El tren de l'infern

pel·lícula de 1985 dirigida per Andrei Konchalovsky

El tren de l'infern (títol original: Runaway Train) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Andrei Mikhalkov-Kontxalovski, estrenada el 1985 i doblada al català[1]

Infotaula de pel·lículaEl tren de l'infern
Runaway Train
Runaway trainposter.jpg
Arxivador
DireccióAndrei Mikhalkov-Kontxalovski
Protagonistes
Director artísticJoseph T. Garrity
ProduccióYoram Globus i Menahem Golan
GuióEdward Bunker i Ryūzō Kukishima, adaptació de un guió d'Akira Kurosawa
MúsicaTrevor Jones
FotografiaAlan Hume
MuntatgeHenry Richardson
VestuariKatherine Dover
ProductoraThe Cannon Group (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorThe Cannon Group
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1985
Durada111 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
RodatgeAlaska Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama, Acció, Aventures
Tematren fora de control Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlaska Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0089941 Filmaffinity: 985935 Allocine: 40864 Rottentomatoes: m/runaway_train Mojo: runawaytrain Allmovie: v42342 TCM: 22395 Metacritic: movie/runaway-train TV.com: movies/runaway-train Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Manny, un presoner multireincident, i Buck, una jove calavera, s'evadeixen d'una presó d'alta seguretat perduda d'Alaska. Després d'una marxa esgotadora, arriben a una estació ferroviària i pugen a un tren el conductor del qual mor, fulminat per una crisi cardíaca, poc després d'haver posat en marxa les màquines. Els frens es deixen anar, la velocitat del comboi augmenta progressivament i irremeiablement; el punt central de canvi d'agulles és abandonat i prova per tots els mitjans d'aturar la carrera boja del tren. Els dos fugitius estan condemnats a una mort horrorosa però no ho saben encara.

RepartimentModifica

RebudaModifica

El tren de l'infern va aconseguir el 86% de crítiques positives al lloc Rotten Tomatoes.[2]

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • La música de l'escena final és El Glòria, composta per Antonio Vivaldi.
  • Considerat com la pel·lícula amb més fucks en els seus diàlegs en la història del cinema.
  • Inspirat per la pel·lícula, Kirk Brandon, de Spear Of Destiny , va escriure la cançó Never Take Me Alive, el 1987.
  • Preparant-se per al paper de Manny, Jon Voight va passar temps amb els presoners a la Presó d'Estat de San Quentin. Va mantenir el contacte amb alguns d'ells durant anys.[3]
  • El tren de l'infern és dedicat a la memòria del pilot d'helicòpter Rick Holley. Aquest es va matar efectuant localitzacions sobre una glacera pel llargmetratge. El realitzador Andrei Kontxalovski, impactat per la mort brutal d'Holley, estava a punt de parar el rodatge de la pel·lícula.[4]
  • La pel·lícula es clou amb una cita de Ricard III , de William Shakespeare: No beast so fierce but knows some touch of pity. But I know none, and therefore am no beast. (Fins i tot la bèstia més ferotge coneix la pietat. Però jo no la conec, i no sóc doncs un animal. ).

ReferènciesModifica