Bonaventura Belart i Albiñana
Bonaventura Belart i Albiñana (Tarragona, 8 de desembre de 1830 - Ivry-sur-Seine, 28 de març de 1862) fou un tenor català.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1830 Tarragona |
| Mort | 28 març 1862 (31 anys) Ivry-sur-Seine (França) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
Va ser batejat un dia després de néixer a la parròquia castrense de Sant Francesc pel seu tiet carnal doctor i prevere Dr. Josep Belart. Va ser fill de militar i capità de l'exèrcit espanyol, D. Mariano Belart, i la senyora Maria Tecla Albinyana. Després de l'educació primària, va estudiar amb aprofitament a la facultat de Filosofia i Lletres de l'Institut de Pamplona batxillerat en aquesta ciència. En acabar-lo va encaminar la seva vida a, de forma d'aficionat, a diverses arts, llengües l'equitació i l'esgrima. En aquests anys va destacar per la seva privilegiada veu de tenor, tant que, als seus inicis, el va dirigir el mestre Miguel Rachele, director de l'orquestra d'òpera al teatre principal o de Santa Cruz, a Barcelona. Sense abandonar aquesta i altres activitats, seguí la carrera de lleis a la que el destinà la seva família, però cedint després a una inclinació irresistible, es dedicà a la música i al cant.
Va cultivar la pintura i l'any 1843 l'Ajuntament de Pamplona organitzà una gran exposició amb els seus quadres. A Madrid se'l sentí per primera vegada el 3 de novembre de 1851 al Teatro Real, on produí un immediat fanatisme entre el públic i on la crítica el va guardonar amb paraules excel·lents, com ara després de la seva actuació en La prova d'una opera seria de G. Mazza on va obtindre un "molt bé".[1] Durant el març de 1852 de les 69 funcions programades en aquest teatre, tan sols ell i tres italians van merèixer el qualificatiu d'artistes "certament notables". Va emprendre després una gira per la Península, que va repetir els anys següents, estrenant Rigoletto a Càdiz (abril de 1853) i Granada (juny de 1853); i Il Trovatore en Càdiz i Màlaga (juliol i agost de 1854). Va tenir especial acollida a Sevilla i a Portugal.
Després corregué Europa, actuant en els teatres d'Anglaterra (Londres), Itàlia(Florència i Milà) i França (París) que sobretot va freqüentar entre els anys 1857 i 1860 compartint escenaris amb celebritats com ara Giulia Grisi i Enríco Tamberlick, arribant a adquirir una reputació brillantíssima. Destacà especialment en els cants delicats. El barber de Sevilla, La sonnambula, Don Pasquale i altres obres d'aquesta índole li proporcionaren repetits triomfs, i el públic madrileny va conservar durant molt de temps el grat record de la manera com cantava Las Ventas de Cardenas. El seu caràcter obert i simpàtic li'n va atreure multitud d'amics tant a casa seva com a l'estranger, i la seva prematura mort fou plorada per tots els apassionats per aquest art.
Referències modifica
- ↑ Alonso, Celsa. diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, 1999-2002.
Bibliografia modifica
ALONSO, Celsa. «Anguerri Profitós, Jorge.», Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002.