Brandon deWilde

Brandon De Wilde, nascut André Brandon deWilde (Brooklyn, Nova York, 9 d'abril de 1942 − Denver, Colorado, 6 de juliol de 1972) va ser un actor estatunidenc.

Infotaula de personaBrandon deWilde
Brandon deWilde early 1950s.JPG
En el programa de TV Jamie
Biografia
NaixementAndre Brandon deWilde[1]
9 d'abril de 1942
Nova York, Nova York (EUA)
Mort6 de juliol de 1972(1972-07-06) (als 30 anys)
Denver, Colorado (EUA)
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata (Accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentNova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEUA estatunidenca
Activitat
OcupacióActor de teatre, actor de televisió i actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1950 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Papers destacatsTestimoni de casament
Arrels profundes
Blue Denim
Hud
Família
CònjugeSusan M. Maw (1963-1969)
Janice Gero (1972)

IMDB: nm0001121 Allocine: 50231 Allmovie: p87261 TCM: 46921 TV.com: people/brandon-de-wilde IBDB: 67293
Discogs: 2442994 Find a Grave: 5212 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia[2]Modifica

La seva carrera la va començar molt jove (set anys a Broadway) i va acabar prematurament (mor als trenta anys en un accident de cotxe). Considerat en el seu temps com un nen prodigi, Brandon de Wilde va ser també el que es diu un nen-estrella. Va estar així, una mica més de deu anys, nominat per a un oscar (actor millor secundari) a la pel·lícula Arrels profundes , western del realitzador George Stevens. Hi interpreta el paper d'un nen (Joe Starrett) els pares del qual (Jean Arthur i Van Heflin), grangers de Wyoming, reben la visita d'un cowboy justicier (Alan Ladd) vingut d'enlloc per ajudar-los, molt oportunament, a solucionar un conflicte amb un poderós criador que fins i tot ha contractat un "gallet" expeditiu (Jack Palance). La famosa imploració que ressona en un eco per les Rocalloses ("Shane, come back!"), és del petit De Wilde que la crida al cowboy justicier que s'allunya a cavall al final de la pel·lícula.

El 1963, com a nét del propietari d'un ranxo el bestiar del qual és afectat de cop per febre infecciosa, De Wilde admira i després s'enfronta a Paul Newman a Hud de Martin Ritt, pel·lícula que obté set nominacions en els Oscars 1964 i s'emporta tres figuretes.

Filmografia[3]Modifica

TelevisióModifica

Premis i nominacionsModifica

Nominacions

ReferènciesModifica

  1. RememberingBrandon.net.
  2. «Brandon deWilde». The New York Times.
  3. «filmografia de Brandon deWilde». The New York Times.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brandon deWilde