Camperol dels carrers

El camperol dels carrers (Agaricus bitorquis, bitorquis vol dir "dos collarets", ja que en llatí bis significa "doble" i torquis "collar", i és una al·lusió clara a l'anell doble que guarneix el peu d'aquest bolet) és un bolet robust que té la capacitat d'aixecar el terreny, per dur i compacte que sigui, quan creix i surt enfora.

Infotaula d'ésser viuCamperol dels carrers
Agaricus bitorquis Modifica el valor a Wikidata
Agaricus.bitorquis.nathan.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni lliure

Edibilitat

Excel·lent comestible

Estípit

Estípit anellat

Color de les espores

Marró

Ecologia

Sapròfit

Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN122090210 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereAgaricus
EspècieAgaricus bitorquis Modifica el valor a Wikidata
Sacc., 1887
Nomenclatura
BasiònimPsalliota bitorquis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

MorfologiaModifica

  • El barret, que pot fer fins a quinze cm de rotllana, és molt carnós, blanc de jove i grogueja quan envelleix.
  • Porta làmines blanques que passen a rosades i a color xocolata, segons quin sigui el punt de maduració de les espores.
  • El peu és més aviat curt i rabassut i està guarnit amb un anell doble, la part més externa i més baixa del qual pot prendre la forma d'una beina ascendent. Tant el peu com l'anell són blancs amb taques de color ocre, de fet, com tot el bolet.
  • La carn és ferma, blanca o rosada, amb suau olor i gust d'avellana. Segons on se'l cull, si s'olora de seguida, de vegades fa més olor d'asfalt que de bolet.

HàbitatModifica

Surt sobretot en terreny compactats i té una certa tendència a defugir el bosc. És corrent veure'l en terrenys endurits i camins molt trepitjats, fins i tot a les vores dels carrers, ni que siguin asfaltats. Hi ha qui diu que també aixeca el paviment de les carreteres, per sota de les quals discorre el seu miceli.

ComestibilitatModifica

És un bon comestible que convé coure bé a fi d'estovar-ne la carn, de gust molt semblant al xampinyó conreat, però més intens.[1]

ReferènciesModifica

  1. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 152-153.

Enllaços externsModifica