Tractat de Tarascó (1291)
El 19 de febrer de 1291 es va signar la pau de Tarascó entre Nicolau IV, Carles II d'Anjou i Felip IV de França d'un costat i la Corona d'Aragó de l'altre,[1][2] pel qual el casal de Valois renunciava als regnes catalans que els havia cedit el Papa Martí IV i el rei Alfons el Franc es reconeixia feudatari del Papa i prometia anar a la Croada i retirava l'ajuda al seu germà Jaume el Just, rei de Sicília.[3] Guillem Durfort, com a Conseller en Cap de Barcelona va participar en les negociacions del tractat.[4]
| Tipus | tractat de pau  |
|---|---|
| Data | 19 febrer 1291 |
| Localització | Tarascó (França) |
| Estat | França |
| Signatari | |
Alfons III d'Aragó també va prometre que el seu germà no mantindria el seu regne en contra dels desitjos de Papat. També se li va aconsellar que fes les paus amb el rei de Castella, Sanç IV.
El papa, per la seva banda, va anul·lar la investidura de Carles de Valois com a rei d'Aragó i va reconèixer els drets de Jaume II sobre Mallorca.[5]
Quan Alfons III va morir un mes més tard, les clàusules del tractat es van declarar nul·les, i la Pau d'Anagni (1295) va tancar la primera fase del conflicte.[6]
ReferènciesModifica
- ↑ Altamira, Rafael. A History of Spain from the Beginnings to the Present Day (en anglès). Van Nostrand Company, 1966, p. 245.
- ↑ O'Callaghan, Joseph F. A History of Medieval Spain (en anglès). 397: Cornell University Press, 2013-04-15. ISBN 978-0-8014-6872-8.
- ↑ «Tarascón, tratado de» (en castellà). Enciclopedia Aragonesa GEA. [Consulta: 9 octubre 2021].
- ↑ «Guillem Durfort». enciclopèdia.cat. [Consulta: 9 octubre 2021].
- ↑ Péquignot, Stéphane. Au nom du roi: pratique diplomatique et pouvoir durant le règne de Jacques II d'Aragon (1291-1327) (en francès). Casa de Velázquez, 2009, p. 223. ISBN 978-84-96820-29-6.
- ↑ Hinojosa Montalvo, José. Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón (en castellà). Editorial NEREA, 2006, p. 177-188. ISBN 978-84-89569-99-7.