Byzantine du Louvre

col·lecció de fonts històriques de l'Imperi Romà d'Orient

De historiæ byzantinæ scriptoribus, coneguda habitualment com a Byzantine du Louvre, és una col·lecció de fonts històriques de l'Imperi Romà d'Orient[nota 1] publicades sota la direcció de Philippe Labbe (autor de la introducció), a qui li havia encomanat la tasca Jean-Baptiste Colbert. Els principals autors que recull són Joan Zonaràs, Nicetes Coniata, Nicèfor Gregoràs i Calcòcondiles, que formen un corpus complet d'història des de Constantí I el Gran fins al segle xv.

Infotaula de llibreByzantine du Louvre
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Parts24 Modifica el valor a Wikidata
Corpus scriptorum historiæ byzantinæ.

Fou compilada en un clima especial a la cort francesa, en la qual el rei Lluís XIV, desitjós de consolidar la seva supremacia sobre la noblesa francesa, pretenia reivindicar-se com a legítim successor dels emperadors llatins de Constantinoble i, en última instància, dels emperadors romans segons la doctrina de la translatio imperii.[1] Montesquieu feu servir les fonts de la Byzantine du Louvre com a base per a la seva crítica mordaç de l'Imperi Romà d'Orient, que fou propagada per Voltaire i Edward Gibbon i influí sobre manera en la visió occidental de l'Imperi Romà d'Orient fins al segle xx.[2] La publicació de la Byzantine du Louvre el 1648 i de la Historia Byzantina de Du Cange el 1680 estengué l'ús del nom «Imperi Bizantí» entre els autors francesos, incloent-hi el mateix Montesquieu.[3]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica