Bonaventura Cotxet
Bonaventura Cotxet (Er, 14 d'octubre del 1791 - Er, 27 de maig del 1879) va ser un religiós i escriptor cerdà.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 octubre 1791  Er (Alta Cerdanya) |
| Mort | 27 maig 1879 (87 anys) Er |
| Activitat | |
| Ocupació | Sacerdot, escriptor |
Nasqué en el si d'una família de propietaris rurals[2] que havia viscut els anys revolucionaris amb profunda inquietud, i que girava l'esguard cap a l'altra banda de la frontera en cerca d'un tradicionalisme monàrquic, que a l'hexàgon era amenaçat pels aires liberals francesos post-Revolució. Va ser ordenat sacerdot el 1815, i l'1 de juliol va ser destinat [3] a l'església de Rigardà poc abans, l'1 d'octubre, que fos traslladat a Arles de vicari. Continuà la carrera eclesiàstica a esglésies d'Elna (1 de juliol del 1817), Trullars (1 d'octubre del 1822) i Montlluís (d'on fou rector i capellà castrense de la guarnició, de l'1 de maig del 1824 en endavant).
A partir del 26 de novembre del 1825 s'uní, i prestà assistència espiritual, als revoltats absolutistes sud-catalans de la revolta dels Malcontents (antecedent de les futures Guerres Carlines). El paper fet a la contesa hauria justificat [2] que posteriorment hom li atorgués honoríficament el títol de "cavaller del Sant Sepulcre de Jerusalem". Sembla que després de participar en la revolta dels Malcontents, per l'octubre i novembre del 1828 exercí de capellà militar del 16è regiment d'infanteria de línia de l'exèrcit francès, a l'expedició de Morea (1828-1833), al Peloponès i en el context de la guerra d'independència de Grècia. De tornada a la tasca pastoral a la Cerdanya, el 23 de gener del 1832 [3] es feu càrrec de la parròquia d'Enveig. Dos anys més tard (octubre-desembre del 1834) fou denunciat [2] com a col·laborador d'una xarxa de contraban d'armes i pólvora amb destinació als revoltats carlins a la banda sud de la frontera, i el govern francès se'n queixà al bisbe:
| « | M. Cotxet, desservant d'Enveitg, commune de l'extrème frontière, m'est signalé comme favorisant les communications des légimistes de France avec les carlistes espagnols | » |
| — Carta del ministre de Justícia i dels Cultes al bisbe de Perpinyà, datada a 4 de novembre del 1834 [4] | ||
Monsenyor Jean de Saunhac-Belcastel feu semblant de cedir a les pressions del prefecte dels Pirineus Orientals Pascal, i traslladà Cotxet de parròquia el 14 de novembre del 1834. Però en comptes d'enviar-lo a una destinació remota i ben allunyada d'Espanya, el recompensà atorgant-li la fronterera parròquia d'Er, on el prevere oficià amb dedicació... i combativitat. A l'1 de juliol del 1850, i potser [2] a causa de l'enverinat clima polític entre el mossèn i les autoritats municipals d'Er, Bonaventura Cotxet va ser destinat a la parròquia de Molig, on romangué fins a l'1 d'octubre del 1858. Després passà per les parròquies de Cornellà de Conflent (1 d'octubre del 1858 fins al 1862) i Naüja (1 de març del 1863 fins al 1877) abans de retirar-se al seu Er natal.
Per formació, Cotxet podia escriure tant en català com en francès, i fou autor del llibre de la imatge de Nostra-Senyora d'Err.[5]
Obra
modifica- Noticia historica de la imatge de Nostra-Senyora d'Err, seguida de la sua descripcio, dels noms dels rectors que han gobernat la parroquia dos cents anys, y de una curta relació de la sequedat de 1847, de las pregarias y professons fetas en exa ocasió en diferents pobles de la Cerdanya francesa y en la espanyola, y en particular á Err. Perpinyà: Estampa de J.B.L'Alzine, 1853.
Referències
modifica- ↑ «Bonaventura Cotxet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Balent, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpinyà: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1910, p. 144. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Expedient de Sant Sadurní d'Enveig a l'arxiu diocesà (Balent Communauté villageoise... (2002))
- ↑ Noticia, 1853.
Bibliografia
modifica- Balent, André «Bonaventure Cotxet, curé cerdan de Molitg (Conflent) de 1850 à 1858». Cahiers des amis du vieil Ille et des villages voisins [Ille-sur-Têt], été 2005, pàg. 14-22.
- Balent, Andreu «Communauté villageoise, société, frontière et politique en Cerdagne: Err sous la monarchie de Juillet et la Seconde République». Domitia, núm. 3, Décembre 2002, pàg. 49-91. Arxivat de l'original el 2014-10-28 [Consulta: 28 octubre 2014]. Arxivat 2014-10-28 a Wayback Machine.
- Balent, Andreu. Les Vigo, une famille en Cerdagne aux XVIIIe et XIXe siècles. Casa, frontière et pouvoirs. Perpinyà: Universitat de Perpinyà, 2000, p. 106-107 i 175-177.