Canó

(S'ha redirigit des de: Canó (artilleria))
No s'ha de confondre amb Canó (armes de foc).
Per a altres significats, vegeu «Canó (desambiguació)».

Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.[1] També pot fer referència al component de qualsevol arma de foc pel qual circula la bala.[1] Habitualment utilitzen una càrrega de pólvora per impulsar el projectil, que en les armes d'artilleria s'anomena obús.[2]

Infotaula d'armaCanó
Tipuspeça d'artilleria Modifica el valor a Wikidata

En relació a l'arma d'artilleria hi ha una gran varietat de canons i es poden classificar en funció del seu calibre, munició, mobilitat, cadència de foc, etc.

EtimologiaModifica

El terme "canó" es deriva de l'italià cannone, que significa "gran tub" que deriva del llatí canna, que al seu torn procedeix del grec kanna i, en definitiva, l'acadi qanu que significa canya.[3] La paraula s'usa per les armes de foc a Itàlia des del 1326, i des del 1418 a Anglaterra. Bombarda era la paraula que s'usava anteriorment però després del 1430 va designar únicament les de mida més gran.

HistòriaModifica

 
Canó naval modern de calibre 127 mm /54 Mark 45 disparant des d'un destructor dels Estats Units.

Els canons inventats per Ctesibi al segle iii aC abans del 200 aC usaven aire comprimit en comptes de pólvora. Usats per primer cop a la Xina durant el regnat de la dinastia Song a la Xina (960 - 1279 i a Europa apareixen en el segle xii quan els andalusins els van usar contra els cristians. El final de l'edat mitjana va veure la introducció més uniforme i eficaç del canó.

Alguns dels canons més gran construïts han estat asiàtics, com el canó Jaivana indi. A Europa també se n'han fet grans, però van ser abandonats en favor d'un major nombre dels més lleugers, més maniobrables, que conduiria a la utilització de la moderna artilleria de camp. Si la gran bombarda turca medieval necessitava dos-cents homes, al segle xviii els canons anglesos en requerien només una dotzena, entre ells dos artillers, i durant les Guerres Napoleòniques, ja només es necessitaven cinc homes per usar un canó britànic.

Els noms de les primeres peces d'artilleria corresponien a diferents calibres segons els seus països d'origen, i les unitats d'artilleria més petites rebien el nom, com la serpentina, el falcó i el falconet, la colobrina o el basilisc de noms d'animals.[4]

L'artilleria va esdevenir decisiva en el combat en el segle xvi, quan es van millorar l'organització, producció, munició i es va produir l'estandardització de les armes, juntament amb la millora de la mobilitat de les peces.[5] Les primeres armes de foc amb per càrrega amb recambres desmuntables es van utilitzar fins al segle xviii, especialment en el combat naval,[6] fins que foren substituïdes per les de retrocàrrega.

Tractats d'artilleriaModifica

Els canons són armes molt poderoses i destructives que necessiten personal especialitzat per al que el seu maneig sigui segur i efectiu. Per aquest motiu no poden dissociar-se dels tractats teòrics que expliquen el seu funcionament. Els primers estudis d'aplicació de les matemàtiques a l'artilleria en el càlcul de les trajectòries dels projectils foren duts a terme per Niccolo Fontana Tartaglia en el seu tractat Nova Scientia de 1537.[5]

A Catalunya hi ha un tractat molt antic, de l'any 1642: "Breu tractat d'artilleria" escrit per Francesc Barra. [7]

Alguns tipus de canonsModifica

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canó