Obre el menú principal

Caça de bruixes

(S'ha redirigit des de: Cacera de bruixes)
Per a altres significats, vegeu «Maccarthisme».
La Pedra de l'Escàndol, monument admonitori dedicat a Maria Rampendahl i les 272 altres víctimes de la caça de bruixes a la sola ciutat de Lemgo (Rin del Nord-Westfàlia), erigit el 2012 a l'antic cementiri de l'església de Nicolau

La caça o cacera de bruixes és un fenomen de la fi de l'edat mitjana i sobretot del renaixement a Europa occidental, un conjunt de mesures inquisitorials contra persones sospitoses de bruixeria,[1] inspirat pel llibre Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes) del 1486. El moviment va desencadenar-se el 1484, després de la butlla papal Summus desiderantes affectibus del papa Innocenci VIII.[2]

Milers de persones van morir durant tres segles, les persecucions tot i compartir uns factors comuns, van prendre diferents característiques segons el temps i l'espai.[3] Entre els anys 1616 i 1622, unes quatre-centes dones d’arreu de Catalunya van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes.[4]

El moviment no va limitar-se a les regions catòliques, i envaí també els estats protestants d'Alemanya,[5] com l'il·lustra el cas de la ciutat luterana de Lemgo, on sobre una població d'a penes deu mil habitants, la caça va comptar amb 272 víctimes documentades.[6] «La misogínia va arribar al seu apogeu en el renaixement: la caça de bruixes era el tenebrós revers del lluminós humanisme[7]

Interpretació feministaModifica

La lectura contemporània que es fa del fenomen de la caça de bruixes emmarcada dins de la tradició marxista i des del moviment feminista estableix que, si en menys de dos segles centenars de milers de dones foren cremades, penjades i torturades arreu d'Europa, fou perquè plantejaven un desafiament a l'estructura de poder de l'Església.[8]

Les acusacions contra les bruixes foren tan grotesques i la violència desfermada d'aital magnitud que sols s'explica dins la lògica de domesticació de la força de treball i de control sobre els drets reproductius que el capitalisme començava a exercir.

Caça de bruixes als Països CatalansModifica

La cacera de bruixes als Països Catalans començà a partir del segle XIV, quan el dominic Nicolau Eimeric, conegut per la seva radicalitat i violència, redacta la seva obra més famosa, “Directorium inquisitorum”, en què assegura l'existència de bruixes i les formes de descobrir-les.

Al segle XIV es registren els primers processos a bruixes. Les condemnes eren llavors relativament lleus i consistien en amonestacions, dejunis i peregrinacions a Montserrat. Al segle XV es registra a Amer el primer procés important que va venir a convèncer la població de l'existència de bruixes. Al segle XVII es van donar els anys de persecució màxima i sistemàtica, seguint la línia del que estava passant a la resta d'Europa, amb tortures i execucions, l'última de les quals es tenen dades fiables data de la segona meitat del segle XVIII. S'estima que durant aquest període van ser executades més de 400 dones. [cal citació]

Caces de bruixes modernesModifica

Per extensió, el mot també s'aplica a tot fenomen de caça de persones, bocs expiatoris considerades per la vox populi o pels poders públics com la causa de problemes o com dissidents incòmodes.[9] El terme s'aplica a moviments de persecució fundat en rumors, suposicions i prejuís sense fonament legal o científic contra grups de persones «perilloses» per la coherència de la societat. El maccarthisme des de finals dels anys 1950 als Estats Units d'Amèrica que veia el perill comunista tot i en pel·lícules més ini la persecució d'artistes que seguiria, en forma l'exemple emblemàtic dels temps moderns.[10] S'utilitza sovint al periodisme com per exemple per a descriure la possible destitució de Martín Rodríguez i Sol que va defensar el dret a decidir[11] o l'acció contra els mestres dels Balears que refusen la política d'adoctrinament.[12] Tot i la persecució conjecturable dels adeptes de l'unitarisme al·legada als mitjans de comunicació catalans per Alícia Sánchez-Camacho, certs interpreten com una caça de bruixes.[13]

Caça de bruixes en l'artModifica

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. «Caça de bruixes». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jordi Soler i Font i Toni Strubell, «Efemèrides», El Punt Avui, 5 de desembre de 2013
  3. Anna, «Caça de bruixas», El Rincón del Vago, s.d.
  4. «La bruixeria a Catalunya», Barcelona, Generalitat de Catalunya, s.d.
  5. Albert Toldrà i Vilardell, Asmodeu: Dona, dimoni i sexe a l'edat mitjana, València, Universitat de València, 2011, pàgina 80, ISBN 9788437084503
  6. Janina Schnormeier, Die Hexenverfolgung am Beispiel der Stadt Lemgo: Volkstümliche Vorstellungen und historische Rekonstruktion, Editorial GRIN, 2011, pàgines 56 ss., ISBN 9783640871834 (en català: La persecució de les bruixes des de l'exemple de la ciutat de Lemgo: representacions populars i reconstrucció històrica)
  7. Emma Riverola, «Caça de bruixes», El Periódico, 26 de juny del 2013
  8. Federici, Silvia. Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria. 
  9. «Els PSC continua la seva caça de bruixes contra els independentistes», Infoindepe, 8 de desembre de 2013
  10. «Èxit de l’obra de teatre sobre la caça de bruixes a Castellar», L'acutal.cat, 3 de desembre de 2013
  11. «“És una caça de bruixes”», Rac1, 5 de març de 2013
  12. Jordi Caldentey, «Caça de bruixes contra els mestres que no adoctrinin», Diari de Balears, 7 d'agost de 2013
  13. ACN, «Camacho denuncia la “censura i la caça de bruixes” del govern i del CAC contra 13TV i Intereconomía», El Punt Avui, 27 de novembre de 2013
  14. Obrint Pas, »Caça de bruixes»

Enllaços externsModifica