Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc

Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc (en llatí Caius Julius L. F. Sextus Caesar Strabo Vopiscus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Júlia, i era de la família dels Cèsar. Era germà de Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC).

Infotaula de personaGai Juli Cèsar Estrabó Vopisc
Nom original(la) C.Iulius L.f. Caesar Strabo Vopiscus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 130 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort87 aC Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Rome (ancient city) (antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Mort en combat Modifica el valor a Wikidata)
Qüestor
valor desconegut –
Senador romà
valor desconegut – 87 aC
Pontificat
99 aC – 87 aC
Curule aedile (en) Tradueix
90 aC – 90 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, Ancient Roman priest (en) Tradueix, polític de l'antiga Roma i Ancient Roman Military Personnel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarTribú militar (100 aC–99 aC) Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaJuli Cèsar Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsJulia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLucius Julius Caesar (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataPopíl·lia Modifica el valor a Wikidata
GermansLuci Juli Cèsar, Julia (en) Tradueix i Quint Lutaci Catul Modifica el valor a Wikidata

Va començar la seva carrera pública l'any 103 aC quan encara era jove, acusant a Tit Albuci (que havia estat pretor a Sicília) de repetundae (extorsió) en aquella província. Gneu Pompeu Estrabó, que havia estat qüestor d'Albuci, volia conduir l'acusació, però va haver de deixar el camí a Cèsar i Albuci va ser condemnat. El discurs d'acusació de Cèsar va ser molt admirat al seu temps i més tard imitat pel dictador Juli Cèsar.

L'any 90 aC va ser edil curul quan son germà era cònsol. El 88 aC va ser candidat al consolat sense haver estat pretor, i va tenir el suport dels aristòcrates, però els tribuns Publi Sulpici Ruf i Publi Antisti van al·legar que no podia ser cònsol sense violar la llei Villia Annalis i la seva presentació es va evitar per la força de les armes. Asconi diu que aquesta va ser una de les causes importants de la Primera Guerra Civil. Sul·la va entrar al cap de poc a Roma i va expulsar als membres dels populars, però enviat a Orient a combatre a Mitridates VI Eupator, els populars, amb Mari i Cinna al capdavant, van recuperar el poder (87 aC) i Cèsar va ser executat junt amb el seu germà Luci. Llavors era membre del col·legi de pontífexs.

Gai Juli Cèsar va ser considerat com un dels principals oradors i poetes del seu temps. Ciceró el fa un dels interlocutors en el segon llibre del seu De oratore. Diu que en oratòria era superior a tots els seus contemporanis, però tenia poca energia. Va escriure diverses tragèdies, que es distingien per la facilitat d'expressió i el poliment, però tenien els mateixos defectes que la seva oratòria. Luci Acci, contemporani seu, apareix juntament amb Cèsar en una història narrada per Valeri Màxim i li retreu que considerés la poesia de Gai Juli Cèsar com a molt inferior a la d'ell. Es conserven els noms de dues de les seves tragèdies, Adrastus i Tecmessa.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 537-538.