El tren de l'infern
El tren de l'infern (títol original: Runaway Train) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Andrei Mikhalkov-Kontxalovski, estrenada el 1985 i doblada al català[1]
| Runaway Train | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Andrei Mikhalkov-Kontxalovski |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Joseph T. Garrity |
| Producció | Yoram Globus i Menahem Golan |
| Guió | Edward Bunker i Ryūzō Kukishima, adaptació de un guió d'Akira Kurosawa |
| Música | Trevor Jones |
| Fotografia | Alan Hume |
| Muntatge | Henry Richardson |
| Vestuari | Katherine Dover |
| Productora | The Cannon Group  |
| Distribuïdor | The Cannon Group |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1985 |
| Durada | 111 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Alaska |
| Color | en color |
| Pressupost | 9.000.000 $ |
| Recaptació | 7.683.620 $ (Estats Units d'Amèrica) |
| Descripció | |
| Gènere | Drama, Acció, Aventures |
| Qualificació MPAA | R |
| Tema | tren fora de control |
| Lloc de la narració | Alaska |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
            | |
Argument modifica
Manny, un presoner multireincident, i Buck, un jove calavera, s'evadeixen d'una presó d'alta seguretat perduda d'Alaska. Després d'una marxa esgotadora, arriben a una estació ferroviària i pugen a un tren el conductor del qual mor, fulminat per una crisi cardíaca, poc després d'haver posat en marxa les màquines. Els frens es deixen anar, la velocitat del comboi augmenta progressivament i irremeiablement; el punt central de canvi d'agulles és abandonat i prova per tots els mitjans d'aturar la carrera boja del tren. Els dos fugitius estan condemnats a una mort horrorosa però no ho saben encara.
Repartiment modifica
- Jon Voight: Oscar 'Manny' Manheim
- Eric Roberts: Buck
- Rebecca De Mornay: Sara
- Kyle T. Heffner: Frank Barstow
- John P. Ryan: Warden Ranken
- Danny Trejo: un boxejador
- T.K. Carter: Dave Prince
- Kenneth McMillan: Eddie MacDonald
- Stacey Pickren: Ruby
- Walter Wyatt: Conlan
- Edward Bunker: Jonah
- Hank Worden: Un vell
- Tommy 'Tiny' Lister: el guàrda afroamericà
Rebuda modifica
El tren de l'infern va aconseguir el 86% de crítiques positives al lloc Rotten Tomatoes.[2]
Premis i nominacions modifica
Premis modifica
Nominacions modifica
- 1986. Palma d'Or
- 1986. Oscar al millor actor per Jon Voight
- 1986. Oscar al millor actor secundari per Eric Roberts
- 1986. Oscar al millor muntatge per Henry Richardson
- 1986. Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- 1986. Globus d'Or al millor actor secundari per Eric Roberts
Al voltant de la pel·lícula modifica
- La música de l'escena final és El Glòria, composta per Antonio Vivaldi.
- Considerat com la pel·lícula amb més fucks en els seus diàlegs en la història del cinema.
- Inspirat per la pel·lícula, Kirk Brandon, de Spear Of Destiny , va escriure la cançó Never Take Me Alive, el 1987.
- Preparant-se per al paper de Manny, Jon Voight va passar temps amb els presoners a la Presó d'Estat de San Quentin. Va mantenir el contacte amb alguns d'ells durant anys.[3]
- El tren de l'infern és dedicat a la memòria del pilot d'helicòpter Rick Holley. Aquest es va matar efectuant localitzacions sobre una glacera pel llargmetratge. El realitzador Andrei Kontxalovski, impactat per la mort brutal d'Holley, estava a punt de parar el rodatge de la pel·lícula.[4]
- La pel·lícula es clou amb una cita de Ricard III , de William Shakespeare: No beast so fierce but knows some touch of pity. But I know none, and therefore am no beast. (Fins i tot la bèstia més ferotge coneix la pietat. Però jo no la conec, i no sóc doncs un animal. ).
Referències modifica
- ↑ El tren de l'infern
- ↑ (anglès) Runaway Train a Rotten Tomatoes.
- ↑ (anglès) Runaway Train - Trivia a IMDb.
- ↑ (francès) Runaway Train - Secrets de rodatge a Allociné.