Obre el menú principal

Caere (llatí) o Agylla (grec) fou una antiga ciutat d'Etrúria, a poca distància de la costa de la mar Tirrena, a la vora d'un riu anomenat Caeretanus Amnis (avui Vaccina). Feia frontera amb Veïs (llatí Veii) per l'est i amb Tarquínia (Tarquinii) pel nord. Era a menys de 50 km de Roma. Avui és la vila de Cerveteri.

La ciutat fou fundada pels etruscs potser sobre una ciutat anterior dels nadius. Foren els etruscs qui li van donar el nom, que derivaria, segons Estrabó, del grec kaire (khire o kairea), que és un crit de salutació als invasors. En la història d'Enees, apareix la ciutat, que els grecs sempre esmenten com a Agylla, dirigida per un rei de nom Mezèntius, un tirà cruel que va estendre el seu poder cap a les ciutats veïnes.

La primera notícia històrica, la dóna Heròdot, que diu que la ciutat es va aliar als cartaginesos en una expedició contra els focis que volien colonitzar Alàlia a Còrsega i d'això es desprèn que la ciutat, tot i no ser a la costa, dominava alguna zona de la costa. Els presoners que van fer en l'expedició els van matar a tots. Des de llavors, diverses calamitats atribuïdes a càstigs divins van assolar la ciutat fins que es va consultar l'oracle de Delfos, que va demanar funerals d'honor per als presoners assassinats; així es va fer, i a més es van fer uns jocs i altres cerimònies en el seu honor.

Més tard, la ciutat fou atacada per Dionís de Siracusa, qui va assolar les costes de Toscana amb l'objectiu de liquidar la pirateria practicada per les ciutats tirrenes (etrusques). Dionís va desembarcar a Pyrgi, el port d'Agylla, i va saquejar el temple de Lucina, on va fer un gran botí; també va saquejar el territori de la rodalia.

Quan Roma fou atacada pels gals, els romans van enviar a Caere les seves pertinences més apreciades de caràcter religiós. Això suggereix unes relacions entre ambdues ciutats ja establertes d'abans. Però més tard els habitants de Caere estigueren en guerra amb Tarquini el Vell, qui els va derrotar i va saquejar el seu territori; mort ja Tarquini, la ciutat de Caeres es va aliar a Veïs i a Tarquínia contra Servi Tul·li.

La ciutat va acordar asil a Tarquini quan fou expulsat de Roma. Després, va ajudar Roma contra els gals i foren rebuts com a hostes públics (ut hospitium publice fieret). L'amistat va continuar fins al 353 aC, quan altre cop es van aliar a Tarquínia i es van enfrontar a Roma, però foren fàcilment vençuts i van haver de signar una pau de cent anys, que es va acordar només pels passats serveis segon Tit Livi o a canvi de la cessió de la meitat del territori, segons Dió Cassi. Sembla que fou per aquesta època que van rebre la franquícia romana, però sense dret de sufragi i l'expressió "in tabulas Caeritum referre" va ser equivalent d'una ciutadania limitada. En tot cas, foren els primers a rebre aquesta condició que els romans van acordar molt limitadament, i que sembla que es va considerar un honor quan altres vegades fou la imposició a conseqüència d'una derrota.

No van obtenir la ciutadania completa i, més tard, van esdevenir una prefectura. En la Segona Guerra Púnica, fou una de les ciutats etrusques que van proveir de subministraments a Escipió, i se suposa que en aquell temps encara era nominalment independent. Fou en aquesta època que les relacions de Roma i les ciutats d'Etrúria es van reajustar i van esdevenir territori romà.

Durant la resta de la República, la ciutat va entrar en decadència. En el temps d'Estrabó, aquest diu que era una vila insignificant, que només tenia vestigis d'una grandesa anterior, i que la veïna ciutat d'Aquae Caeretanae, on eren els banys, tenia més habitants que la ciutat antiga.

Durant l'imperi, es va recuperar lleugerament i fou municipi des del temps d'August fins al de Trajà. Va continuar existint i, al segle IV, fou seu d'un bisbat i va subsistir fins al segle XIII, en què la majoria de la població es va traslladar a un nou emplaçament que es va dir Caere i l'emplaçament de la vella ciutat, abandonada, fou conegut com a Caere Vetus o Cervetri, nom que encara conserva i prop de la qual (al turó anomenat Banditaccia) es veuen encara restes de la necròpoli i, a la ciutat mateixa, algunes restes de la muralla. A la necròpoli, s'han trobat algunes tombes importants i molts objectes etruscs, grecs i romans.

El territori de la Caere independent s'estenia al sud fins al Tíber o prop d'aquest riu, i limitava amb els territoris de Veïs a l'est, i Tarquínia al nord. A l'oest, tenia la mar i a la costa era el seu port Pyrgi. Probablement, Alsium n'era una ciutat depenent. Artena estava propera al territori de Veïs, però sembla clar que pertanyia a Caere. Per la part de la costa, era creuat per la Via Aurèlia, que segurament tenia una branca que es desviava fins a la ciutat. Una altra via portava de la ciutat a la Via Clòdia.

Articles relacionatsModifica