Can Clota
Can Clota és una masia senyorial situada prop del torrent de Can Clota a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Esplugues de Llobregat | |||
| Localització | Laureà Miró | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 29 juliol 1985 | |||
| Id. IPAC | 18890 | |||
Descripció modifica
La torre, que domina el conjunt, té probablement fonaments del segle xiv,[2] i juntament amb les arcades que volten la bassa són la part més visible des de la carretera. Manté l'aspecte de les reformes fetes al segle xviii, però conserva l'estructura primitiva.[1]
Consta de planta baixa, dos pisos i un torricó-mirador, de planta quadrada, voltat de finestrals antigament coberts. A l'est hi ha situada la capella, pública, datada l'any 1689, segons la inscripció d'una pedra conservada a la sagristia. El casal, envoltat de jardins, té un llac rodejat per una galeria-claustre d'arcs de mig punt.[1]
Història modifica
Els seus inicis es remunten al segle xiv, però ha estat reformada en diferents èpoques. L'any 1503 hi ha documentat el nom del primer propietari, Simó Canyet, síndic del poble. Posteriorment se succeïren els següents propietaris: Masdeu (1663), Pere Armigant (1703), i Francesc Armigant (1734), que va vendre la finca a Jaume Clota.[1]
El 1744, el comerciant Francesc de Clota i de Teixidor, fill de Jaume,[3] fou nomenat cavaller pel rei Felip V,[4] que li concedí l'escut heràldic amb el lema Triumphum non est sine sanguine,[5] que es troba a la llinda del portal d'entrada.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Can Clota». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Camps i Arboix, 1965.
- ↑ «Francesc CLOTA y de TEIXIDOR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Morales Roca, Francisco «Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña». Revista Hidalguía, 129, 1975, pàg. 257.
- ↑ «Significado del apellido CLOTA Y TEIXIDOR». Libro de Armoría.
Bibliografia modifica
- Camps i Arboix, Joaquim de. Les cases pairals catalanes. Destino, 1965, p. 212-213.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Clota |
- «Can Clota». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.