Obre el menú principal

Buyan Suldus (+ 1362) fou cap de la tribu turcomongola dels suldus a la meitat del segle xiv i va dominar el khanat de Txagatai per un temps vers 1358-1359. Encara que no controlava la tribu dels suldus sencera, Buyan era el seu cap més poderós. Era el líder dels suldus a Shadman i Caghaniyan.

Infotaula de personaBuyan Suldus
Biografia
Mort 1362
Modifica les dades a Wikidata

Quan el karauna Amir Qazaghan va matar Qazan Khan ibn Yasaur i va prendre el control efectiu del khanat de Txagatai el 1346, la seva base de poder era en la part del sud del ulus; bàsicament deixava a les tribus del nord amb ple autogovern. Malgrat el fet que els suldus es consideressin una tribu del nord, Buyan cooperava amb Qazaghan de tant en tant. Durant l'expedició punitiva de Qazaghan contra el kàrtides d'Herat el 1351, per exemple, fou l'únic líder d'una tribu del nord en participar. La seva actitud va canviar, tanmateix, quan Qazaghan va morir el 1358 i fou succeït pel seu fill, Abd Allah ibn Qazaghan. Abd allah volia un control més gran sobre les tribus del nord i a més va establir la seva capital a Samarcanda. A Buyan el molestava tenir una presència karauna forta prop dels seus territoris i es va revoltar. Juntament amb Hajji Beg, el líder de la tribu dels barles, va enderrocar a Abd Allah i va matar al seu khan titella. Buyan llavors esdevingué amir principal de l'ulus.

Per contrast amb Abd Allah, Buyan no va fer gairebé cap intent d'afirmar el seu poder sobre les altres tribus de l'ulus. Preferia passant el seu temps bevent, i com a resultat l'ulus va caure en un estat de desordre. Aprofitant això, el khan txagataïda de Mogolistan, Tughluq Timur, va envair Transoxiana (vers principis del 1360). Cap dels líders tribals li va oferir resistència i els que no van estar d'acord van fugir. Però després d'ocupar la regió per un temps curt, els mongols orientals es van retirar (1360).

Mentrestant el nét (o nebot) d'Abd Allah Amir Husayn retornava de l'exili i, volent venjar la seva família, va formar una coalició amb els yasauris (vegeu Yasaur) sota Amir Khidr, i els barles, ara sota Amir Timur (designat per Tughluq Timur), en contra de Buyan Suldus. Amir Timur havia agafat control dels barles en el lloc d'Hajji Beg, i, sabent que Buyan era un aliat d'Hajji Beg, tenia molt a guanyar posant-se en contra d'ell. Els aliats es dirigiren cap a Shadman en contra de Buyan, però aquest va fugir a Badakhxan, el governant del qual, Baha al-Din, igualment va fugir quan els aliats van envair el seu territori. Amir Husayn llavors reclamà el lideratge de l'ulus.

El 1361 Tughluq Temur va envair per segona vegada envaïa la regió, i Buyan Suldus se lo va sotmetre a Samarcanda. Aquesta vegada, tanmateix, el khan volia centralitzar el govern, i va començar una purga de líders tribals als quals considerava com enemics potencials. Buyan Suldus fou executat el 1362. El lideratge de la seva porció dels suldus rva passar al seu fill, Shaykh Muhammad.

ReferènciaModifica

Manz, Beatrice Forbes, The Rise and Rule of Tamerlane. Cambridge University Press, 1989, ISBN 0521345952.