Borró

espècie de planta
Per a altres significats, vegeu «Borró (desambiguació)».

El borró, canya de sorra o canya d'arena (Ammophila arenaria), és una espècie de planta gramínia de la família de les poàcies.

Infotaula d'ésser viuBorró
Ammophila arenaria modifica
Hvid klit.jpg
Mates de borró (Ammophila arenaria) modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaGramineas
GènereAmmophila
EspècieAmmophila arenaria modifica
(L.) Link
Nomenclatura
BasiònimArundo arenaria (en) Tradueix modifica
Sinònim taxonòmicAmmophila australis
Representació dels rizomes del borró i de la manera en què s'estén duna amunt mitjançant l'acció del vent

Distribució i hàbitatModifica

 
Llavors del borró

Aquesta planta es troba als litorals de moltes zones temperades d'Europa i l'Àfrica del Nord. S'ha estès a altres zones de la terra fins a Nova Zelanda i Xile.[1]

A la costa occidental dels Estats Units, on fou introduïda al segle XIX per fixar les dunes, es considera una espècie invasora que posa múltiples problemes a l'ecosistema local arraconant les espècies autòctones.[2]

El borró és una planta halòfita, a qui li agrada la sal, i xeròfita, que pot sobreviure en circumstàncies desfavorables d'extrema sequera. Viu a les zones sorrenques i dunes de la costa on comparteix l'hàbitat amb la lleteresa de platja (Euphorbia paralias), planta igualment psammòfila (amiga de la sorra), amb la qual el borró conviu molt bé.

Tot i que sovint es considera una mala herba, aquesta planta té un paper fonamental en la fixació dels sistemes de dunes mòbils litorals i per proveir hàbitat i refugi a molts animals costaners, incloent artròpodes i aus marines.

DescripcióModifica

 
Inflorescència en forma d'espiga del borró

És una planta herbàcia perenne i hemicriptòfita de tiges erectes i robustes. La tija pot arribar a fer 1,2 m d'alçada. El borró forma mates rígides, denses i molt resistents. Les fulles són glauques i acaben en punta. Llargues i estretes, estan unides a la tija per mitjà d'una lígula.[3]

A les costes occidentals del Mediterrani el borró floreix de maig a juliol. Es pot diferenciar d'altres gramínies de les dunes per tenir una inflorescència molt gran i bona de veure. La pol·linització és anemòfila, és a dir, que té lloc mitjançant els vents. Les espigues maduren vers l'agost.

El borró té potents rizomes que li permeten arrelar-se en un substrat solt i sotmès a les inclemències dels temporals marins directes. Els rizomes formen una xarxa que li dona un bon ancoratge en la sorra solta i creixen lateralment fins a dos metres en sis mesos.

Cada mata pot emetre fins a 100 brots cada any. Els rizomes toleren la immersió prolongada en l'aigua marina i àdhuc poden flotar i propagar la planta a altres costes quan es trenquen per l'acció del corrent marí o les tempestes. Per això el borró està classificat com a planta pionera, que colonitza zones litorals ermes, sovint abans que qualsevol altra planta.

Les llavors també són resistents i es propaguen fàcilment amb el vent, però la propagació d'aquesta planta té lloc principalment mitjançant els rizomes.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica