Céline Sciamma
Céline Sciamma (Pontoise, 12 de novembre de 1978) és una guionista i directora de cinema francesa.[1]
 (2015)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 novembre 1978 (45 anys) Pontoise (França) |
| Dades personals | |
| Formació | La Fémis |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pel·lícula |
| Ocupació | directora de cinema, guionista de cinema, guionista, actriu |
| Activitat | 2004 – |
| Membre de | |
| Família | |
| Parella | Adèle Haenel (2007–2018) |
| Germans | Laurent Sciamma |
Premis
| |
Signatura  | |
      | |
L'obra de Sciamma és extraordinàriament minimalista. Tot i que és molt formalista i idiosincràtica (sobretot per la seva falta de diàleg i la seva posada en escena molt estilitzada), la realització de Sciamma, que comença amb Naissance des Pieuvres (2007), es relaciona estretament amb les característiques de la realització del cinema de França, sobretot en la seva èmfasi en la presentació de pel·lícules coming-of-age centrades en adolescents o preadolescents com ara Bande de filles o Tomboy. Tot i això el reconeixement internacional arriba amb el drama romàntic d'època Retrat d'una dona en flames.
Joventut i educació modifica
Sciamma es va criar a Cergy-Pontoise, un suburbi a les rodalies de París.[2] El seu pare, Dominique Sciamma, és dissenyador de programari, i el seu germà, Laurent Sciamma, és un humorista, tot i que anteriorment havia sigut dissenyador gràfic.[3][4]
Abans d'assistir a La Fémis, Sciamma va estudiar literatura.[5] De petita, era una gran lectora i es va interessar pel cinema com a adolescent gràcies a la seva avia, a qui li agradava amb gran passió el cinema clàssic de Hollywood.[5] Va escriure el seu primer guió original de Naissance des Pieuvres com a part de la seva avaluació final a La Fémis. Xavier Beauvois, que va ser president del quadre d'avaluació i que va ser considerat com el seu mentor, la va convèncer per fer la pel·lícula.[6] Sciamma, però, mai es proposà dirigir, la seva primera idea fou centrar-se en l'escriptora de guions o la critica cinematogràfica, ja que considerava que la direcció era una feina massa masculinitzada.[7] Un any després d'acabar l'escola, va començar a rodar la pel·lícula a la seva ciutat natal.[8]
Carrera modifica
La seva primera pel·lícula, Naissance des Pieuvres (2007), va ser seleccionada per a la projecció a la secció Un certain regard al Festival de Cannes 2007. La pel·lícula va obtenir tres nominacions als Premis César 2008; Sciamma va ser nominada al premi César al millor debut del 2008, i les actrius Adèle Haenel i Louise Blachère van ser nominades al premi César del 2008 per a la millor actriu prometedora.
Sciamma va dirigir el seu primer curtmetratge Pauline el 2009 com a part de la campanya del govern francès contra l'homofòbia anomenada «Cinc pel·lícules contra l'homofòbia».[6]
El seu film de 2011, Tomboy, va ser escrit i rodat en qüestió de mesos.[9] Sciamma va escriure el guió en tres setmanes, va completar el càsting en tres setmanes i va rodar la pel·lícula en 20 dies.[8] Es va estrenar al 61è Festival Internacional de Cinema de Berlín a la secció Panorama del festival. La pel·lícula es va mostrar a les escoles franceses com a part d'un programa educatiu.[8]
El 2014 va estar a la portada del primer número de la revista Well Well Well que tracta la cultura lesbiana.
La seva pel·lícula Bande de filles (2014) va ser seleccionada per ser projectada com a part de la secció Quinzena de realitzadors del Festival de Cannes 2014.[10] La pel·lícula també es va reproduir al Festival Internacional de Cinema de Toronto 2014 i al Festival de Cinema de Sundance 2015. En entrevistes, Sciamma va afirmar que Bande de filles seria la seva última pel·lícula coming-of-age i la va considerar, juntament amb Naissance des Pieuvres i Tomboy, una trilogia.
Des del 2015, Sciamma ha exercit com a co-presidenta de la SRF (Societat de directors de cinema).[11] Va presidir el jurat del 9è Festival de Cinema Europeu de Les Arcs.
