Camporat
Camporat és un mas al municipi de Manlleu (Osona) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | XVI-XVII, XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Manlleu (Osona) | |||
| Localització | Ctra. BV-5224. Manlleu (Osona) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 23025 | |||
Bernat de Camporat va ser prior de la canònica agustiniana de Santa Maria de Manlleu el 1258.[1] El 1350, Jaume Camporat, hereu del mas, va fundar un benefici de l'altar de Sant Gil del qual, ell mateix i els seus hereus van ser-ne patrons.[2] El mas fou registrat al fogatge de la parròquia i terme de Manlleu de l'any 1553, quan era habitat per Andreu Camporat.[3] Florenci Riera, casat amb Teresa Basols, va fer testament l'any 1862 especificant que si la seva descendència moria sense fills el mas i el patrimoni familiar passessin a mans de la Casa de la Caritat de Vic. Això es va produir l'any 1963.[3] La casa ha sofert diverses transformacions i reformes, sobretot als segles XVI, XVII i xviii. Hi ha dates constructives en diferents llocs de la casa: 1588 en una pedra de l'angle, 1603 al portal, 1712 a una finestra del porxo i 1744 a les galeries.[3]
Masia de planta rectangular coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, encarada a llevant. El portal és adovellat i emmarcat dins un rectangle format per carreus rectangulars. A nivell del primer pis sobretot té finestres conopials. A les golfes les finestres són apaïsades de forma rectangular. Adossat al cos de la casa i formant angle recte amb la mateixa hi ha un cos de galeries d'arcs rebaixats sostinguts per pilars; aquest cos és cobert a un vessant, que és la prolongació del teulat de la casa.[3]
Referències
modifica- ↑ Pladevall, Antoni. La canònica de Santa Maria de Manlleu. Manlleu: Fundació Caixa Manlleu : Parròquia de Santa Maria : Ajuntament de Manlleu, 2008, p. 33.
- ↑ Pladevall, Antoni. La canònica de Santa Maria de Manlleu. Manlleu: Fundació Caixa Manlleu : Parròquia de Santa Maria : Ajuntament de Manlleu, 2008, p. 50.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Camporat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].