Bonaventura Ubach i Medir

Bonaventura Ubach i Medir (Barcelona, 2 d'abril de 1879 - Montserrat, 19 de febrer de 1960)[1] fou un monjo de Montserrat, orientalista i estudiós de la Bíblia. Viatger i coneixedor del territori i les llengües de l'Orient bíblic, va compilar una nombrosa col·lecció de material arqueològic[2] que s'exposa al Museu de Montserrat, en la creació del qual contribuí decisivament. El 1929 engegà el projecte de la Bíblia de Montserrat, traducció al català de la Bíblia.[3]

Infotaula de personaBonaventura Ubach i Medir
Biografia
NaixementBonaventura Ubach i Medir
2 abril 1879 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1960 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Montserrat, Bages
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióEscola bíblica i arqueològica francesa de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonjo i orientalista
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata

Després d'entrar com a monjo al monestir de Montserrat, el 1894, fou ordenat de sacerdot el 1902.[4] Viatjà a Jerusalem el 1906 i estudià a l'Escola Bíblica, on conegué el Pare Lagrange. El 1907 fou nomenat professor al Seminari Siríac de Jerusalem, i quan va retornar a Montserrat el 1910 ja posà les bases de les col·leccions museístiques orientals del monestir. Fou professor de siríac i hebreu a l'Instituto Pontificio Anselmiano de Roma entre 1913 i 1922. Visqué a l'orient, on col·laborà amb l'Església Catòlica Siríaca en les tasques d'edició de textos litúrgics, fent coneixença de l'aleshores patriarca Efrem Rahmani. Des de Jerusalem, participà a partir de 1924 en el projecte impulsat per Francesc Cambó i la Fundació Sant Damàs per a la producció d'una Bíblia en llengua catalana. Desavinences posteriors el van fer abandonar el projecte i dirigir el seu propi treball de la Bíblia de Montserrat.[5] Pels volts del 1928 va adquirir 200 papirs a Egipte, en el que s'ha considerat la primera col·lecció privada d'aquest tipus de manuscrits a Catalunya i l'Estat espanyol.[6] Tornà a Montserrat el 1951, on celebrà regularment seguint el ritu siríac.[7]

ObraModifica

  • El Sinaí: viatge per l'Aràbia Pètria cercant les petjades d'Israel (1913; segona edició 1955; tercera edició 2011)[8]
  • Legisne toram? (1919)
  • La Bíblia. Versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat[9]
    • El Gènesi (1926)
    • L'Èxode (1927)
    • Levític (1927)
    • Els Nombres (1928)
    • El Deuteronomi (1928)
    • El Psalteri(1932)
    • I i II de Samuel (1952)
    • Litúrgia siríaca de Sant Jaume (1952)
    • Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq (1922-1923) (2009)[10]

ExposicionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Naixements. 1879. Registres. Llibre 2 (núms. 1681 al 3360). Registre núm.1873 (pdf.pàg.». Arxiu municipal contemporani de Barcelona, 02-04-1879. [Consulta: 25 setembre 2022].
  2. Maigí, Raül. El llegat del biblista arqueòleg, El Punt, 14 de gener de 2008
  3. Massot i Muntaner, Josep. Els creadors del Montserrat modern: cent anys de servei a la cultura catalana, L'Abadia de Montserrat, 1979, Vol.3 Biblioteca Serra d'Or, p.95-96, ISBN 84-7202-337-0, 9788472023376
  4. Gironell, Martí «Les aventures d'un monjo». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, desembre 2010, p. 44-49. ISSN: 1695-2014.
  5. Riera i Milà, José M.Eclesiàstics a Catalunya a la “Generació del 98”.ss. XIX y XX[Enllaç no actiu], Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra (accés 16-11-09)
  6. Tudela i Penya, Montserrat. La papirologia: una ciència de futur de la mà del passat Arxivat 2011-09-03 a Wayback Machine., Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, núm. 129, Gener de 2008 PDF
  7. Janeras, Sebastià. Els cristians de l'Iraq[Enllaç no actiu], Full Diocesà Solsona-Vic, 9 d'abril de 2006, p.4 PDF
  8. Edició facsímil del llibre «El Sinaí» de Bonaventura Ubach
  9. La Bíblia. Versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat, Casal i Vall, 1990 (Primera edició:1970), ISBN 99913-1-005-3
  10. Ressenya del llibre Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq (1922-1923)
  11. Divendres s'inaugura l'exposició «Viatge a l'Orient Bíblic» a Barcelona
  12. Ribas Tur, Antoni «Les aventures del frare explorador». Diari Ara [Barcelona], 18-04-2011, p.38. ISSN: 2014-010X.

FontsModifica