Morter (arma)

El morter és una arma de foc d'artilleria capaç de disparar granades amb angles superiors als quaranta-cinc graus i a velocitats relativament baixes.[2]

Infotaula d'armaMorter (arma)
120mm 迫撃砲 RT (方面隊総合戦闘力演習) R 装備 83.jpg
Forces d'Autodefensa del Japó disparant un MO-120-60 francès des de posicions camuflades. Els morters de gran calibre sovint poden disminuir la dependència de suport d'artilleria convencional.[1]
TipusArtilleria
EpònimMorter Modifica el valor a Wikidata
Història de servei
OperadorsInfanteria

Els morters es poden classificar en lleugers, de calibre 50 o 60 mm i amb un abast de 2.000 metres, mitjans, de 81 mm i uns 3.000 m d'abast, i pesants, de 120 mm de calibre o més i amb un abast que pot arribar als 25 km, tot i que generalment és de 6 km.[2] Habitualment els morters lleugers i mitjans són d'ànima llisa mentre que els morters pesants poden ser d'ànima ratllada.[3] En tots els casos poden disparar una gran varietat de municions: alt explosiu, fum, fòsfor blanc, bengales[4]

L'alta mobilitat dels morters fa que siguin armes que es poden transportar i preparar ràpidament, per això sovint s'assignen a unitats d'infanteria per donar suport immediat.[1]

HistòriaModifica

 
Morter Belgrad (1717), Heeresgeschichtliches Museum

Els primers morters es van utilitzar a Corea en una batalla naval de 1413 quan els armers coreans van desenvolupar el wan'gu,[5] que es va començar a desenvolupar en 1407, inventat per Choi Hae-san.[6] El primer ús en un setge va per Mehmet II durant el Gran setge de Constantinoble de 1453. Un relat italià del setge de Belgrad de 1456 per Giovanni da Tagliacozzo afirma que els turcs otomans van utilitzar set morters que van disparar "trets de pedra d'una milla italiana d'alçada".[7] Aparentment, el temps de vol d'aquests va ser prou llarg com per poder evitar les baixes enviant observadors per avisar de les seves trajectòries.[8]

Al segle xvi el morter ja havia esdevingut una arma força comuna, rebent el seu nom per la forma rabassuda i semblant a una olla dels primers models. Els tubs eren bastant curts (no més de dues o tres vegades el calibre i aquest en general era superior als 150 mm). Es tractaven doncs d'armes per a la defensa o de setge de fortaleses. A mitjans del segle XIX es va intentar el seu ús com armes de defensa costanera, però gairebé estaven en desús com a peça d'artilleria per a la infanteria.

 
El morter Stokes va ser el primer morter portàtil i ha influenciat tots els dissenys posteriors.

Tot i això la guerra de trinxeres de desgast que s'establí al Front Occidental de la Primera Guerra Mundial va determinar la imperiosa necessitat d'emprar una arma que pogués disparar des de l'interior de les trinxeres i les seves fortificacions, sense exposar-se al foc enemic, per tal de donar suport a la infanteria i assetjar les línies enemigues. Inicialment els anglesos i francesos van emprar morters del segle xix utilitzats en la Guerra de Crimea, i varen improvisar altres de gran pes. Els alemanys també van seguir aquestes idees, entre les realitzacions destaca el Minenwerfer (llança-mines).

El 1915 els britànics van aconseguir un disseny compacte amb tub d'ànima llisa i bípede, que és considerat com el primer morter modern. El van anomenar "Morter Stokes" en honor del seu creador, Wilfred Stokes i se'n van desenvolupar diversos calibres, des dels 60 als 120 mm. Els morters moderns en general són derivats directes del morter Stokes. Estan formats per un tub a l'interior del qual es deixa caure la munició, la base de la qual impacta amb l'agulla percutora, al fons del tub, cosa que resulta en la detonació del propel·lent i el consegüent tret del projectil.

Les granades utilitzades com a munició són de fabricació més senzilla i barata que les d'artilleria convencional, i transporten una càrrega explosiva per unitat de pes més gran proporcionant un major poder destructiu. Això permet també una millor distribució dels fragments de metralla i una òptima distribució de l'energia cinètica de l'explosió.

Durant la Segona Guerra Mundial, tots els països van millorar els seus dissenys, destacant els models soviètics de 120 mm de calibre i els americans de 82 mm, que continuarien operant durant dècades.

 
El morter soviètic M1938 de 120 mm va resultar molt efectiu durant la Segona Guerra Mundial i continua sent usat avui dia.[9]

Avui en dia existeixen models amb recàrrega automàtica i direcció assistida per ordinador. Aquests dissenys avançats solen anar muntats en vehicles a causa del pes més gran i calibre en comparació amb els models d'infanteria.

Ús tàcticModifica

Els morters lleugers s'inclouen normalment entre l'armament de les unitats d'infanteria, i els models més pesants s'assignen als batallons d'artilleria de suport, amb l'avantatge afegit sobre aquesta de no estar limitats a les necessitats d'infraestructura logística de transport i vies de comunicació que requereix l'artilleria.

Els grups de morters (bateries) també solen assignar com a primer esglaó de suport de foc en els exèrcits moderns, proveïts de mitjans radioelèctrics d'enllaç per coordinar i corregir el seu foc indirecte. En els casos de la defensa, cada bateria té assignat un sector, que s'encarrega de batre comanda dels infants. El mateix depèn de l'abast del morter, sent en l'actualitat d'uns 4.000 metres aproximadament. També és una arma que pot ser emprada per forces irregulars en la seva funció de setge, destacant per la seva mobilitat.

Pot emprar diferents tipus de munició: explosiva, trencadora, fragmentària, fumígena, gas verinós o incapacitant, il·luminant, etc.

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 McNab i J. Dougherty, 2007, p. 83.
  2. 2,0 2,1 «Morter (arma)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Bishop, 2006, p. 340.
  4. McNab i J. Dougherty, 2007, p. 82.
  5. Turnbull, Stephen. Siege Weapons of the Far East (2): AD 960–1644 (en anglès), p.13. 
  6. «대완구» (en coreà). Arxivat de l'original el 1 desembre 2017.
  7. Ágoston, Gábor. Guns for the Sultan: Military Power and the Weapons Industry in the Ottoman Empire (en anglès). Cambridge University Press, 2005, p. 68. ISBN 978-0-521-84313-3. 
  8. Franz Babinger. Mehmed the Conqueror and His Time (en anglès). Princeton University Press, 1992, p. 14. ISBN 978-0-691-01078-6. 
  9. Bishop, 2006, p. 75.

BibliografiaModifica

  • Bishop, Chris. The encyclopedia of small arms & artillery (en anglès). 1a edició. Regne Unit: Summertime Publishing, 2006, p. 412-413. ISBN 978-1-84013-910-5. 
  • Hogg, Ian. Granadas y morteros (en castellà). Madrid: San Martín, 1976. ISBN 84-7140-123-1. 
  • McNab, Chris; J. Dougherty, Martin. Combat techniques. An elite forces guide to modern infantry tactics (en anglès). London: Amber Books Ltd, 2007, p. 96-99. ISBN 978-0-312-36824-1. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morter