Breakdance (pel·lícula)

pel·lícula de 1984 dirigida per Joel Silberg

Breakdance és una pel·lícula musical nord-americana de 1984, dirigida per Joel Silberg, ambientada al món del breakdance (d'aquí el nom de rodatge) de Los Angeles. És una de les pel·lícules que han contribuït a la propagació internacional de b-boying i ballis hip-hop .Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaBreakdance
Breakin' Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJoel Silberg Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMenahem Golan i Yoram Globus Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHanania Baer Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1984 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical, coming-of-age, comèdia dramàtica i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0086998 FilmAffinity: 578078 Allocine: 147358 Rottentomatoes: m/breakin Letterboxd: breakin Mojo: breakin Allmovie: v7002 TCM: 1983 TV.com: movies/breakin AFI: 57031 TMDB.org: 15259 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Kelly, una jove i lluitadora ballarina de jazz es reuneix amb dos ballarins de trencament (break dancers) Orlando Ozone i el seu germà Tony Torbo, que tenen una rivalitat boja amb un altre equip, anomenat Electro Rock, conformat pels automàtics (poppers) Poppin' Pete, Poppin' Tac i Lollipop (Ana 'Lollipop' Sánchez). Ells també s'esforcen per vèncer el menyspreu de l'instructor de ball de Kelly, Franco, qui desaprova el seu estil de ball híbrid i la seva amistat amb aquest tipus de ballarins. Ella aviat es converteix en sensació de la gent del carrer. Per ells tota l'audiència és portada a una gran varietat d'interpretacions de break.[2]

Repartiment

modifica
  • Lucinda Dickey: Kelly / Special K.
  • Adolfo 'Shabba-Doo' Quiñones: Orlando / Ozone.
  • Michael 'Boogaloo Shrimp' Chambers: Tony / Torbo.
  • Hissi-T: Raper (Hissi T).
  • Ben Lokey:: Franco.
  • Christopher McDonald: James.
  • Phineas Newborn III: Adam.
  • Bruno Falcon: Electro Rock 1 ('Bruno Pop N' Tac' Falcon).
  • Timothy Solomon: Electro Rock 2 (Timothy 'Poppin' Pete' Solomon).
  • Ana Sánchez: Electro Rock 3 (Ana 'Lollipop' Sánchez).
  • Cooley Jackson: ballarí del carrer.
  • Jean-Claude Van Damme: Ballarí Espectador (no surt als crèdits).

Soundtrack

modifica

La banda sonora de la pel·lícula va ser llançada per Mercury Records en 1984. L'àlbum conté la primera actuació en un àlbum del raper Ice-T,(que havia tret unes 12 cançons anteriorment.)

Llista de cançons

modifica
  1. "Breakin'... There's No Stopping Us" perOllie & Jerry – 4:34
  2. "Freakshow on the Dance Floor" perThe Bar-Kays – 4:42
  3. "Bodi Work" perHot Streak – 4:22
  4. "99 ½" perCarol Lynn Townes – 4:02
  5. "Showdown" perOllie & Jerry – 3:57
  6. "Heart of the Beat" per3V – 4:18
  7. "Street People" perFire Fox – Music per(Ollie & Jerry) 3:23
  8. "Cut It" perRe-Flex – 3:11
  9. "Ain't Nobody" perChaka Khan – 4:45
  10. "Reckless" perHissi T – 3:57

Referències

modifica
  1. esadir.cat. [Breakdance Breakdance]. esadir.cat. 
  2. «Breakin'». The New York Times.