Bisbat d'Angulema

diòcesi catòlica francesa amb seu a Angulema


El bisbat d'Angulema (francès: Diocèse d'Angoulême, llatí: Dioecesis Engolismensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers. Al 2012 tenia 264.000 batejats sobre una població de 352.110 habitants. Actualment està regida pel bisbe Hervé Gosselin.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat d'Angulema
Dioecesis Engolismensis
Imatge
La catedral d'Angulema

Localització
Map
 45° 42′ N, 0° 06′ E / 45.7°N,0.1°E / 45.7; 0.1
França França
Nova Aquitània
Parròquies88
Població humana
Població354.000 (2018) Modifica el valor a Wikidata (59,44 hab./km²)
Llengua utilitzadafrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície5.956 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creaciósegle iii
CatedralSan Pere
Organització política
• BisbeHervé Gosselin

Lloc webcatholique-angouleme.cef.fr
X: diocesecharente Modifica els identificadors a Wikidata

Territori

modifica

La diòcesi comprèn el departament francès de Charente.

La seu episcopal és la ciutat d'Angulema, on es troba la catedral de sant Pere.

El territori s'estén sobre 5.972 km², i està dividit en 88 parròquies, agrupades en 13 vicariats.

Història

modifica

La diòcesi dels civitas Ecolisnenses està testificada a partir del segle iv, sufragània de l'arxidiòcesi de Bordeus, seu metropolitana de la província romana de l'Aquitània segona. Segons la tradició, el primer bisbe i patró de la diòcesi va ser sant Anuni, el culte del qual està testificat des del segle xi.

A la segona meitat del segle v, la diòcesi va caure en el poder del rei visigòtic Euric, que va recolzar l'heretgia arriana.

Un altre període de crisi a la diòcesi va tenir lloc entre els segles vii i viii, quan la successió episcopal sembla interrompuda, a causa de la invasió dels vikings.

A partir de 1110, amb el bisbe Gérard de Blaye, es va iniciar la construcció de la catedral, consagrada l'any 1128. Malmesa durant les guerres de religió al segle xvi, va ser reconstruïda el 1628.

Es van celebrar tres concilis a Angulema durant l'edat mitjana, respectivament en 1117, 1118 i 1170.

El 1673, el bisbe François de Péricard instituí el seminari diocesà.

Seguint el concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, va incorporar el territori de les diòcesis de Périgueux i Sarlat i part de la de les diòcesis de Saintes i de Llemotges.

El 6 d'octubre de 1822 va restablir la diòcesi de Périgueux, obtenint el seu territori des de la diòcesi d'Angulema.

El 8 de desembre de 2002, després de la reorganització de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Poitiers.

Cronologia episcopal

modifica

Un catàleg de bisbes d'Angoulême, que en la seva part més antiga es remunta a finals del segle x, es conserva a la Biblioteca Vaticana i conté una sèrie episcopal fins a Hugues de La Rochefoucauld († 1159). El text del catàleg va ser publicat per primera vegada per Puybaudet el 1897; a excepció de moltes omissions relatives als primers segles, el catàleg és considerat genuí per Duchesne per la seva antiguitat.

