Cadernera
La cadernera europea o senzillament cadernera[2] o carderola[3] (Carduelis carduelis)[4] és un ocell de la família dels fringíl·lids.[5] El nom científic fa referència a la seua afició per les llavors dels cards, sobre els quals es posa per a anar-les extraient una a una. El bec esmolat li permet de fer-ho sense fer-se mal amb les espines que les protegeixen.[6]
Carduelis carduelis  | |
|---|---|
 Carduelis carduelis carduelis | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 1,53 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 0,24 m |
| Nombre de cries | 4,92 |
| Període d'incubació de l'ou | 14 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 103764950 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Fringillidae |
| Gènere | Carduelis |
| Espècie | Carduelis carduelis Linnaeus, 1758 |
| Subespècies[1] | |
| |
| Distribució | |
 Carduelis carduelis carduelis 1 estiu 2 tot l'any Carduelis carduelis caniceps 3 estiu 4 tot l'any | |
Noms dialectalsModifica
Rep els noms de cardenera (forma etimològica, que ve de card), carderola i cardina. També hi ha una deformació molt comú: cagarnera.[7]
MorfologiaModifica
Fa uns 12,5 cm de llargària. Té el bec esvelt i la cua forcada. Els adults tenen el cap blanc, negre i escarlata; les ales negres clapejades amb un color groc, el carpó blanquinós i la cua negra. Els immadurs presenten el cap, el dors i el pit d'un color grisenc, amb ratlles apagades.
EcologiaModifica
Pot viure en jardins, arbres fruiters i conreus. A la tardor i a l'hivern busquen llavors de cards pels erms i a les vores de carreteres. Nia als arbres, generalment prop de la punta de la branca, ocasionalment en fileres. A Catalunya cria a gairebé tot el territori, si bé és més freqüent a les comarques costaneres i a les planes de l'interior.[8] Menja llavors de cards i d'altres plantes, fruits de bedolls i verns i, també i mentre són polls al niu, insectes.[6] Pot arribar a viure fins als 27 anys.[9][10][11] És un ocell sociable, que sovint viu en grups familiars i en estols si troben abundants cards.
Durant molts anys, la cadernera va ser explotada capturant-se en viu per a concursos de cant fins a l'any 2016, quan el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va anunciar la prohibició de la seva captura, deixant de donar llicències, complint així amb la directiva europea d'ocells després de diversos anys vulnerant-la.[12]
Cadernera fotografiada a Constança
Exemplar fotografiat a Białowieża, Polònia
ReferènciesModifica
- ↑ «Carduelis carduelis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ «Cadernera». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/04/2022(català)
- ↑ https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=carderola&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False
- ↑ «Cadernera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 Fauna de la región de Murcia (castellà)
- ↑ «cagarnera | Diccionari Valencià. Valencià - Espanyol / Castellà». [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ SCOC. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 Cadernera Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
- ↑ The Animal Ageing and Longevity Database (anglès)
- ↑ Moller, (2006): Sociality, age at first reproduction and senescence: comparative analyses of birds. J Evol Biol, 19:682-689.
- ↑ Holmes i Austad, (1995): Birds as animal models for the comparative biology of aging: a prospectus. J Gerontol A Biol Sci Med Sci, 50:B59-B66.
- ↑ «Catalunya veda la captura d'ocells cantaires». La Vanguardia.
BibliografiaModifica
- Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
- Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa. Ed. Omega. ISBN 84-282-1034-9.
- Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres
