Guerra de Sicília (1296-1302)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302. Aquest article tracta la segona part de la guerra (1296-1302) entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols contra el Regne de Sicília. Per l'article genèric del conflicte, vegeu Guerra de les Vespres Sicilianes.

Infotaula de conflicte militarGuerra de Sicília (1296-1302)
Segona part de la Guerra de Sicília
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data1296-1302
ResultatPau de Caltabellotta
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Regne de Nàpols Regne de Nàpols
Regne de França Regne de França
Estats Pontificis Estats Pontificis
Regne de Sicília Regne de Sicília
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Jaume el Just
Regne de Nàpols Carles II d'Anjou
Regne de Nàpols Carles I de Valois
Regne de Sicília Frederic II de Sicília
Comandants
Aragó i Sicília Roger de Llúria
Cronologia
Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

Antecedents

modifica

Amb el Tractat de Tarascó de 1291, la guerra entre la casa d'Anjou i la Corona d'Aragó va acabar. El germà d'Alfons, Jaume el Just, va heretar la Corona d'Aragó i va unir els dos regnes, el d'Aragó i el de Sicília. El 1295, Jaume va signar el Tractat d'Anagni pel qual va lliurar Sicília al papat, i el papa Bonifaci VIII la va concedir a Carles d'Anjou. El tercer fill de Pere el Gran, Frederic, el regent de Sicília, es va negar a acceptar el tractat –igual que la població siciliana– i el van proclamar rei. Amb això es va renovar la guerra entre la Sicília catalana i el Nàpols angeví, és a dir, entre Frederic i Carles.

El tractat, però, obligava Jaume a entrar en la guerra en ajuda de Carles per a conquerir Sicília, i va enviar la seva flota des de Catalunya per assetjar les costes del seu germà Frederic. Aquest va passar a l'ofensiva ràpidament i va envair Calàbria el 1296: es va apoderar de diverses ciutats, va encoratjar la revolta a Nàpols, va negociar amb els gibel·lins de Toscana i Llombardia i va assistir la casa de Colonna contra el papa.

Sicília contra Nàpols i Catalunya

modifica

Jaume va estar molt serè a l'hora de complir la seva part del Tractat d'Anagni de 1295 i de fer complir la pau: en això va comptar amb el suport de Joan de Pròixida i Roger de Llúria, els homes més hàbils del seu pare. El 4 de juliol de 1299, el mateix Jaume va dirigir la seva flota amb Roger de Llúria i va derrotar el seu germà a la batalla del cap d'Orlando. Mentrestant, els fills de Carles, Robert (que s'havia casat amb la filla de Jaume) i Felip, havien desembarcat a Sicília i havien capturat Catània. Felip es va traslladar a Trapani i la va assetjar, però fou derrotat i capturat per Frederic a la batalla de Falconara. El 14 de juny de 1300, Roger de Llúria va derrotar de nou els sicilians a la batalla de Ponça amb l'exèrcit angeví, i el mateix Frederic va ser capturat a la batalla.

El 1302, Carles de Valois va baixar a Itàlia a instàncies del papa Bonifaci. Va desembarcar a Sicília, però el seu exèrcit va ser devastat per la pesta i obligat a demanar la pau. El 19 d'agost es va signar la Pau de Caltabellotta i Frederic va ser reconegut com a rei de Sicília, amb el títol de rei de Trinàcria. Carles va ser reconegut com a rei de la península, amb el títol de rei de Sicília, normalment convertit pels historiadors com a rei de Nàpols, perquè aquesta era la seva capital. El maig de 1303, el papa va ratificar el tractat i Frederic li va pagar tribut; el matrimoni va ser pactat entre Frederic i Elionor, la filla de Carles II.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Hernàndez Cardona, Xavier. Història militar de Catalunya. Vol. 2. Rafael Dalmau, 2004. ISBN 84-232-0655-6. 
  • H. J. Chaytor. A History of Aragon and Catalonia (anglès)