Blasco d'Alagón el Vell

noble valencià d'origen aragonès que inicià la branca siciliana del Alagón

Blasco d'Alagón el Vell o Blasco d'Alagona (? - Messina, 1301) Noble valencià d'origen aragonès que inicià la branca siciliana d'Alagón, essent anomenats en italià "Alagona".[1] Serví els reis Pere III d'Aragó, Alfons III d'Aragó, Jaume II d'Aragó i Frederic II de Sicília. Aquest darrer el nomenà comte de Mistretta[2][3] en honor als seus serveis.

Infotaula de personaBlasco d'Alagón el Vell
Biografia
Mort1302 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Messina (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAlagón (llinatge) Modifica el valor a Wikidata
FillsBlasco II de Alagona (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareArtal IV d'Alagón Modifica el valor a Wikidata

Coa fam ITA alagona.jpg Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Fill d'Artal IV d'Alagón i germà d'Artal V d'Alagón.[4]

Núpcies i descendentsModifica

Es casà amb Beatriu de Suàbia. D'aquest matrimoni nasqué:

BiografiaModifica

Va acompanyar a Pere el Gran a Sicília el 1282 després de les vespres sicilianes, i fou nomenat capità general de Sicília. També fou un dels que acompanyà el rei al desafiament de Bordeus del 1283. L'any 1285 formava part de les tropes de l'infant Alfons d'Aragó durant la campanya de Confiscació del Regne de Mallorca de Jaume II de Mallorca. Posteriorment fou nomenat Capità general i lloctinent de Jaume II d'Aragó a Calàbria i guanyà la Batalla de Montalto l'any 1291, arrabassant el domini de la regió als angevins.

Va rebutjar els termes de la Pau d'Anagni (1295) i es passà al servei de Frederic II de Sicília malgrat les prohibicions de Jaume el Just. Durant la guerra de Sicília va derrotar els angevins a les batalles de Catanzaro (1297) però fou derrotat a la batalla del cap Orlando (1299). Aconseguí novament la victòria a la Falconara (1299) i a la Gagliano (1300).[6] Morí a Messina, de malaltia, l'any 1301.

ReferènciesModifica

  1. Araldicasardegna: Alagón
  2. The Ancient and Noble House of d'Alagona
  3. Nobiliario di Sicilia
  4. Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, vols. 51-52 (1985). Pergaminos aragoneses del fondo Sástago
  5. F.Giunta: Alagona (Artale, Blasco il vecchio, Blasco il giovane), in Dizionario Biografico degli Italiani, vol. 3, Roma, 1961.
  6. Diccionari biogràfic: A-C. Albertí, 1996, p. 484. 
Blasco d'Alagón el Vell
Mort: 1301
Precedit per:
'
(Llista de senyors d'Alagón)
(?-?)
Succeït per: