Ca l'Espinet
Ca l'Espinet és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle xix, XX Mitjan | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Moviment Modern | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Amer (Selva) | |||
| Localització | Pl. Vila, 20 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 26550 | |||
.jpg)
Descripció
modificaImmoble de quatre plantes, entre mitgeres, amb coberta plana i aterressada. Està ubicat al costat dret de la Plaça de la Vila.[1]
La façana principal, que dona a la Plaça de la Vila, reprodueix el fals encoixinat imitant els carreus de pedra regulars i té una sola crugia. La planta baixa, sector on trobem emplaçat la floristeria, consta d'un gran arc de mig, en el qual s'observa una relació equitativa i equilibrada entre en la llum i la sageta.[1]
El primer, segon i tercer pis han estat resolts partint del mateix esquema formal, que consisteix en l'aplicació d'una obertura per pis respectivament. Les tres obertures recollen les mateixes característiques, tant compositives i formals: les tres són rectangulars i són projectades com a balconades indepents i equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat i sostentades cadascuna per dues poderoses mènsoles. Com també comparteixen els trets ornamentals i decoratius, ja que les tres estan emmarcades amb pedra i equipades amb llindes monolítiques les quals presenten una àmplia i profusa decoració de tall vegetal i floral.[1]
Pel que fa al treball de la forja aplicat a les baranes aquest és interessant i atractiu pel que fa a les dues baranes del primer i segon pis, ja que les baranes apareixen ornades amb unes formes molt esbeltes i lleugeres. Tot al contrari succeeix amb la balconada del tercer pis, la qual està mancada de qualsevol tipus d'element decoratiu.[1]
Tanca la façana en la part superior una vigorosa cornisa en relleu ornada amb un fris molt frondòs d'elements de naturalesa molt variada en el qual la vegetació i la flora també fan acta de presència. Un fris que descansa de manera ficticia i il·lusòria sobre dos capitells corintis, un dels quals ha desaparegut, que coronen dues falses pilastres les quals estan decorades amb un esgrafiat senzill i descansen sobre dos poderosos basaments de tall vegetal.[1]
Corona l'edifici un poderòs ampit de pedra que actua com a barana i tancament per a la terrassa i que està culminat als dos extrems per dos gerros - un a cada banda-.[1]
La majoria d'edificis de la Plaça de la Vila comparteixen entre ells tota una sèrie de paral·lelismes compositius, estructurals i formals molt evidents. I és que en tots sis (Vegeu fitxa de Ca la Tia Lola), (Vegeu fitxa de Can Tana), (Vegeu fitxa de Can Setze), (Vegeu fitxa de Can Munda), (Vegeu fitxa de l'Ajuntament) i (Vegeu fitxa de Can Tarradellas) trobem tota una sèrie de trets comuns i similituds com ara la façana estructurada en crugies combinant les dues - Ca la Tia Lola, Can Tana i Ajuntament- amb les tres - Can Munda- i una - Can Setze, Ca l'Espinet i Can Tarradellas- la coberta prima, per sobre de tot, la projecció a dues aigües de vessants a façana; la majoria d'immobles consten de tres plantes -a excepció de Can Setze, Can Munda i Ca l'Espinet de quatre--; proliferen per tota la façana un gran nombre de balconades equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat; el portal d'accés ha perdut protagonisme físic en quedar emmascarat per la porxada composta per arcs de mig punt; es tracta de porxades totalment heterogènies i sense seguir un patró uniforme com així ho evidencia la naturalesa irregular dels arcs de mig punt, els quals apareixen en totes les modalitats possibles: així tenim arcs de mig punt normals, arcs de mig punt rebaixats amb la llum (amplada) més accentuada que no pas la sageta (alçada) - Ca la Tia Lola- arcs de mig punt en què prima la sageta per sobre la llum -Can Tana- i arcs en què es produeix una relació equitativa entre la llum i la sageta -Ajuntament-; la pedra sol tenir poc acta de presència en les façanes fins al punt que la trobem concentrada específicament en parts molt puntuals i específiques com ara les llindes, muntants i ampits de les diverses obertures; el tipus de pedra per excel·lència i que té més difusió és la pedra sorrenca, mentre que la pedra nomolítica o pedra calcària de Girona té poc protagonisme.[1]
Història
modificaComparant fotografies antigues, com ara la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.550 amb fotografies actuals, s'observa a simple vista aquest canvi operat en la façana, s'arriba a la conclusió que l'edifici no només no ha experimentat cap canvi dràstic a nivell estructural i formal, sinó que no ha variat absolutament en res.[1]
En la fitxa original del Servei de Patrimoni núm. 26.550, l'immoble apareix denominat com "Habitatge a la Plaça de la Vila, 20". Després de posar-nos en contacte amb l'erudit local Joan López Grau (arxiu fotogràfic d'Amer), aquest ens informar que el vertader nom de l'immoble era el de "Ca l'Espinet".[1]
La Plaça de la Vila d'Amer és considerada com la segona plaça porxada més gran de Catalunya. És per això que popularment es coneix amb el nom de Plaça Porxada.[1]
Una de les particularitats de la plaça és que tots els porxos són diferents, així com els edificis que hi formen part són de diferents èpoques i estils.[1]
El més destacat de la plaça però, és el paviment fet amb llambordes de diferents poblacions de Catalunya, acord a un projecte emprés l'any 1982 per urbanitzar la plaça amb llambordes.[1]
Referències
modifica