Blanca de Narbona

Comtessa consort de Barcelona s. XI

Blanca de Narbona (segle xi) fou comtessa consort de Barcelona (1051-1052).

Infotaula de personaBlanca de Narbona
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRamon Berenguer I (1051–1052) Modifica el valor a Wikidata

Era filla de Llop Ató Zuberoa i Ermengarda de Narbona. Va ser la segona esposa de Ramon Berenguer I després que aquest enviudés de la seva primera muller, Elisabet. No es coneix la data exacta del casament però va tenir lloc entre juny de 1050 i març de 1051 i fou repudiada aviat sense tenir descendència, probablement a causa del sobtat enamorament del comte per Almodis de la Marca, amb qui es va casar cap al 1053.[1]

Blanca va prendre l'hàbit de penitència i, acompanyada de membres del seu llinatge, va peregrinar a Roma on va demanar justícia al pontífex, Víctor II, qui va excomunicar Ramon Berenguer.[1]

Sembla que Ramon Berenguer I guardà una mala consciència, i potser vergonya, d'aquest repudi injustificat, perquè, en el seu testament, ja morta Almodis, li deixa 4.000 mancusos, vagament expressat i sense anomenar-la pel seu nom: "ad ipsam comitissam quam tunc habebat". Pròsper de Bofarull diu que el comte s'hauria tornat a unir a Blanca en compliment del cànon IV del concili de Girona del 1068, però no hi ha raons per creure-ho així.[1] Sí que és possible que Blanca sobrevisqués als pares dels bessons i a aquests mateixos.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 51. ISBN 978-84-15267-24-9.