  • Sant'Ausonio †
  • Dinamio † (primera meitat del segle v)[1]
  • Lupicino † (abans de 511 - després de 541)[1]
  • Sant'Aptonio † (vers 542 - després de 549)[2]
  • Mererio o Magnachario †
  • Frontonio †
  • Eraclio † (? - vers 580 mort)[3]
  • Nicasio † (abans de 585 - després de 590)
  • Bassolo † (citat el 614)
  • Giboaldo † (citat el 616)[4]
  • Namazio † (citat el 627)
  • Eparzio o Ebergeno † (segle vii)[5]
  • Tomiano † (abans de 667 - després de 673/675)[6]
  • Ardoino †[7]
  • Fredeberto †[8]
  • Sideramno †[9]
  • Launo † (prima dell'852[10] - dopo l'860)
  • Girbaldo[11]† (? - 23 de desembre de 864 mort)
  • Elia † (prima dell'866 - 22 de setembre de 875 mort)
  • Oliba † (prima dell'879 - 3 de setembre de 892 mort)
  • Anatolio † (? - 20 d'abril de 895 mort)
  • Godalberto †[12]
  • Gumbaldo † (de febrer de 897 - 23 de març de 940 mort)
  • Fulcaldo † (? - de febrer de 951 mort)
  • Ebbone (o Ebulo) † (maggio 952 - 18 de gener de 964 mort)
  • Ranulfo † (maggio 964 - 14 de gener de 973 mort)
  • Ugo di Jarnac † (21 de març de 973 - 24 de novembre de 990 mort)
  • Grimoaldo † (vers 991 - 28 de gener de 1018 mort)[13]
  • Rohon † (vers 1019 - 9 d'abril de vers 1031/1038 mort)
  • Gérard I Malard † (citat el 1038 - 15 de juny de vers 1040/1043 mort)
  • Guillaume Taillefer † (citat el 1043 - 20 de setembre de 1076 mort)
  • Aimar † (1076 - 4 de setembre de 1101 mort)
  • Gérard de Blaye † (1101 - 1 de març de 1136 mort)
  • Lambert † (1136 - 13 de juny de 1148 mort)
  • Hugues de La Rochefoucauld † (1148 - 12 d'agost de 1159 mort)[14]
  • Pierre de Laumont de Sainneville † (1159 - després de 1178)
  • Jean de Saint-Val † (abans de 1182 - vers 1206 mort)
  • Guillaume II † (1206 - vers 1226)
  • Jean Guillot † (1226 - després de 1238)
  • Radulf † (1 de juny de 1241 - ?)
  • Pierre I † (abans de 1247 - 1251)
  • Robert de Montberon † (abril de 1251 - ?)
  • Pierre II † (citat el 1260)
  • Raymond † (citat el 1265)
  • Guillaume III † (citat el 1266)
  • Robert † (citat el 1268)
  • Pierre III † (22 de novembre de 1272 - 16 d'agost de 1273 mort)
  • Guillaume de Blaye † (1273 - 22 de setembre de 1307 mort)
  • Foulques de La Rochefoucauld, O.P. † (14 d'abril de 1308 - 1312 o 1313 mort)
  • Olivier, O.S.B. † (13 d'octubre de 1313 - 1315 mort)
  • Jean † (1315 - ? mort)
  • Gaillard de Faugères (o de Falguières) † (24 de gener de 1318 - de juny de 1328 mort)
  • Aiglin de Blaye † (27 de juny de 1328 - 1363 ? mort)
  • Hélie de Pons † (25 de febrer de 1363 - ? mort)
  • Jean Bertet, O.P. † (20 de juny de 1380 - ? mort)
  • Gaillard † (25 d'octubre de 1384 - 1390 ? mort)
  • Guillaume IV, O.S.B. † (5 d'abril de 1391 - ? mort)
