Căpcăun
Un căpcăun és una criatura del folklore romanès representada com un ogre que segresta nens o senyoretes (principalment princeses). Representa el mal, igual que els seus homòlegs Zmeu i Balaur. La paraula romanesa sembla que significava "cap de gos" (căp és una forma de cap, que significa "cap", i căun un derivat de câine, "gos"). Segons la fantasia folklòrica romanesa, el căpcăun té un cap de gos, de vegades amb quatre ulls, amb ulls al clatell o amb quatre potes, però la característica principal de la qual és l'antropofàgia.
| Tipus | criatura llegendària  |
|---|---|
El terme căpcăun també significa "cap tàrtar" o "cap turc", també "pagà".[1]
Alguns lingüistes consideren căpcăun un ressò d'un títol o rang administratiu, com ara kapkan (també kavhan, kaphan, kapgan) utilitzat per diverses tribus de l'Àsia central que van envair l'Europa de l'Est durant l'antiguitat tardana i l'època medieval, com els àvars panònics, búlgars i petxenegs.[1][2][3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 DER (Romanian Etymological Dictionary), definition no. 2
- ↑ B. Бешевлиев, Първобългарите. История, бит и култура. Пловдив, 2008, ISBN 978-954-91983-2-4 (Veselin Beșevliev, Părvobălgarite. Istoriia, bit i kultura, Plovdiv, 2008)
- ↑ Gyula Moravcsik, Byzantinoturcica II. Sprachreste der Türkvölker in den byzantinischen Quellen. Leiden, 1983, ISBN 9789004071322 (Byzantinoturcica II. Resturi lingvistice ale popoarele turcice în izvoarele bizantine), p. 156