Campionat d'Europa de bàsquet femení sub-18

competició esportiva de bàsquet femení en categoria sub-18

El Campionat d'Europa de bàsquet femení sub-18 (oficialment en anglès, FIBA U18 Women's European Championship) és una competició europea de bàsquet femení. De caràcter anual, es fundà el 1965 i es disputà de forma biennal fins al 2004. És organitzada per FIBA Europa. Hi participen les jugadores de bàsquet amb una edat igual o inferior als divuit anys. El campionat s'organitza en dues divisions (A i B). A la Divisió A competeixen setze seleccions agrupades en quatre grups. Disputen una primera fase en format de lligueta que determina el creuament de vuitens de final. La segona fase es disputa en format d'eliminació directa amb vuitens, quarts, semifinal i final. El guanyador és declarat campió d'Europa sub-18. Les tres seleccions pitjors classificades (14è, 15è i 16è) descendeixen a la Divisió B, mentre que els tres primers classificats d'aquesta ascendeixen a la Divisió A.[cal citació]

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat d'Europa de bàsquet femení sub-18
Tipuscampionat europeu Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIBA Europa Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants16 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1965 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webu18women.fibaeurope.com… Modifica el valor a Wikidata

Historial modifica

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga
Nota. Classificació històrica de la Divisió A

Edició Any Final Medalla de bronze Seu refs.
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I 1965  
Unió Soviètica
lligueta  
Iugoslàvia
 
Txecoslovàquia
lligueta  
Polònia
Kyustendil, Lom, Botevgrad, Sofia
II 1967  
Unió Soviètica
lligueta  
Txecoslovàquia
 
Iugoslàvia
lligueta  
Bulgària
Nuoro, Sassari,Cagliari
III 1969  
Unió Soviètica
lligueta  
Bulgària
 
Iugoslàvia
lligueta  
Polònia
Köln, Lünen, Essen, Hohenlimburg, Hagen
IV 1971  
Unió Soviètica
76–52  
Txecoslovàquia
 
Bulgària
62–52  
Itàlia
Bačka Topola, Subotica
V 1973  
Unió Soviètica
68–47  
Iugoslàvia
 
Itàlia
50–48  
Bulgària
San Remo, Loano
VI 1975  
Txecoslovàquia
53–48  
Polònia
 
Unió Soviètica
80–57  
Bulgària
Vigo
VII 1977  
Unió Soviètica
96–53  
Polònia
 
Txecoslovàquia
61–50  
Iugoslàvia
Haskovo, Dimitrovgrad
VIII 1979  
Unió Soviètica
lligueta  
Hongria
 
Txecoslovàquia
lligueta  
Iugoslàvia
Capo d'Orlando, P. Armerina, Catania, Palermo, Messina
IX 1981  
Unió Soviètica
74–61  
França
 
Bulgària
90–59  
Hongria
Eger, Kecskemét
X 1983  
Txecoslovàquia
90–80  
Unió Soviètica
 
Itàlia
66–46  
Iugoslàvia
Pescara, Vasto)
XI 1984  
Iugoslàvia
67–61  
Unió Soviètica
 
Txecoslovàquia
68–61  
Espanya
Toledo
XII 1986  
Unió Soviètica
71–70  
Iugoslàvia
 
Itàlia
62–56  
Polònia
Perugia, Gualdo Tadino
XIII 1988  
Unió Soviètica
73–56  
Txecoslovàquia
 
Iugoslàvia
82–58  
Bulgària
Veliko Tarnovo
XIV 1990  
Unió Soviètica
79–76  
Espanya
 
Romania
67–65  
Txecoslovàquia
Alcalá de Henares [1]
XV 1992  
Comunitat d'Estats Independents
86–60  
Bulgària
 
Polònia
67–62  
França
Kalamata, Tripoli, Patras
XVI 1994  
Itàlia
74–68  
Espanya
 
Hongria
63–56  
Rússia
Veliko Tarnovo [1]
XVII 1996  
Rússia
69–59  
Eslovàquia
 
República Txeca
66–50  
Espanya
Žilina [1]
XVIII 1998  
Espanya
78–52  
Eslovàquia
 
Rússia
79–72  
República Txeca
Eskişehir, Kütahya, Bursa [1]
XIX 2000  
Rússia
64–51  
República Txeca
 