  • Jean Fleury, O.Cist. † (31 d'agost de 1412 - 13 de juliol de 1431 nomenat bisbe de Luçon)
  • Robert de Montbron † (8 d'agost de 1431 - ? renuncià)
  • Geoffroi de Pompadour † (24 de juliol de 1465 - 6 de juliol de 1470 nomenat bisbe de Périgueux)
  • Raoul du Fou † (6 de juliol de 1470 - 22 de novembre de 1479 nomenat bisbe d'Évreux)
  • Robert de Luxembourg † (15 de novembre de 1479 - ? mort)
  • Octavien de Saint-Gelais † (18 d'octubre de 1493 - 1502 mort)
  • Hugues de Baure † (11 de gener de 1503 - 1505 ? mort)
  • Antoine d'Estaing † (16 de setembre de 1506 - 28 de febrer de 1523 mort)
  • Antoine de La Barre † (14 de gener de 1524 - 16 de març de 1528 nomenat arquebisbe de Tours)
  • Jacques Babou de La Bourdaisière † (16 de març de 1528 - 26 de novembre de 1532 mort)
  • Philibert Babou de la Bourdaisière † (13 de gener de 1533 - 4 de juny de 1567 renuncià)
  • Charles de Bony † (4 de juny de 1567 - 14 de desembre de 1603 mort)
    • Sede vacante (1603-1607)
  • Antoine de La Rochefoucauld † (13 d'agost de 1607 - 24 de desembre de 1634 mort)
  • Jacques Le Noël du Perron † (28 de gener de 1636 - 1646 o 1647 renuncià)[15]
  • François de Péricard † (18 de febrer de 1647 - 29 de setembre de 1687 mort)
    • Sede vacante (1687-1692)
  • Cyprien-Gabriel Bénard de Résay † (10 de març de 1692[16] - 5 o 12 de gener de 1737 mort)
  • François du Verdier † (16 de desembre de 1737 - 21 de setembre de 1753 mort)
  • Joseph-Amédée de Broglie † (11 de febrer de 1754 - 19 d'abril de 1784 mort)
  • Philippe-François d'Albignac de Castelnau † (25 de juny de 1784 - 1806 mort)[17]
  • Dominique Lacombe † (30 d'abril de 1802 - 7 d'abril de 1823 mort)
  • Jean-Joseph-Pierre Guigou † (3 de maig de 1824 - 21 de maig de 1842 mort)
  • René-François Régnier † (22 de juliol de 1842 - 30 de setembre de 1850 nomenat arquebisbe de Cambrai)
  • Antoine-Charles Cousseau † (30 de setembre de 1850 - 3 de març de 1873 renuncià)
  • Alexandre-Léopold Sebaux † (21 de març de 1873 - 17 de maig de 1891 mort)
  • Jean-Baptiste Frérot † (11 de juliol de 1892 - 6 de setembre de 1899 mort)
  • Jean Louis Mando † (14 de desembre de 1899 - 24 de juliol de 1900 mort)
  • Joseph-François-Ernest Ricard † (18 d'abril de 1901 - 15 d'abril de 1907 nomenat arquebisbe d'Aush)
  • Henri-Marie Arlet † (7 d'agost de 1907 - 15 de maig de 1933 mort)
  • Jean-Baptiste Mégnin † (7 de desembre de 1933 - 9 de maig de 1965 mort)
  • René-Noël-Joseph Kérautret † (9 de maig de 1965 - 1 de juliol de 1975 renuncià)
  • Georges Rol † (1 de juliol de 1975 - 22 de desembre de 1993 renuncià)
  • Claude Jean Pierre Dagens (22 de desembre de 1993 - 9 de novembre de 2015 jubilat)
  • Hervé Gosselin, des del 9 de novembre de 2015

