Calàbria grossa
La calàbria grossa o agullat gros (Gavia immer) és, de les tres espècies de calàbries que podem veure als Països Catalans, la que té el bec més robust.[1] És exclusivament marina.
Gavia immer | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Pes | 5,46 kg (pes adult, mascle) 4,5 kg (pes adult, femella) |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22697842 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Gaviiformes |
Família | Gaviidae |
Gènere | Gavia |
Espècie | Gavia immer Brünnich, 1764 |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Distribució | |
Cria a Groenlàndia, Islàndia, Escòcia i Nord-amèrica. Hiverna al nord-oest d'Àfrica, al sud d'Europa i als Estats Units. Als Països Catalans és una hivernant molt rara i irregular, tot i que en els darrers hiverns ha esdevingut més freqüent en àrees com el Delta de l'Ebre i el tram de costa de les comarques del Barcelonès i del Maresme. A la resta d'àrees litorals n'és molt rara.
Comuna en els llacs de Nord-amèrica, la calàbria grossa és l'ocell emblemàtic oficial de la província canadenca d'Ontario i de l'estat estatunidenc de Minnesota. Apareix a la moneda d'un dòlar canadenc, conegut pels noms informals loonie i huard, dels noms anglès (loon) i francès respectivament del ocell.
Morfologia
modificaReferències
modifica- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 14. ISBN 84-315-0434-X