Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Cèsar (desambiguació)».

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

No és segur quin membre d'aquesta gens va prendre per primera vegada el nom de Cèsar, però se suposa que va ser Sext Juli Cèsar, pretor l'any 208 aC, membre de la família però sense una relació coneguda amb altres membres. L'origen del nom és igualment incert. Espartià, en la seva biografia de Luci Aureli Ver menciona quatre opinions diferents sobre el seu origen: La paraula significava "elefant" en la llengua dels àrabs, i el va adoptar com a cognom un dels Julis per haver-ne matat un. Una altra opinió deia que va ser aplicat a un dels Julis perquè havien tallat (caesus) el ventre de la seva mare per treure-l de l'úter quan aquesta havia mort. O també perquè havia nascut amb una gran quantitat de cabell (caesaries) al cap. I per fí, explica Espartià, que va néixer un Juli que tenia ulls de color verdós (caesius) d'un color gairebé sobrenatural. D'aquestes opinions, Sext Pompeu Fest considera que la tercera, la que fa referència a cabellut, sembla apropar-se a la veritat, ja que potser la paraula Cèsar està connectada amb el sànscrit kêsa, "cabell".

L'any 44 aC quan Juli Cèsar va ser assassinat el seu nebot Octavi que havia estat adoptat va prendre el nom de Caius Julius Cesar i el fet d'usar el nom de Cèsar li va aportar algunes legions que volien combatre com a "homes de Cèsar". Quan va canviar el seu nom a August (27 aC) va seguir essent anomenat Cèsar. Tots aquells que van ser adoptats per Cèsar August com a successors van rebre també el nom de Cèsar (Gai i Luci Agripa i els seus néts Pòstum Agripa, i Tiberi) i també el van rebre alguns familiars (Tiberi fill de Drus, Germànic i Gai Cal·lígula). El 41 Claudi va acceptar el nom de Cèsar quan va ser proclamat emperador tot i que no pertanyia a la família de Juli Cèsar. Així "cèsar" deixava de ser un nom per esdevenir un títol que usaven els emperadors (que també es podien anomenat "august") i els seus hereus. Neró, Galba (68-69), Otó (69), i Vespasià (69-79) van portar el títol però Vitel·li (69) va preferir el de consul perpetuus, un títol més republicà. Vespasià, Titus i Domicià (69-96) van establir el títol pels hereus, cosa que ja no va canviar a la resta de l'Imperi.

Des de la fi del segle iii i al segle iv va ser usat per l'hereu, generalment associat al poder.[1]

Genealogia dels CèsarModifica

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 536.