Braurònia
Braurònia (en grec antic βραυρώνια) era un festival celebrat en honor d'Àrtemis Braurònia a la ciutat àtica de Brauró segons Heròdot. Pausànies explica que en aquest lloc haurien desembarcat Orestes i Ifigènia al seu retorn de Tàurida i havien deixat a la ciutat la imatge de la deessa que portaven amb ells.
Tipus | festival ![]() |
---|---|
Cultura | antiga Grècia ![]() |
Localització | Brauró ![]() |
El festival se celebrava cada cinc anys sota la supervisió de deu ἱεροποιοί ("ieropoioí", encarregats dels sacrificis) i l'acte principal consistia en què les noies àtiques entre 5 i 10 anys amb uns vestits especials de color de safrà, anaven en processó al santuari on eren consagrades a la deessa.Durant l'acte, els ἱεροποιοί sacrificaven una cabra i les noies celebraven uns ritus propiciatoris on imitaven els óssos. Sembla que l'ós era un animal sagrat per Àrtemis, especialment a l'Arcàdia.
Suides, sota la paraula Ἄρκτος ("arktos", ós) explica una llegenda que diu que a la ciutat de Phauidae es guardava un ós molt mans que circulava lliure pels carrers i la gent li donava de menjar. Un dia, una noia es va posar a jugar am ell i va tractar l'animal amb tanta duresa que es va revoltar i la va matar. Els seus germans enfurismats, van matar l'ós i la ciutat es va veure sotmesa a una plaga. Van consultar l'oracle, que els va dir que s'acabaria el mal quan propiciessin a la deïtat a algunes de les seves filles amb uns ritus dedicats a l'ós, l'animal sagrat d'Àrtemis. El manament es va complir, i totes les noies, abans de casar-se, havien de participar en aquella cerimònia.
Un altre festival amb el mateix nom se celebrava cada cinc anys a la mateixa ciutat pels homes i les dones de mala vida, en honor de Dionís. Alguns autors apunten que els dos festivals es feien al mateix temps, però les proves de moment permeten pensar el contrari.[1]