Licènids

(S'ha redirigit des de: Blaveta)
«Blaveta» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Blaveta (desambiguació)».

Els licènids o blavetes (Lycaenidae) són una família de papallones, essent la més extensa amb unes 6.000 espècies disbribuïdes per tot el món.[1] Representen un 40% de les espècies de papallones conegudes.[2]

Infotaula d'ésser viuLicènids
Lycaenidae Modifica el valor a Wikidata
Small copper (Lycaena phlaeas eleus) 2.jpg
Rogeta Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SuperfamíliaPapilionoidea
FamíliaLycaenidae Modifica el valor a Wikidata
Leach, 1815
Nomenclatura
Nom zoològic coordinat ambLycaenoidea, Lycaeninae i Lycaenini Modifica el valor a Wikidata
Subfamílies

MorfologiaModifica

Normalment són de grandària petita. Habitualment existeix un dimorfisme sexual accentuat: el cas més típic està representat per espècies en les que els mascles tenen l'anvers de les ales blau (d'aquí ve el nom de blavetes) i les femelles marró.[3]

Hi ha moltes espècies similars entre si, cosa que dificulta les identificacions. Ara bé, les diferències en la coloració de fons i en el dibuix (especialment del revers de les ales posteriors) poden facilitar la tasca en molts casos.[3]

Les erugues són rabassudes i tenen cert aspecte a cotxinilla. Generalment estan ben camuflades i tenen una gran adaptació a la planta nutrícia. Les pupes també són rabassudes: curtes en relació al diàmetre.[3]

EcologiaModifica

 
Interacció entre una formiga i una eruga de licènid.

Els mascles de moltes espècies es congreguen sobre el terra humit, de vegades en grans grups i perllongadament, per extreure sals de sodi dissoltes en l'aigua.[3]

La mirmecofília és habitual entre les erugues. Aquestes posseeixen una glàndula dorsal al desè segment que segrega una substància ensucrada d'alt contingut energètic que atrau a les formigues; a canvi les formigues les protegeixen de dípters i himenòpters parasitoides. Aquestes associaciones són facultatives i per tant no són imprescindibles.[3]

D'altra banda, en altres espècies aquesta associació sí que és imprescindible i ha derivat en el parasitisme. En aquests casos la formiga s'enduu l'eruga al niu i aquesta s'alimenta de les larves i pupes de les formigues fins a completar el creixement i fer la crisàlide. Mentrestant, l'eruga segueix rebent les atencions de les formigues.[3]

CladogramaModifica

Macrolepidoptera
Rhopalocera
Papilionoidea

Papilionidae



 

Pieridae


 


Riodinidae



Lycaenidae




Nymphalidae






Hesperiidae
 

Coeliadinae


 

Euschemoninae




Eudaminae



 

Pyrginae


 

Heteropterinae




Trapezitinae



Hesperiinae









Hedylidae





Geometroidea



Drepanoidea




Axiidae



Callidulidae



Noctuoidea




Bombycoidea



Lasiocampoidea



Mimallonidae



Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Fiedler, K. 1996. Host-plant relationships of lycaenid butterflies: large-scale patterns, interactions with plant chemistry, and mutualism with ants. Entomologia Experimentalis et Applicata 80(1):259-267 doi:10.1007/BF00194770
  2. Venkatesha, MG. 2005. Why is homopterophagous butterfly, Spalgis epius (Westwood) (Lepidoptera: Lycaenidae) amyrmecophilous? Current Science 89 (2): 245-246.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 

Enllaços externsModifica