Estadístiques

modifica

A finals del 2012, la diòcesi tenia 264.000 batejats sobre una població de 352.110 persones, equivalent al 75,0% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1959 300.000 311.137 96,4 297 260 37 1.010 48 507 362
1970 320.000 331.016 96,7 266 232 34 1.203 40 540 363
1980 234.000 343.000 68,2 209 171 38 1.119 1 43 364 430
1990 280.500 340.770 82,3 172 146 26 1.630 4 29 362 374
1999 270.000 342.000 78,9 130 109 21 2.076 7 33 272 149
2000 240.000 339.628 70,7 123 106 17 1.951 7 29 284 148
2001 240.000 339.628 70,7 114 98 16 2.105 7 27 258 149
2002 240.000 339.628 70,7 114 99 15 2.105 7 26 250 149
2003 240.000 339.628 70,7 114 96 18 2.105 7 29 249 139
2004 240.000 339.628 70,7 110 93 17 2.181 7 28 234 125
2006 231.000 339.600 68,0 106 86 20 2.179 8 38 210 101
2012 264.000 352.110 75,0 86 66 20 3.069 11 30 172 88
  1. 1,0 1,1 Assente nel catalogo di Angoulême.
  2. Incerta è la cronologia dei primi secoli. La leggenda ritiene che sant'Aptonio sia stato fratello di sant'Ausonio, dunque, prestando fede alla leggenda, vissuto abans de VI secolo. Ma poiché un vescovo Aptonio è certamente attestato nel VI secolo, le cronotassi tradizionali, ripetute da Gallia christiana e da Gams, hanno introdotto un Aptonio III dopo Lupicino. Inoltre, secondo un chronicon sospetto (Duchesne), un Aptonio fu cappellano di Clodoveo I all'inizio del VI secolo identificato come vescovo di Angoulême: questo indusse ad introdurre un Aptonio II prima di Lupicino. Il catalogo di Angoulême riporta un solo Aptonio.
  3. Mererio, Frontonio e Eraclio sono menzionati da Gregorio di Tours nella sua Historia Francorum. Gli ultimi due sono assenti nel catalogo di Angoulême. Secondo Duchesne, solo per Eraclio si può stabilire una data probabile, quella della sua morte.
  4. Riportato da Gallia christiana; secondo Duchesne fu certamente un vescovo, ma il documento che lo menziona non ne riporta la sede di appartenenza.
  5. Menzionato nella vita di san Desiderio di Cahors come suo contemporaneo. Riportato da Duchesne, ma assente in Gallia christiana e Gams.
  6. Dopo Tomiano, assente in Gallia christiana, si fa molto incerta la cronotassi e la cronologia dei vescovi di Angoulême. Secondo Robert Favreau ([Enllaç no actiu], 2001, p. 127) non ci sono più vescovi certi fino a metà vers del IX secolo (vescovo Launo). Dopo Mererio, nessuno dei vescovi documentati (da Frontonio a Tomiano) sono menzionati nell'antico catalogo di Angoulême, il quale invece inserisce questa serie di vescovi: Matteo, Siemundo, Gotismando, Anselmo, Bertoale, Ardoino, Girbaldo I, Ecfredo, Teotmundo, Eroigio, Girbaldo II, Adelardo, Madalberto e Guglielmo. Di questi nomi, solo quelli di Ardoino e di Girbaldo II sembrano avere riscontri storici. Gallia christiana a sua volta riporta una cronotassi diversa (Fredeberto, Launo I, Landeberto e san Salvio), confutata da Duchesne (op. cit., p. 70, nota 1).
  7. Menzionato in un documento non datato; cfr. Duchesne.
  8. Nella storia dei conti di Angoulême, si parla di Fredeberto ad cuius petitionem Pipinus rex dicitur chartam dedisse. Secondo Duchesne non è chiaro se si tratti di Pipino il Breve († 768) o di uno dei due re Pipino di Aquitania (Pipino I † 838; Pipino II † post 864).
  9. A partire da questo vescovo, l'antico catalogo di Angoulême riporta il giorno di morte dei vescovi.
  10. Un errore nella datazione del documento dell'852 che menziona il vescovo Launo, ha indotto Gallia christiana (e Gams) a distinguere un Launo I e un Launo II.
  11. Corrispondente a Girbaldo II del catalogo di Angoulême.
  12. Non vi sono riscontri storici su questo vescovo se non il catalogo di Angoulême.
  13. Dopo Grimoaldo, Gallia christiana e Gams aggiungono un Guglielmo, assente nel catalogo di Angoulême.
  14. Con Hugues de La Rochefoucauld termina l'antico catalogo episcopale di Angoulême.
  15. El 24 d'agost de 1648 va ser nomenat bisbe d'Évreux.
  16. Nominato dal re francese il 1 de novembre de 1689, è confermato dalla Santa Sede solo tre anni più tardi.
  17. Contravvenendo alle disposizioni di papa Pio VII contenute nella Qui Christi Domini, monsignor d'Albignac de Castelnau non diede le dimissioni, si rifugiò in Inghilterra, dove morì nel 1806.