Polònia
75–44  
Lituània
Cetniewo
XX 2002  
Rússia
60–56  
França
 
República Txeca
83–56  
Eslovàquia
Škofja Loka
XXI 2004  
Rússia
77–59  
Espanya
 
Hongria
73–63  
Sèrbia i Montenegro
Bratislava [1]
XXII 2005  
Sèrbia i Montenegro
66–52  
Espanya
 
França
77–66  
República Txeca
Budapest [1]
XXIII 2006  
Espanya
78–74  
Sèrbia
 
Suècia
62–57  
República Txeca
Tenerife [1]
XXIV 2007  
Sèrbia
72–48  
Espanya
 
Rússia
71–65  
Polònia
Novi Sad [1]
XXV 2008  
Lituània
63–57  
Rússia
 
República Txeca
70–61  
França
Nitra
XXVI 2009  
Espanya
64–54  
França
 
Suècia
67–54  
República Txeca
Södertälje [1]
XXVII 2010  
Itàlia
66–61  
Espanya
 
França
63–44  
Eslovènia
Poprad [1]
XXVIII 2011  
Bèlgica
77–49  
França
 
Espanya
85–69  
Suècia
Oradea [1]
XXIX 2012  
França
65–61  
Rússia
 
Sèrbia
59–46  
Països Baixos
Bucarest
XXX 2013  
Espanya
60–46  
França
 
Sèrbia
57–56  
Països Baixos
Vukovar, Vinkovci [1]
XXXI 2014  
Rússia
57–53  
França
 
Espanya
74–69  
Sèrbia
Matosinhos [1]
XXXII 2015  
Espanya
76–60  
França
 
Rússia
71–52  
Itàlia
Celje [1][2]
XXXIII 2016  
França
74–44  
Espanya
 
Rússia
65–58  
Letònia
Sopron [1]
XXXIV 2017  
Bèlgica
55–53  
Sèrbia
 
França
55–48  
República Txeca
Sopron
XXXV 2018  
Alemanya
67–54  
Espanya
 
Hongria
58–56  
Letònia
Udine [1]
XXXVI 2019  
Itàlia
70–62  
Hongria
 
França
77–45  
Rússia
Sarajevo
N/A 2020 Edició cancel·lada per la pandèmia de COVID-19 a Grècia Heraklion
N/A 2021 Edició cancel·lada per la pandèmia de COVID-19 a Europa. Es disputà en el seu lloc la 2021 FIBA U18 Women's European Challengers Heraklion [3]
XXXVII 2022  
Lituània
78–75  
Espanya
 
França
75–46  
Alemanya
Heraklion [1]
XXXVIII 2023  
Eslovènia
63–61  
França
 
Espanya
80–52  
Sèrbia
Konya [1]
XXXIX 2024 Matosinhos

Medaller modifica

Unió Soviètica = Seleccions desaparegudes
Dades actualitzades el gener 2024

# Selecció nacional   Or   Argent   Bronze Total
1   Unió Soviètica 11 2 1 14
2   Espanya 5 9 3 17
3   Rússia 5 2 4 11
4   Itàlia 3 0 3 6
5   França 2 8 5 15
6   Txecoslovàquia 2 3 4 9
7   Bèlgica 2 0 0 2
  Lituània 2 0 2 2
9   Iugoslàvia 1 3 3 7
10   Sèrbia 1 1 2 4
11   Sèrbia i Montenegro 1 1 0 2
12   Comunitat d'Estats Independents 1 0 0 1
  Alemanya 1 0 0 1
  Eslovènia 1 0 0 1
15   Hongria 0 2 3 5
16   Bulgària 0 2 2 4
  Polònia 0 2 2 4
18   Eslovàquia 0 2 0 2
19   República Txeca 0 1 3 4
20   Suècia 0 0 2 2
21   Romania 0 0 1 1