A més de la direcció de les seves pròpies pel·lícules, Sciamma també treballa com a guionista per a altres directors. Va ser buscada per André Téchiné, l'obra del qual Sciamma admirava de jove, per co-escriure el guió de la seva pel·lícula Quand on a 17 ans (2016).[12]
El seu quart llargmetratge titulat Retrat d'una dona en flames (2019) es va començar a rodar a la tardor de 2018.[13] La pel·lícula es va estrenar a Competició al Festival de Cannes 2019, on va guanyar el Queer Palm i el premi al millor guió.[14]
L'any 2021 Sciamma va estrenar dues pel·lícules com a guionista, la primera Les Olympiades, basada en un còmic. La segona, un projecte més personal que també va dirigir fou Petite Maman, un drama intim entre una filla i la seva mare després de la mort de l'avia de la nena. La pel·lícula es va projectar al 69è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.
Activisme modifica
Sciamma és feminista.[15] Va ser una de les primeres signants de la branca francesa del moviment 5050 per 2020, un grup de professionals de la indústria cinematogràfica francesa que defensaven la paritat de gènere en el cinema. A l'estrena de la seva pel·lícula Retrat d'una dona en flames (2019) al Festival de Cannes 2019, tant Sciamma com l'actriu principal Adèle Haenel portaven 50/50 pins per donar suport al moviment.[16]
El 2018, va coorganitzar i participar en la protesta femenina contra la desigualtat al Festival de Cannes 2018 juntament amb moltes dones destacades del cinema, com Agnès Varda, Ava DuVernay, Cate Blanchett i Léa Seydoux.[17]
Vida personal modifica
Sciamma és lesbiana, i el 2014, Adèle Haenel, en el discurs d'acceptació als Premis César, va reconèixer públicament que mantenia una relació amb Sciamma.[18] Les dues es van conèixer al plató de la pel·lícula Naissance des Pieuvres (2007). La parella es va separar de manera amistosa en algun moment abans de la filmació de Retrat d'una dona en flames (2019) que Sciamma va dirigir i Haenel va protagonitzar.[19] Sciamma té un germà, Laurent Sciamma, què és humorista.[20]
Estil modifica
Sciamma col·labora sovint amb el productor francès de música electrònica i director de cinema Para One, que ha fet la música totes les pel·lícules de Sciamma i amb la cinematògrafa Crystel Fournier.[21]
És coneguda per fer càstings a actors no professionals per a les seves pel·lícules. També escull sovint a l'actriu Adèle Haenel que ha aparegut a Naissance des Pieuvres (2007), Pauline (2009) i Portrait de la jeune fille en feu (2019)
Sciamma ha dit que la moda i l'estil formen una part important de la caracterització i és per això que, encara que no sigui acreditat, treballa com a dissenyadora de vestits per a totes les seves pel·lícules.[22]
Filmografia modifica
Curtmetratges modifica
| Any | Títol | Com a... | Annotacions | |
|---|---|---|---|---|
| Directora | Guionista | |||
| 2004 | Les Premières Communions | No | Sí | |
| 2006 | Cache ta joie | No | Sí | |
| 2009 | Pauline | Sí | Sí | Idea original de Daphné Charbonneau. No hi ha acreditació en quant a guió. |
Llargmetratges modifica
| Any | Títol | Com a... | Notes | |
|---|---|---|---|---|
| Directora | Guionista | |||
| 2007 | Naissance des Pieuvres (Water Lillies) | Sí | Sí | Sciamma fa un breu paper com a treballadora d'un McDonald's. |
| 2010 | Ivory Tower | Sí | Co-escrita amb Tiga Sontag, Adam Traynor, Emilie Saada i William Carney. | |
| 2011 | Tomboy | Sí | Sí | |
| 2014 | Bande de filles | Sí | Sí | També dissenyadora de vestuari. |
| 2016 | Quand on a 17 ans | Sí | Co-escrita amb André Téchiné i amb la col·laboració de Régis de Martrin-Donos. | |
| 2016 | La vida d'en Carbassó | Sí | Sciamma és acreditada com a guionista del guió final però amb la col·laboració de Claude Barras, Morgan Navarro i Germano Zullo. | |
| 2019 | Retrat d'una dona en flames | Sí | Sí | |
| 2021 | Petite maman | Sí | Sí | També dissenyadora de vestuari. |
| 2021 | Les Olympiades, Paris 13e | No | Sí | Co-escrita amb Léa Mysius i Jacques Audiard, també director de la pel·lícula. |
Altres rols modifica
| Any | Títol | Rol |
|---|---|---|
| 2014 | Bird People | Consultora de guió |
| 2014 | Mademoiselle | Paper menor com actriu |
| 2014 | Bébé Tigre | Consultora argumental |
| 2018 | With the Wind | Guió de Antoine Jaccoud i Bettina Oberli amb la col·laboració de Thomas Ritter i Céline Sciamma |
Premis modifica
Referències modifica
- ↑ «Céline Sciamma : biographie, actualités et émissions France Culture» (en francès). France Culture.
