Obre el menú principal

Bundoran (en gaèlic irlandès Bun Dobhráin que vol dir "als peus de la petita aigua") és una vila d'Irlanda, al comtat de Donegal, a la província de l'Ulster. Es troba en la carretera N15 vora Ballyshannon, a tres hores de Dublín. El seu lema és Fáilte, Sláinte, Beoite (Benvingut, salut, animat).

Infotaula de geografia políticaBundoran
Bundoran (en)
Bun Dobhráin (ga)
Bundoran2.JPG

Localització
 54° 28′ 31″ N, 8° 17′ 02″ O / 54.4754°N,8.2838°O / 54.4754; -8.2838
EstatRepública d'Irlanda
CircumscripcióNorth-West Tradueix
Geografia
Superfície 10,15 km²
Altitud 12 m
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic 071
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La parimera esmena oficial de Bunduran apareix en un dipòsit de Hugh Gaskein el 16 de maig de 1653, qui fou testimoni dels esdeniments de la revolta de 1641 quan fou aprenent de carnisser a Sligo.[1] En 1777 William Cole, vescomte d'Enniskillen va construir la seva casa d'estiu Bundoran Lodge, que encara es pot veure a Bayview Avenue i avui és coneguda com a Homefield House. Fou el primer a fer promoció turística de la vila.

Cap al 1868 hi va arribar el ferrocarril i això ajudà que fos reconeguda com a un dels principals indrets d'esbarjo i estiueig de l'Ulster. La partició d'Irlanda en 1922 va convertir la frontera amb el comtat de Fermanagh en una frontera internacional. A partir d'aleshores l'únic enllaç ferroviari de Ballyshannon amb la resta de l'Estat Lliure Irlandès es feia via Irlanda del Nord i estava subjecte a demores per les inspeccions duaneres. El Govern d'Irlanda del Nord tancà moltes de les estacions de la xarxa GNR a la seva banda de la frontera en 1957, inclosa la que estava més a la vora de la frontera.[2][3] Això no va donar una altra alternativa a la República que permetre el tancament de la línia de Ballyshannon entre la frontera i Bundoran. Posteriorment l'estació més propera a Ballyshannon era a Sligo en la República i Omagh a Irlanda del Nord fins que el 1965 la Ulster Transport Authority també clausurà la línia a Omagh.[2][4]

Durant L'Emergència de 1939–1945 es va obrir el Bundoran Express[5] que unia Dublín i Bundoran via Dundalk i Enniskillen.[6] També va portar pelegrins a Pettigo, ja que era l'estació més propera a Lough Derg al comtat de Donegal.[5] També hi havia trens de Bundoran a Belfast.[7]

AgermanamentsModifica

Bundoran és membre fundador del Douzelage, una associació d'agermanament de 24 ciutats de la Unió Europea. Aquest agermanament actiu començà en 1991 i organitza esdeveniments regularment, com un festival i un mercat de productes de cada país.[8][9] També hi ha discussions sobre la membresia futura de tres ciutats (Agros a Xipre, Škofja Loka a Eslovènia, i Tryavna a Bulgària).

  Altea, - 1991
  Bad Kötzting, Alemanya - 1991
  Bellagio, Itàlia - 1991
  Granville, França - 1991
  Holstebro, Dinamarca - 1991
  Houffalize, Valònia - 1991
  Meerssen, Països Baixos - 1991
  Niederanven, Luxemburg - 1991
  Preveza, Grècia - 1991
  Sesimbra, Portugal - 1991
  Sherborne, Regne Unit - 1991
  Karkkila, Finlàndia - 1997
  Oxelösund, Suècia - 1998
  Judenburg, Àustria - 1999
  Chojna, Polònia - 2004
  Kőszeg, Hongria - 2004
  Sigulda, Letònia - 2004
  Sušice, República Txeca - 2004
  Türi, Estònia - 2004
  Zvolen, Eslovàquia - 2007
  Prienai, Lituània - 2008
  Marsaskala, Malta - 2009
  Siret, Romania - 2010

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Bundoran
  1. Wood-Martin, W.G.. History of Sligo, County and Town. From the accession of James I to the Revolution of 1688. Dublin: Hodge & Figgis, 1882-92, p. 253–257. 
  2. 2,0 2,1 Hajducki, op. cit., map 39
  3. McCutcheon, Alan. Railway History in Pictures. Ireland. 2. Newton Abbott: David & Charles, 1970, p. 153, 207. ISBN 0-7153-4998-8. 
  4. McCutcheon, 1970, pages 155, 209
  5. 5,0 5,1 McCutcheon, Alan. Railway History in Pictures. Ireland. 2. Newton Abbott: David & Charles, 1970, p. 58. ISBN 0-7153-4998-8. 
  6. Baker, Michael H.C.. Irish Railways since 1916. London: Ian Allan, 1972, p. 78. ISBN 978-0-7110-0282-1. 
  7. McCutcheon, 1970, page 115
  8. «Douzelage.org: Home». www.douzelage.org.
  9. «Douzelage.org: Member Towns». www.douzelage.org.