Aquest article tracta sobre el grup de música. Si cerqueu el còmic, vegeu «Blondie (còmic)».

Blondie és el nom d'una de les bandes més exitoses i originals dels anys setanta, part de l'anomenada Nova Onada i precedent estètic i musical del pop dels vuitanta.

Infotaula d'organitzacióBlondie
Blondie en el Summercase 08 de Barcelona.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de rock Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1974 Modifica el valor a WikidataNova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1974 - 1982
1999 - actualitat
MembresDeborah Harry
Chris Stein
Clem Burke
Paul Carbonara
Leigh Foxx
Kevin Patrick
Segell discogràficSony BMG Music Entertainment
GènerePunk Rock, New Wave
Format per

Lloc webwww.blondie.net
IMDB: nm1341522 TV.com: people/blondie-1
Facebook: Blondie Twitter: blondieofficial Instagram: blondieofficial MySpace: blondie Youtube: UCiNz8SJChrsACj3MKj_0QEA Souncloud: blondie Spotify: 4tpUmLEVLCGFr93o8hFFIB iTunes: 1012882 Last fm: Blondie Musicbrainz: 4d2956d1-a3f7-44bb-9a41-67563e1a0c94 Songkick: 232609 Discogs: 16655 Allmusic: mn0000044764 Deezer: 425 Modifica el valor a Wikidata

Amb origen a Nova York, el grup va iniciar el seu camí musical el 1975 juntament amb altres bandes locals com The Ramones, dins del moviment anomenat punk rock i que havia aparegut recentment. Els seus primers concerts a la sala CBGB, regentada per Hilly Kristal, varen suposar per a la banda una plataforma per donar-se a conèixer a la ciutat.

Després d'un parell d'àlbums amb singles de cert èxit com ("X offender","In the flesh" o la popular "Denis") el 1978 van treure a la venda el seu tercer treball, l'àlbum "Parallel lines": un compendi de sons entre el punk, el garage, la música disco i el soft rock. L'èxit d'aquest àlbum a nivell mundial, particularment a Gran Bretanya, als Estats Units i al Japó, prové de la popularitat d'alguna de les seves cançons, com per exemple: "Heart of glass", "Sunday girl", "Picture This" o "One way or another". El mateix any van participar en la quarta edició del Festival Canet Rock.[1]

La imatge de la banda, liderada per la vocalista Debbie Harry, va començar a atraure l'atenció del públic.

La carrera de Blondie va continuar amb els seus àlbums posteriors: "Eat to the beat" (1979), que incloïa cançons convertides més tard en icones del pop, com "Atomic", "Dreaming" o "Union city blue"; i posteriorment "Autoamerican" (1980), que incloïa els temes "The tide is high" i "Rapture", juntament amb altres que passejaven per altres terrenys musicals, com el rock èpic, jazz, la música disco i fins i tot les seccions de vent metal de so llatí.

El seu últim disc, "The hunter", va ser el menys popular de tots els realitzats per la banda i va coincidir amb la seva decadència el 1982, el que va acabar amb la separació del grup l'any següent. Deborah Harry, líder, veu i imatge de la banda (que ja havia editat un àlbum el 1981 anomenat "Koo Koo") va emprendre una carrera en solitari amb cert èxit, tot i que sense arribar a igualar la popularitat de Blondie. A més, va participar en algunes pel·lícules i sèries de televisió com a actriu convidada. Alguns dels seus temes durant la dècada dels 80 varen ser "I want that man" o "French kissin in the USA".

El 1998, els 4 membres de la formació original de Blondie, és a dir, Deborah Harry com a vocalista, Clem Burke a la bateria, James Destry als teclats i Chris Stein com a guitarrista, varen emprendre una reconstitució de la banda, que va correspondre's amb un parell de temes publicats a nivell internacional: "Maria" i "Nothing is real but the girl". D'aquesta manera, la banda va reiniciar la carrera que havia detingut anys enrere.

Actualment la banda es troba en actiu i ja ha editat un nou disc "The curse of Blondie" (2003), que conté temes electrònics i guitarrers ("Good boys", "Undone", "Goldenrod") i també estan en actiu pel que fa a concerts.

Considerats avui dia com una de les bandes més interessants i influents del pop rock, una multitud d'artistes tan diferents com The Strokes, Madonna, Garbage, No Doubt, Blur o The Sounds han confessat la seva admiració per la mítica banda de Nova York.

DiscografiaModifica

  • Blondie (First Album) (1976).
  • Plastic Letters (1977).
  • Parallel Lines (1978).
  • Eat to the Beat (1979).
  • Autoamerican (1980).
  • The Best of Blondie (1981).
  • The Hunter (1982).
  • No Exit (1999).
  • Livid (1999).
  • The Curse of Blondie (2004).
  • Live By Request (2004).
  • Panic Of Girls (2011).
  • Ghosts of Download (2014).
  • Pollinator (2017).

ReferènciesModifica

  1. «Canet Rock. Els temps estan canviant». Enderrock, 224, juny 2014, pp. 38-47.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blondie