Terrerol
El terrerol [1](Agaricus bitorquis), també anomenat terroler o camperol dels carrers,[2] és el rubiol més representatiu del grup dels terrerols.
Agaricus bitorquis  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090210 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Agaricus | ||||||||
| Espècie | Agaricus bitorquis Sacc., 1887 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Psalliota bitorquis | ||||||||
| Sinònims | Agaricus campestris subsp. bitorquis Agaricus campestris var. edulis Agaricus rodmanii Agaricus bitorquis var. validus Psalliota bitorquis Psalliota rodmanii Psalliota campestris var. edulis
| ||||||||
.svg){kind=icon}
Es un rubiol robust[3] que es caracteritza per, quan es desenvolupa i creix, la capacitat d'aixecar el terreny, per dur i compacte que sigui.
Taxonomia
modificaVa ser descrit per Lucien Quélet com Psalliota bitorquis.[4][5] Saccardo, el 1887, va proposar la combinació actual[6]
El seu nom específic,bitorquis vol dir "dos collarets", ja que en llatí bis significa "doble" i torquis "collar", i és una al·lusió clara a l'anell doble que guarneix la cama d'aquest bolet
Il·lustracions
modificaParra Sánchez, LA (2008): plate 134-145
Quélet L (1884)["1883"] Ass. Franç. Avancem. Sci. Compt. Rend. 12: Pl. VI, fig. 8[7]
Descripció
modificaEl barret, que pot fer fins a quinze cm de rotllana, és molt carnós, blanc de jove i grogueja quan envelleix.
Porta làmines blanques que passen a rosades i a color xocolata, segons quin sigui el punt de maduració de les espores.
La cama és més aviat curta i rabassuda i està guarnida amb un anell doble, la part més externa i més baixa del qual pot prendre la forma d'una beina ascendent. Tant la cama com l'anell són blancs amb taques de color ocre, de fet, com tot el bolet.
La carn és ferma, blanca o rosada, amb suau olor i gust d'avellana. Segons on se'l cull, si s'olora de seguida, de vegades fa més olor d'asfalt que de bolet.
Distribució i hàbitat
modificaBolet comú, des de primavera a principis d'hivern, però més característic de l'estiu[2][10][11][12]
Espècies semblants
modificaAltres espècies que tenen la característica del vermelliment de la carn de la part apical de la cama i l'anell inferior, són terrerols. El més semblant és el terrerol tigrat (Agaricus subperonatus) pel fet de disposar de dos anells.,
Comestibilitat
modificaÉs un excel·lent comestible[2]
Referències
modifica- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. II. El Papiol: Editorial Efadós, 2022. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Quelet, Julien. Quelques espèces critiques ou nouvelles de la flore mycologique de France. 12, 1883, p. 500 (Association française pour l'avancement des sciences. Congrès (012 ; 1883 ; Rouen)).
- ↑ 5,0 5,1 Parra Sánchez, Luis Alberto. Agaricus L. Allopsalliota Nauta & Bas: Tribu Agariceae S. Imai. Alassio: Candusso, 2008. ISBN 978-88-901057-7-7.
- ↑ Saccardo, Pier Andrea. «Sylloge fungorum omnium hucusque cognitorum». Vol. 5 p. 998, 1887.
- ↑ Quélet, Julien. «Quelques espèces critiques ou nouvelles de la flore mycologique de France» p. Pl. VI, fig. 8, 1883.
- ↑ Kibby, Geoffrey. The genus Agaricus in Britain. S.l.: s.n., 2020. ISBN 978-0-9572094-5-9.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
- ↑ «Catalogo Micologico Valenciano». SOMIVAL.
- ↑ Siquier, José L; Salom, Joan Carles. Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Micobalear,CB.