Obre el menú principal

Boris Sagal (Iekaterinoslav, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, 18 d'octubre de 1923 − Portland, Oregon, Estats Units, 22 de maig de 1981) va ser un director de cinema i productor estatunidenc d'origen soviètic.

Infotaula de personaBoris Sagal
Biografia
Naixement (ru) Борис Львович Сагал
18 d'octubre de 1923
Iekaterinoslav (RSSU)
Mort 22 de maig de 1981(1981-05-22) (als 57 anys)
Portland, Oregon (EUA)
Causa de mort Decapitació
Lloc d'enterrament Forest Lawn Memorial Park
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Estats Units Estats Units
Formació Yale School of Drama
Activitat
Ocupació Director de televisió, director de cinema i productor de cinema
Activitat 1955 –
Família
Cònjuge Sara Zwilling (1952-1970)
Marge Champion (1977-1981)
Fills Katey Sagal
Jean Sagal
Liz Sagal
Germans Daniil Sagal Tradueix

IMDB: nm0755963 Allocine: 19145 Allmovie: p109520
Modifica les dades a Wikidata

Biografia[1]Modifica

Sagal fou originari de Iekaterinoslav (RSSU), actualment Dniprò (Ucraïna). Va emigrar als Estats Units, anant a l'escola de teatre a Yale. Aquí va dirigir episodis de diverses sèries de televisió, per després passar a dirigir pel·lícules per al cinema. Les seves pel·lícules més conegudes són Dime With a Halo, 1957, Esquadró Mosquit, 1970, The Omega Man, 1971 i Angela (1978 ). Per a la televisió, va realitzar entre altres coses de la pel·lícula Hanser's Memory, 1971, també distribuïda als cinemes, i la miniserie Masada (1981).

Sagal va morir mentre treballava en la pel·lícula per la TV Tercera Guerra Mundial , colpejat per les aspes d'un helicòpter en moviment. L'accident va passar a la Timberline Lodge, la propietat on es van prendre les primeres escenes de Shining de Stanley Kubrick. La pel·lícula més tard es va completar el 1982, dirigida per David Greene.

És el pare de l'actriu Katey Sagal.

Filmografia[2]Modifica

DirectorModifica

ProductorModifica

Premis i nominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «  biografia de Boris Sagal». The New York Times.
  2. «  filmografia de Boris Sagal». The New York Times.

Enllaços externsModifica