El Campionat d'Espanya de Segona Categoria, també anomenat Campionat d'Espanya de Primera Categoria B o Campionat d'Espanya del grup B,[1][2] fou una competició futbolística espanyola organitzada per la Federació Espanyola de Futbol disputada a inicis de segle xx.
La competició es disputava per eliminatòries, participant-hi pels campions regionals de Segona Categoria o Primera B, segons la denominació del moment (els campions de primera categoria disputaven el Campionat d'Espanya de Primera Categoria, l'actual Copa del Rei).[3]
La primera edició coneguda fou l'any 1913, edició que fou guanyada pel Sabadell FC.[4][5] Anys més tard, entre 1923 i 1926, es disputaren quatre edicions més, però la manca de recolzament de la Federació, i el cost i dificultat dels desplaçaments acabaren per fer perdre l'interès dels clubs per la competició, deixant d'organitzar-se.[3][6]
En aquesta edició, el campió català de segona categoria, el FC Internacional, decidí no participar-hi. En canvi, si van inscriure-s'hi el Sabadell FC (subcampió), Stadium FC i New-Catalònia FC. Pel que fa a la fase semifinal de Madrid s'hi van inscriure RS Gimnástica, Madrid FC, Fortuna FC, Regional FC, Cardenal Cisneros FC, Union Sporting Club i Sociedad Deportiva del Centro de Instrucción Comercial.[7][8] El campió es va endur una copa de plata oferta pel rei Alfons XIII.[5]
Prengueren part en la competició els campions de Biscaia (Acero Club de Bilbao), Guipúscoa/Navarra (Club Atlético Osasuna de Pamplona), Galícia (Alfonso XIII Foot-ball Club de Pontevedra), Astúries (Club Fortuna Gijonés), Catalunya (Terrassa Futbol Club), Llevant (Futbol Club Stadium de València), Aragó (Huesca Fútbol Club), Cantàbria (Eclipse Fútbol Club de Santander), Andalusia (Club Athletic de Sevilla) i Madrid (Agrupación Deportiva Ferroviaria de Madrid).[3]
Prengueren part en la competició els campions de Biscaia (Acero Club de Bilbao), Guipúscoa/Navarra (Club Deportivo Euskalduna d'Errenteria), Galícia (Alfonso XIII Foot-ball Club de Pontevedra), Astúries (Real Athletic Club de Gijón), Catalunya (Club Esportiu Júpiter), Llevant (Burjassot Club de Futbol), Aragó (Club Deportivo Patria de Saragossa), Cantàbria (Racing Club de Reinosa), Andalusia (Málaga Football Club) i Madrid (Agrupación Deportiva Ferroviaria de Madrid).[3]
Prengueren part en la competició els campions de Biscaia (Cultural de Durango), Guipúscoa/Navarra (Pasayako LE de Pasajes), Galícia (Club Español de Vigo), Astúries (Cimadevilla FC de Gijón), Catalunya (FC Badalona), País Valencià (Elx Club de Futbol), Múrcia (Lorca Foot-ball Club), Aragó (Águila FC de Saragossa[2]), Castella i Lleó (Stadium Salmantino Luises), Cantàbria (Barreda SC de Torrelavega), Andalusia (San Román FC de Sevilla) i Madrid (Agrupación Deportiva Ferroviaria de Madrid).[3]
↑Martínez Calatrava, Vicente. Historia y estadística del fútbol español. Segunda Parte. De los Juegos de Amberes a la Guerra Civil. (1920-1939) (en castellà). ISBN 978-84-607-5767-2.
Sabadell FC
Cardenal Cisneros FC
CD Esperanza
CA Osasuna
Athletic de Gijón
Camp del Madrid FC, Madrid