- ↑ Romney, Jonathan. «The stars of Girlhood: ‘Our poster is all over Paris, with four black faces on it…’» (en anglès). The Guardian.
- ↑ Branquart, Victor. «Laurent Sciamma : meilleur espoir» (en francès). Standard Magazine. Arxivat de l'original el 2021-01-24. [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ «Laurent Sciamma, le mâle du futur» (en francès). [Consulta: 18 setembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Jenkins, David. «Celine Sciamma:interview» (en angès). TimeOut London. Arxivat de l'original el 2020-01-14. [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Lambies. «Céline Sciamma talks 'Tomboy'».
- ↑ «Céline Sciamma: ‘My films are always about a few days out of the world’» (en anglès), 14-11-2021. [Consulta: 18 setembre 2022].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Hunt, Rosy. «Interview with Céline Sciamma» (en anglès). Take on cinema.
- ↑ Silverstein, Melissa. «Interview with Celine Sciamma: Writer/Director of Tomboy». BLOGS. Arxivat de l'original el 2014-09-14. [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ «Cannes Directors' Fortnight 2014 lineup unveiled» (en anglès). Screendaily.
- ↑ «Nouveau Conseil d'administration de la Société des réalisateurs de films 2017-2018» (en francès). la-srf.
- ↑ Kopiejwski, Faustine. «"Quand on a 17 ans": Céline Sciamma au scénario du nouveau film d'André Téchiné» (en francès). CheekMagazine. Arxivat de l'original el 2018-11-16. [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ Goodfellow, Melanie. «mk2 launches sales on Céline Sciamma's 'Portrait of A Lady On Fire', Porumboiu's 'The Passenger' (exclusive)» (en anglès). Screendaily.
- ↑ Richford, Rhonda. «Cannes: 'Portrait of a Lady on Fire' Takes Queer Palm Prize» (en anglès). Hollywood Reporter.
- ↑ Hatim, Houssam. «Céline Sciamma, ou le cinéma au centre de la lutte féministe» (en francès). Tel quel.
- ↑ Cotton, Johnny. «'Lady on Fire' by female promise Sciamma sets Cannes ablaze» (en francès). Reuters.
- ↑ Nayeri, Farah. «Women Rally on Cannes Red Carpet to Highlight Gender Inequality» (en anglès). The New York Times.
- ↑ Romney, Jonathen. «Adele Haenel, Recycling cliches is a sign that a film lacks courage» (en anglès). The Guardian, 04-12-2016.
- ↑ Erbland, Kate. «‘Portrait of a Lady on Fire’ Filmmaker Céline Sciamma Is Trying to Break Your Heart» (en anglès). Indie Wire.
- ↑ «Qui est Laurent Sciamma ?» (en francès), 17-05-2018. Arxivat de l'original el 2022-09-26. [Consulta: 26 setembre 2022].
- ↑ Barbier, Brigitte. «La directrice de la photographie Crystel Fournier, AFC, parle de son travail sur "Bande de filles", de Céline Sciamma» (en francès). AF Cinema.
- ↑ Phillips, Mariah. «‘Girlhood' director Céline Sciamma talks Paris, friendship, and colorful storytelling» (en anglès). TR|BECA Film. Arxivat de l'original el 2019-02-27. [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ Warbler, Daniel «The out take: 10 fantastic Teddy Award-winning LGBT films to watch right now» (en anglès). MTV, 02-06-2014.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Céline Sciamma |
- Palmer, Tim; Michael, Charlie. Directory of World Cinema: France (en anglès). Bristol, UK: Intellect, 2013. ISBN 978-1-84150-563-3.
- Soares, André. «'Water Lilies': Céline Sciamma Discusses Lesbian Teen Drama» (en anglès). Alt Film Guide, maig 2008.
- Wilson, Emma «Scenes of Hurt and Rapture: Céline Sciamma's Girlhood» (en anglès). Film Quarterly. Spring, 70(3), 2017, pàg. 10-22.