Botifarra (gest)

gest que marca la burla
Per a altres significats, vegeu «Botifarra (desambiguació)».

El gest de botifarra o fer la botifarra és un gest que marca la burla, sent una manera grollera i obscena de mostrar desaprovació.

Un gest de botifarra.

Consisteix en colpejar amb una el colze plegat de l'altre braç, que després es doblega dempeus l'avantbraç amb el puny tancat, o de vegades fent el senyal amb dit del mig .

L'expressió fer la botifarra També s'utilitza pictòricament, per assenyalar el desinterès per alguna cosa o per algú.[1][2]

Història

modifica
 
Nuadu fent la botifarra.

A la mitologia irlandesa, Nuada o Nuadu es representa fent la botifarra Està relacionat amb el déu gal i britònic Nodens. El seu equivalent en la mitologia gal·lesa és Nudd o Lludd Llaw Eraint.

Un gest similar existeix al Iemen, la diferència és que el braç roman estès en lloc de doblegar-se. ; representa un fal·lus.[3]

En l'expressió d'una negativa indignada, hi ha als països eslaus el gest de la figa.

Casos famosos

modifica

Un famós gest de botifarra és el realitzat per Władysław Kozakiewicz durant els Jocs Olímpics d'estiu de 1980. Després d'haver guanyat la medalla d'or i establert el rècord mundial de salt amb perxa, va ser xiulat i esbroncat pel públic de Moscou. En resposta a les provocacions, va realitzar un gest de botifarra que va generar un incident diplomàtic entre la Polònia i la URSS.

La pilot ucraïnesa Nadia Savchenko també va fer un gest de botifarra, el 9 de març de 2016, al tribunal rus que l'acusava de ser responsable de la mort de dos periodistes russos, que l'acusada qüestionava.

Referències

modifica
  1. Victor Eve. «Rugby : le bras d'honneur de TF1». Marianne 2, 08-10-2007. Arxivat de l'original el 2016-03-27. [Consulta: 26 octubre 2021].
  2. Michel Temman. «Le bras d'honneur de la Corée du Nord». Libération.fr, 10-10-2006. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2008. [Consulta: 26 d’octubre 2021].
  3. Vincent Battesti «Esquisse d’une communication gestuelle yéménite (Taezz et Sanaa)» (pdf). Chroniques yéménites, 9, 2001, pàg. 204–223.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica