Menahem Golan

Director i productor de cinema israelià

Menahem Golan (en hebreu מנחם גולן) (Tiberíades, 31 de maig de 1929 - Jaffa, 8 d'agost de 2014)[1] va ser un productor de cinema israelià.

Infotaula de personaMenahem Golan
Menahem Golan 034 edited.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) מנחם גולן Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 maig 1929 Modifica el valor a Wikidata
Tiberíades (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 2014 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Jaffa (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentKfar Saba Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsJoseph Goldman Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióNew York University Tisch School of the Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, productor de cinema, guionista i actor Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRuth Golan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0324875 Allocine: 27594 Allmovie: p91853
Find a Grave: 134069744 Modifica el valor a Wikidata

Juntament amb el seu cosí Yoram Globus, va ser copropietari de la companyia cinematogràfica estatunidenca Cannon Films des de 1979 fins a 1989.

BiografiaModifica

Trajectòria a IsraelModifica

Va néixer en Tiberíades, Mandat britànic de Palestina, en el si d'una família d'emigrants jueus originaris de Polònia.[2] El seu primer nomeni va ser Menahem Globus, encara que quan era jove es va canviar el cognom a Golan.[2] Durant la Guerra araboisraeliana de 1948 va servir com a pilot de la Força Aèria d'Israel i quan el conflicte va acabar va marxar a l'estranger per a endinsar-se en el món de l'espectacle.

Va estudiar art dramàtic en la Bristol Old Vic Theatre School i la London Academy of Music and Dramatic Art del Regne Unit, i després va viatjar als Estats Units per a aprendre direcció cinematogràfica en la Universitat de Nova York..[3]

A mitjan anys 1950 va tornar a Israel per a produir espectacles teatrals en Tel Aviv. Posteriorment va conèixer a Roger Corman, per al qual va treballar com a assistent. Arran d'aquesta experiència, en 1964 es va unir amb el seu cosí Yoram Globus per a crear una productora dirigida al mercat israelià, Noah Films.[2] El seu primer gran èxit va ser el musical Kazablan (1974), protagonitzat per Yehoram Gaon, que va ser nominat a dos Globus d'Or en les categories de "millor musical" i "millor pel·lícula estrangera".[3] Després van arribar altres títols com Mivtsa Yonatan (1977), basada en la missió de rescat d'ostatges israelians a Uganda i amb la qual va obtenir una nominació als Óscar,[3] i la saga de cinema adolescent Lemon Popsicle (1978), que va tenir diverses seqüeles.[3]

Desembarcament als Estats UnitsModifica

Gràcies al seu èxit a Israel, Golan i Globus es van traslladar a Los Angeles (Estats Units) per a intentar triomfar en el mercat internacional. En 1979 van comprar Cannon Films per mig milió de dòlars i van començar a desenvolupar pel·lícules amb fórmules similars a les que li van donar èxit al seu país.[4] Una de les seves primeres obres va ser el musical The Apple (1979), dirigida pel propi Golan, que originalment es va compondre en hebreu però es va adaptar a l'anglès. I en 1984 la cinta Breakin', llançada en plena expansió del breakdance, es va convertir en el seu major èxit de taquilla amb 38 milions de dòlars recaptats.[4]

Per sobre d'altres gèneres, Golan va guanyar fama gràcies a les seves pel·lícules de acció de Sèrie B que, malgrat no tenir massa qualitat, van ser rendibles en ser molt similars als èxits de les grans productores..[5] A més de recuperar a antigues estrelles com Charles Bronson, amb el qual van fer les seqüeles de la saga Death Wish,[5] Cannon va llançar a la fama a altres actors com Chuck Norris, el primer èxit dels quals de taquilla amb la saga Missing in Action (1983) i després va participar a Força Delta (1986),[5] o Michael Dudikoff en la saga American Ninja (1985).[5] Golan va ser un dels primers productors que venia els drets sobre les seves pel·lícules a les distribuïdores abans que aquestes comencessin a rodar-se, la qual cosa li va permetre desenvolupar més treballs que els seus rivals malgrat tenir un pressupost molt inferior.[4]

En la mateixa època, Golan també va apostar per ambicioses produccions destinades a competir en festivals internacionals com Canes, encara que no van tenir l'èxit esperat. La seva aproximació més pròxima va ser El tren de l'infern (1986), dirigida per Andrei Mikhalkov-Kontxalovski i nominada a tres Oscar. En altres casos no van tenir massa repercussió, com Love Streams (1984), Othello (1986) protagonitzada per Plácido Domingo, Barfly de Charles Bukowski o l'adaptació de El rei Lear de Jean-Luc Godard (1987).[4]

No obstant això, va començar a tenir problemes financers en 1986, arran d'inversions poc rendibles com la compra de Thorn EMI. Un any després, Golan es va embarcar en grans produccions que van acabar sent un fracàs comercial. El més sonat va ser Superman IV (1987), que van poder fer en comprar els drets de la saga. A pesar que es va convèncer a gairebé tot el repartiment original, el pressupost es va veure reduït a la meitat en ple rodatge i una vegada estrenat va recaptar menys del que es preveu.[6] Encara que es va tractar de remuntar la mala situació amb Masters of the Universe de Dolph Lundgren o Bloodsport, primer paper protagonista de Jean-Claude Van Damme, Cannon va entrar en fallida en 1989 i va ser comprada per Pathé.

En 1989, Golan va abandonar la companyia per les seves males relacions amb Yoram Globus i va decidir muntar el seu propi negoci 21st Century Film Corporation, desapareguda en 1996.[5][6]

Golan va tornar a Israel i es va assentar com a productor teatral i cinematogràfic.[6] En 1999 va ser reconegut amb el Premi Israel per la seva aportació a la indústria audiovisual.

MortModifica

En 2014 es va projectar al Festival de Canes un documental sobre la vida de Golan i Globus, The Go Go Boys, que narra la història de Cannon i tots els problemes que va afrontar. El propi Menahem va assistir a l'estrena malgrat el seu ja fràgil estat de salut.[2]

Va morir el 8 d'agost de 2014 a Jaffa, als 85 anys. Mentre visitava a uns familiars va sofrir una parada cardiorespiratòria.[2]

FilmografiaModifica

1960sModifica

1970sModifica

1980sModifica

1990sModifica

2000sModifica

  • Kumite (2000)
  • Death Game (2001)
  • Crime and Punishment (2002)
  • Open Heart (2002)
  • Final Combat (2003)
  • Days of Love (2005) (amb Gabriel Koura)
  • A Dangerous Dance (2007)
  • Marriage Agreement (2008)

Nominacions i premisModifica

ReferènciesModifica

  1. «Menachem Golan, Who Headed Cannon Films, Dies at 85» (en inglés). Variety, 08-08-2014. [Consulta: 8 agost 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Menahem Golan, Producer of 1980s Action Movies, Dies at 85» (en inglés). The Hollywood Report. [Consulta: 12 agost 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Interview: Menahem Golan (2)» (en inglés). Films in Review. [Consulta: 7 juny 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Interview: Menahem Golan (3)» (en inglés). Films in Review. [Consulta: 7 juny 2012].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «La historia de la Cannon» (en español). Vicisitud y Sordidez. [Consulta: 7 juny 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Interview: Menahem Golan (4)» (en inglés). Films in Review. [Consulta: 7 juny 2012].
  7. «The 50th Academy Awards (1978) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 16 juny 2012].
  8. «Israel Prize Official Site - Recipients in 1999 (in Hebrew)». Arxivat de l'original el 2011-09-21.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Menahem Golan