Círvia

La círvia, cèrvia, cerviola o cirviola (Seriola dumerili) és un peix de l'ordre dels perciformes, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades. La forma jove rep el nom de verderol.

Círvia

Seriola dumerili
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	198643
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Carangidae
Gènere	Seriola
Espècie	Seriola dumerili (Risso, 1810)
Nomenclatura
Protònim	Caranx dumerili

Noms populars

Vegeu https://ca.wiktionary.org/wiki/c%C3%A8rvia.

Morfologia

Té un cos fusiforme, allargat i lleugerament comprimit de talla: màxima 190 cm, comuna entre 30 i 50 cm, cobert d'escates molt petites i cicloides (llises). La línia lateral acaba en una carena ben visible. Té dos solcs transversals (dorsal i ventral) i un rostre cònic. Boca relativament petita, lleugerament obliqua i terminal amb dents molt petites, en banda, i a cada maxil·lar d'onze a dinou branquispines totals al primer arc branquial. Té dues aletes dorsals, la primera formada per espines curtes i la segona amb una espina i la resta per radis tous. L'anal, relativament, curta amb tres espines, tot i que les dues primeres són sovint poc visibles i queden incloses a la pell. Les pectorals són més curtes que les ventrals. La caudal és forcada i potent.

La coloració varia amb l'edat; els exemplars molt joves llueixen cinc o sis bandes verticals fosques que no envaeixen les membranes interradials de la segona aleta dorsal i de l'anal; el color general del fons sempre daurat. Els adults tenen el dors de color oliva, els flancs argentats i el ventre blanquinós. Quan l'animal està excitat, presenta una barra nucal fosca que va des de l'ull fins a l'origen de la dorsal i una línia daurada poc aparent que corre, longitudinalment, de cap a cua.

Comportament

Espècie pelàgica i demersal. Viu entre 20 i 70 m, però pot arribar fins als 360 m. Els joves són associats amb objectes flotants.

Exemplar de círvia.

Alimentació

S'alimenta de petits peixos i invertebrats (crustacis i cefalòpodes).

Reproducció

Desova a les aigües costaneres de maig a juny.

Distribució geogràfica

Es troba a tota la Mediterrània (excepte a l'Adriàtic i a la mar Negra). A l'Atlàntic Oriental des del sud de les Illes Britàniques (on és rara) fins al Marroc. Probablement, es tracta d'una espècie cosmopolita circumglobal present des de Nova Escòcia al Brasil, Golf d'Aràbia, Austràlia, el Japó i les Illes Hawaii.

Pesca

Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva (pesca submarina). Es captura amb soltes, morunes, tremalls, teranyines i curricà. La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.

Bibliografia

• Lloris, Domènec i Meseguer. Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Barcelona: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, octubre del 2000, plana 65. ISBN 84-393-5244-1. 
• Riera, F.; Oliver, J.; Terrassa, J. Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient, 1998. 
• Mercader, Ll. «Peixos de la Costa Brava». El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Ajuntament de Palamós, 1993.
• Huguet, A. Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya (pdf). Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, 1995. 
• Alegre, M.; Lleonart, J.; Veny, J. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992. 

Enllaços externs

• Descripció i fotografies d'aquest peix. (francès)
• Alimentació i qualitats esportives de la círvia. Arxivat 2007-08-23 a Wayback Machine. (castellà)
• Article sobre la cerviola de les costes de Texas. (anglès)