de Sant Bartomeu, del tot terrible i injustificable). Tornant al cavall, aquell "Le Greq" es descriu com un quartau ("courtauld", "courtaud"). El millor i el més bell del seu temps.[10]

ReferènciesModifica

  1. DCVB: Quartau.
  2. Despuig, C.; Coll, E.Q.. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011, p. 77. ISBN 978-84-9883-435-2. 
  3. de Cervantes Saavedra, M.; Aribau, B.C.. Obras de Miguel de Cervantes Saavedra (en castellà). M. Rivadeneyra, 1860, p. 199. 
  4. Richard, A.; Firmin-Didot (Firma) Dictionnaire raisonné d'agriculture et d'économie du bétail suivant les principes des sciencies naturelles appliquées: définition des termes techniques d'agriculture... (en francès). Firmin Didot Frères, 1855, p. 201. 
  5. Imbs, Paul. Gallimard. Trésor de la langue française : Badinage - Cage. 4 de Trésor de la langue française: dictionnaire de la langue du Plantilla:Sp-, Institut de la langue française (France), 1975, p. 1166. ISBN 2222017149. 
  6. Bernard Denis, "Les races de chevaux en France au XVIIIe siècle. Et les idées relatives à leur amélioration", In Situ, 18, 2012, mis en ligne le 31 juillet 2012.
  7. (francès) (bretó) Mikael Bodlore-Penlaez et Divi Kervella (préf. Lena Louarn et Jean Ollivro), Atlas de Bretagne - Atlas Breizh : géographie, culture, histoire, démographie, économie, territoires de vie des Bretons - douaroniezh, sevenadur, istor, poblans, ekonomiezh, tiriadou, buhez ar vretoned, Spézet, Coop Breizh, mars 2011, Plantilla:Unité × Plantilla:Unité, p. 50-51 ISBN 978-2-84346-496-6
  8. Mavré, Marcel. France Agricole Éditions. Attelages et attelées : un siècle d'utilisation du cheval de trait (en francès), 2004, p. 223. ISBN 9782855571157. 
  9. Ridgeway, W. The Origin and Influence of the Thoroughbred Horse. Cambridge University Press, 2015, p. 324. ISBN 978-1-107-50223-9. 
  10. Jean Joseph François Poujoulat. Nouvelle collection des mémoires pour servir à l'histoire de France: depuis le Xiiie siècle jusqu'à la fin du XVIIIe; précédés de notices pour caractériser chaque auteur des mémoires et son époque; suivis de l'analyse des documents histoiriques qui s'y rapportent. Éditeur du Commentaure analytique du Code civil, 1838, p. 567– [Consulta: 30 novembre 2010]. Cavall Le Greq.