Estadístiques modifica

PPP = Punts per partit
RBP = Rebots per partit
APP = Assistències per partit

Any MVP Màxima anotadora Rebots Assistències refs.
Nom Nom PPP Nom RBP Nom APP
2000   Milena Tomova 17,1   Dane Cinite 10,8   Isabelle Comteße 4,2
2002   Iouliti Lymoura 18,8   Sandra Pirsic 11,0   Iva Brkic 3,5
2004   Olexandra Gorbunova   Oleksandra Radulovic 21,4   Sandrine Gruda 13,4   Sylvie Gruszczynski 5,9 [4]
2005   Sandrine Gruda 20,6   Luca Ivankovic 12,9   Emanuela Salopek 4,8
2006   Sonja Petrovic   Bahar Caglar 17,6   Gintare Petronyte 12,4   Dora Szondy 4,0 [5]
2009   Cleopatra Forsman-Goga   Olga Maznichenko 21,9   Olesia Malashenko 13,8   Alina Iagupova 3,8 [6]
2010   Nika Baric   Alina Iagupova 32,6   Özge Kavurmacioglu 11,3   Nika Baric 5,9
2011   Emma Meesseman   Emma Meesseman 16,9   Emma Meesseman 10,3   Aleksandra Stanacev 4,1 [7]
2012   Olivia Époupa   Paulina Hersler 20,9   Eva Lisec 12,4   Olivia Époupa 4,6
2013   Leticia Romero   Anna Stamolamprou 17,9   Eva Lisec 11,3   Sanja Mandic 4,6
2014   Daria Kolosovskaia   Angela Salvadores 17,2   Tatiana Sema 11,3   Kseniia Levchenko 5,6 [8]
2015   Angela Salvadores   Ivana Dojkic 20,0   Raisa Musina 12,7   Carolina Bernardeco 5,1 [9]
2016   Alexia Chartereau   Raisa Musina 18,0   Raisa Musina 15,5   Reka Lekik 5,6 [10]
2017   Klara Lundquist   Klara Lundquist 23,1   Billie Massey 13,0   Aleksandra Stanacev 6,0 [11]
2018   Nyara Sabally   Barbara Angyal 14,1   Laura Meldere 12,4   Nika Muhl 5,7 [12]
2019   Ilaria Panzera   Dragana Zubac 18,3   Simona Visockaitė 11,7   Nika Muhl 6,6 [13]
2022   Juste Jocyte   Juste Jocyte 19,1   Frieda Buhner 11,1   Tamar Singer 9,0 [14]
2023   Ajsa Sivka   Elina Aarnisalo 23,0   Annika Soltau 11,8   Lea Bartelme 7,0 [15]

Referències modifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 «La selección Sub 18 femenina conquista la medalla de bronce en el Europeo» (en castellà). Mundo Deportivo, 09-07-2023. [Consulta: 29 gener 2024].
  2. «España se proclama campeona de Europa sub-18 tras derrotar a Francia» (en castellà). RTVE, 09-08-2015. [Consulta: 30 gener 2024].
  3. «FIBA Europe Board approves alternative format for Youth Competitions, new dates for Small Countries Championships» (en anglès). FIBA Europe, 11-05-2021. [Consulta: 27 gener 2024].
  4. Ingram, Jon. «Gorbunova leads All Star Five» (en anglès). FIBA Europa, 18-07-2004. [Consulta: 12 febrer 2024].
  5. «MVP award bittersweet for Petrovic» (en anglès). FIBA Europa, 30-07-2006. [Consulta: 30 gener 2024].
  6. «Local hero Cleo Forsman-Goga gets MVP-Award» (en anglès). FIBA Europa, 12-07-2009. [Consulta: 30 gener 2024].
  7. «Meesseman leads all tournament team» (en anglès). FIBA Europa, 14-08-2011. [Consulta: 30 gener 2024].
  8. «Kolosvskaia heads All-tournament team» (en anglès). FIBA Europa, 30-01-2024. [Consulta: 30 gener 2024].
  9. «MVP Salvadores inspires Spain to gold». FIBA Europa, 10-08-2015. [Consulta: 30 gener 2024].
  10. «MVP Chartereau headlines All-Star Five» (en anglès). FIBA Europa, 31-07-2016. [Consulta: 12 febrer 2024].
  11. «Billie Massey crowned MVP after leading Belgium to championship glory» (en anglès). FIBA Europa, 14-08-2017. [Consulta: 12 febrer 2024].
  12. «All-Star Five light it up at #FIBAU18Europe in Udine» (en anglès). FIBA Europa, 12-08-2018. [Consulta: 12 febrer 2024].
  13. «Panzera headlines All-Star Five with MVP honors in Sarajevo». FIBA Europa, 14-07-2019. [Consulta: 30 gener 2024].
  14. «Jocyte crowned MVP to lead All-Star Five in Heraklion». FIBA Europa, 14-08-2022. [Consulta: 30 gener 2024].
  15. «Slovenia star Sivka claims MVP award in Konya». FIBA Europa, 09-07-2023. [Consulta: 30 gener 2024].