Brigitte Asdonk
Brigitte Asdonk (Kamp-Lintfort, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 25 d'octubre de 1947)[1][2] és una activista política alemanya, fundadora i exmilitant de la primera generació de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 octubre 1947  (76 anys)Kamp-Lintfort |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Lliure de Berlín - sociologia |
| Activitat | |
| Ocupació | activista política |
| Membre de | |
Trajectòria modifica
Asdonk va créixer en una família d'agricultors catòlics de la Baixa Renània. El 1967 es va graduar de l'escola secundària i va començar a estudiar Sociologia a la Universitat Lliure de Berlín. De 1968 a 1970 va participar al moviment Oposició Extraparlamentària (APO) i a la Federació Socialista Alemanya d'Estudiants (SDS), en accions i protestes contra la Guerra del Vietnam i contra les lleis d'emergència. Al mateix temps, va participar en el comitè d'empresa de Bosch i hi va crear un grup d'empreses i un grup d'aprenents.
Des de 1968 va pertànyer a l'entorn de Horst Mahler. El juny de 1970 va participar en la fugida de presó d'Andreas Baader, va comprar armes de foc amb anticipació i va conduir el cotxe de la fuita, i es va convertir en membre fundadora de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).[4] De juny a agost va participar amb Horst Mahler, Andreas Baader, Gudrun Ensslin, Ulrike Meinhof, Peter Homann i uns altres dotze membres de la RAF en un entrenament militar en un campament de Fatah a Jordània.[5] Fins a l'octubre de 1970 va estar involucrada en diversos robatoris a bancs. Amb documents falsos, va llogar diversos apartaments conspiratius.
El 8 d'octubre de 1970[6] va ser arrestada juntament amb Horst Mahler, Ingrid Schubert, Monika Berberich i Irene Goergens[7] en un apartament a Knesebeckstrasse, 89, al barri de Charlottenburg de Berlín Occidental.[8][9][10] Asdonk va ser sentenciada a dotze anys de presó per atracament de bancs i pertinença a organització criminal.[11] Durant mesos del seu empresonament va ser aïllada de forma total en una cel·la hipotèrmica de búnquer amb l'objectiu d'extreure-li declaracions i evitar el seu contacte amb altres recluses.[8] El 7 de maig de 1982 va ser alliberada de presidi i des de llavors ha participat en l'escena autònoma de Berlín. També ha donat conferències sobre la seva trajectòria militant a la RAF i ha participat en diverses iniciatives antiracistes i internacionalistes.
Referències modifica
- ↑ «Brigitte Asdonk» (en danès). RAF.Almanek.dk. [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ «Asdonk Brigitte» (en francès). Memoiresdeguerre.com. [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ Pogorzalek, Josef. «Historischer Hof wird abgerissen: Die Tage von Gut Asdonk sind gezählt» (en alemany). RP-Online.de, 19-06-2020. [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ «Die Rote Arme Fraktion und der Niederrhein» (en alemany). DerWesten.de, 05-10-2007. Arxivat de l'original el 2014-08-26. [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ Schulz, Jan-Hendrik. «Zur Geschichte der Roten Armee Fraktion (RAF) und ihrer Kontexte: Eine Chronik» (en alemany). Zeitgeschichte-Online.de, 01-05-2007. [Consulta: 30 novembre 2021].
- ↑ AADD, 1997, p. 24.
- ↑ Aust, 2008, p. 83.
- ↑ 8,0 8,1 AADD, 1997, p. 21.
- ↑ «Wer war das?» (en alemany). Tagesspiegel.de, 06-05-2007. [Consulta: 30 novembre 2021].
- ↑ «Kompliment, meine Herren» (en alemany). Spiegel.de, 11-10-1970. [Consulta: 30 novembre 2021].
- ↑ Sontheimer, Michael. «Terrorprozesse die zweifelhaften Urteile der RAF-Tribunale» (en alemany). Spiegel.de, 02-05-2010. [Consulta: 24 octubre 2022].
Bibliografia modifica
- AADD. Rote Armee Fraktion. Texte und Materialien zur Geschichte der RAF (en alemany). Berlín: ID-Verlag, 1997. ISBN 3-89408-065-5.
- Aust, Stefan. The Baader-Meinhof Complex (en anglès). Londres: The Bodley Head, 2008. ISBN 9781847920454.