Borís Berezovski

oligarca rus

Borís Abramovitx Berezovski (en rus: Бори́с Абра́мович Березо́вский) va ser un empresari oligarca rus, enginyer i matemàtic de formació. Va ser membre de l'Acadèmia de Ciències de Rússia i el Consell de Seguretat de Rússia. Com a magnat del nou capitalisme rus, exercí una gran influència política durant el govern de Borís Ieltsin, es convertí en aferrissat enemic del seu successor, Vladimir Putin, i s'exilià a Londres.[1]

Infotaula de personaBorís Berezovski
Disconsented4.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Борис Абрамович Березовский Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1946 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 2013 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Ascot (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Penjament Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentcementiri de Brookwood Modifica el valor a Wikidata
Diputat de la Duma Estatal
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Estatal de Moscou
Universitat Forestal Estatal de Moscou
Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEmprenedor, matemàtic, polític i economista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorV.A. Trapeznikov Institute of Control Sciences (en) Tradueix (1970–1973) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsElizaveta Borisovna Berezovskaïa (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2281605 Modifica els identificadors a Wikidata

Berezovski va enriquir-se durant els anys 90, formant part d'una nova classe d'oligarques i magnats que van accedir al control d'empreses estatals soviètiques durant el seu procés de privatització. Així, va crear crear el primer concessionàri privat d'automòbils de Rússia, gràcies la seva posició provilegiada a l'empresa AutoVAZ. També controlà les finances d'Aeroflot, la petroliera Sibneft i fou el major accionista de canal ORT, des d'on va donar suport a Borís Ieltsin durant la campaya de les eleccions presidencials del 1996. Essent percebut aquells anys com el poder a l'ombra del Kremlin,[2] fou l'avalador de l'operació per situar a la presidència el que després seria el seu gran enemic, l'ex-membre de la KGB Vladimir Putin.[3] Defenestrat políticament, Berezovski va abandonar Rússia entre acusacions de desfalc a un govern regional, i tot i les peticions d'extradició per part de Rússia, va romandre a l'exili al Regne Unit fins a la seva mort el 23 de març de 2013.

ReferènciesModifica

  1. «Mor als 67 anys el magnat rus exiliat a Londres Borís Berezovski». CCMA, 23-03-2013 [Consulta: 15 abril 2020].
  2. «Godfather of the Kremlin?» (en anglès). Forbes, 30-12-1996 [Consulta: 15 abril 2020].
  3. Ferri, Llibert. «Una densitat soviètica». Diari Ara, 24-03-2013. [Consulta: 15 abril 2020].