Campredó

entitat municipal descentralitzada de Tortosa

Campredó (forma oficial) o Camp-redó[1] és un poble situat al darrer tram de l'Ebre final, que pertany al municipi de Tortosa, a la comarca del Baix Ebre.[2] Va convertir-se en entitat municipal descentralitzada el 2011,[3][4] després d'haver emprès un procés de segregació que va durar 14 anys (1990-2004).

Infotaula de geografia políticaCampredó
Escut de Campredó
Escut de Campredó Modifica el valor a Wikidata
Campredo2.JPG
Estació de tren Modifica el valor a Wikidata

Localització
 40° 45′ 35″ N, 0° 33′ 12″ E / 40.75972°N,0.55333°E / 40.75972; 0.55333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
VegueriaTerres de l'Ebre
ComarcaBaix Ebre
MunicipiTortosa Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.234 (2019) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciCampredonenc/campredonenca
Geografia
Altitud66 m Modifica el valor a Wikidata
Església de Campredó
Aiguamoll de Soldevila-Campredó, hàbitat protegit del tritó palmat.

GeografiaModifica

Campredó és al sud-est de la ciutat, a l'extrem meridional de la Serra de Collredó i té uns 1.234 habitants (2019).[5]

Separat del nucli de Campredó hom hi troba els nuclis de Font de Quinto i el barri o raval del Pom. Just al costat de Campredó, durant el franquisme es va construir un polígon industrial que avui rep el nom de Polígon Industrial Baix Ebre.

Fora del polígon s'executen activitats extractives d'àrids força importants. Modernament s'ha construït entre els termes de l'Aldea i Campredó el Polígon Industrial Catalunya Sud, cridat a ser el motor econòmic de les Terres de l'Ebre.

HistòriaModifica

Campredó té un lloc punyent en la història contemporània de les Terres de l'Ebre, quan l'abril de 1938 una marea humana evacuava la veïna ciutat de Tortosa, per la costa de Soldevila, en esdevenir front de guerra.

Més modernament i en un altre ordre de coses Campredó esdevé el punt d'extracció de les aigües de l'Ebre que són l'origen del polèmic transvasament al Camp de Tarragona (per interessos polítics anomenat minitransvasament de l'Ebre) executat en compliment de la llei 18 de 1981 d'1 de juliol amb una concessió màxima de 4 metres cúbics per segon que equivalen a uns 126 hectòmetres cúbics l'any.

Patrimoni arquitectònicModifica

 
La torre de Font de Quinto, s. XIII, restaurada.
 
La torre de Font de Quinto abans d'ésser restaurada.

Entre el patrimoni arquitectònic de Campredó destaca la torre de Font de Quinto; (11 m x 8,20 m x 6 m), sobre la serra de les Veles, i l'anomenada "Casa de Prat" (5 m x 5,8 x 8,20 m i 1,90 de gruix als murs). La Casa de Prat (també coneguda com "la Llotja") és una torre d'origen templer del s. XIII, com la de Font de Quinto. Fou probablement la seu de la sotscomanda templera de Prat.[6] Únicament es conserva la planta inferior a l'interior de la qual hi ha una interessant escala de caragol realitzada en pedra, com la resta de l'edifici.[7] Les torres de Prat i Font de Quinto foren adquirides per l'Ajuntament de Tortosa el setembre de l'any 2000 i restaurades al llarg del 2008 per la Generalitat de Catalunya. Durant les obres de restauració es va constatar l'existència al voltant de la casa de Prat d'un recinte emmurallat pendent d'estudi. Malauradament durant la dictadura franquista es va perdre definitivament (1964-1965) la torre de Sant Onofre.

 
Escala de caragol de la Casa de Prat, abans d'ésser restaurada.
 
La casa de Prat, presumible seu de la sotscomanda templera de Prat, després de la restauració.

En el límit del terme i ja en el municipi de l'Aldea s'hi localitza la finca agrícola de la Palma focus d'importants troballes arqueològiques, com la d'un gran campament romà[8] de la Segona Guerra Púnica localitzat l'any 2007. Del terme de Campredó (partida del Fondo) prové una de les inscripcions romanes del lapidari de l'antiga Dertosa.

ReferènciesModifica

  1. Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre formes oficials i formes populars, Xavier Rull
  2. «Campredó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «DECRET 120/2010, de 7 de setembre, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó, en el terme municipal de Tortosa.» (htm). DOGC num 5711, 09-09-2010. [Consulta: 21 setembre 2010].
  4. «Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó». municat.gencat.cat. [Consulta: 28 agost 2020].
  5. «431554 Tortosa». Idescat. [Consulta: 28 agost 2020].
  6. Fuguet, 1998a, p. 21 i 79-81.
  7. Fuguet, ibidem, p. 80-81; Gracià, Oriol, " Vigilant el tram final de l'Ebre", Sàpiens Barcelona, núm. 100, febrer 2011, p. 81 issn: 1695-2014
  8. EMD de Campredó - Tortosa (Diputació de Tarragona)

BibliografiaModifica

  • FUGUET SANS, Joan (1998), «Fortificacions menors i altre patrimoni retingut pels templers a Tortosa després de la permuta de 1294» Anuario de Estudios Medievales, 28, CSIC, Barcelona, p. 294-309.[1]
  • —(1998a), Templers i Hospitalers, II, Guia de les terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat, Rafel Dalmau, Ed., Barcelona.ISBN 84-232-0525-8

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica